Romero ha acudit aquest dimecres a declarar davant el Jutjat d'Instrucció número 8 de València, encarregat d'investigar presumptes irregularitats amb les ITV i el Pla Eòlic en l'època en la qual la Generalitat Valenciana estava presidida per Eduardo Zaplana.

Els investigadors consideren que Romero podria haver col·laborat amb els "propòsits delictius" de Zaplana. En concret, la UCO creu que l'expresident s'hauria valgut de l'empresa amb la qual estava vinculat el perruquer amb l'objecte de possibilitar la disposició de fons i béns en el seu benefici i com a mitjà per a ocultar la identitat del verdader titular d'aquests.

No obstant açò, l'empresari, durant la seua compareixença al jutjat, ha negat aquests extrems. Ha indicat que desconeixia els motius pels quals s'havia vist embolicat en aquest procediment i ha asseverat que no va participar en cap trama delictiva.

Romero ha assenyalat que mai ha firmat res irregular i ha assegurat sentir-se utilitzat. A més, ha negat negocis amb Zaplana, amb qui sí ha admès una relació professional, encara que no personal. Sobre aquest tema, se li ha preguntat pel motiu pel qual aleshores ho va convidar a les noces de la seua filla, i l'investigat ha assenyalat que perquè també anava l'aleshores president del Govern, José María Aznar, i perquè no estiguera sol.

També han acudit a declarar davant el jutjat altres investigats, entre ells, l'exconseller d'Indústria en el Govern d'Eduardo Zaplana, Fernando Castelló, i un dels presumptes testaferros de l'expresident Joaquín Barceló, els qui s'han acollit el seu dret a no prestar declaració.

A Castelló se li investiga per presumptament rebre una comissió d'una mica més de 150.000 euros a canvi d'adjudicacions. La UCO considera que l'exconseller va tindre un "paper actiu" en 2002 en una suposada trama liderada per Zaplana per a obtindre beneficis econòmics de la concessió del Pla Eòlic de la Comunitat a empresaris afins.

LA TRAMA

El cas Erial, en el qual està imputat Eduardo Zaplana al costat d'uns altres, es va obrir per a investigar el suposat cobrament de 10,5 milions d'euros en comissions derivades de les concessions d'ITV i parcs i eolics a la Comunitat Valenciana, la qual cosa podria constituir delictes de suborn, blanqueig de capitals, malversació i prevaricació.

Es tracta d'un procediment que es va fer públic fa al voltant de tres anys, quan al maig de 2018 es va detindre Zaplana en considerar que havia cobrat comissions per l'adjudicació del servei de les ITV a la Comunitat, la privatització de la qual va aprovar en 1997, i pel Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, en 2003. Encara que en eixe moment ja no estava en el Consell, es contempla que ho va deixar tot filat per a les empreses finalment adjudicatàries.

I el que va poder portar als agents de la Guàrdia Civil a detindre a qui va ser ministre amb José María Aznar van ser uns papers trobats per una persona en un lateral d'una caixa forta d'un pis que havia llogat i que havia sigut propietat de Zaplana. Per casualitat, qui se'ls va trobar havia mantingut una relació amb l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, autodenominat 'Yonki dels diners', i li'ls va ensenyar.

Es va iniciar aleshores una investigació que va culminar amb diverses detencions i registres, a més d'amb la troballa de les agendes personals de Zaplana, amb múltiples anotacions i cites. Després d'açò, l'ex-cap del Consell va passar uns huit mesos a la presó acusat de suborn, blanqueig, malversació i prevaricació, fins que va aconseguir la llibertat provisional.