La plaça de l'Ajuntament de València, un projecte de ciutat encara per definir

  • L'emblemàtic enclavament del centre es transforma amb una conversió en zona de vianants provisional en paral·lel al seu redisseny final.
  • Desenvolupament Urbà preveu licitar el concurs d'idees per a la reurbanització definitiva abans de finalitzar aquest any 2020.
Vista panorámica hacia la mitad norte de la plaza en la primera mitad del siglo XX y en la actualidad, con las obras en marcha.
Vista panoràmica cap a la meitat nord de la plaça en la primera meitat del segle XX i en l'actualitat, amb les obres en marxa.
BIBLIOTECA VALENCIANA / 20MINUTOS

Després del confinament, el cor de València ha canviat. La pandèmia ha accelerat la conversió en zona de vianants de la plaça de l'Ajuntament, la més emblemàtica de la ciutat. Els plans del Govern municipal, englobats al costat d'altres projectes com els de les places de la Reina, Ciutat de Bruges o Sant Agustí sota el projecte València, Ciutat de Places, estan cristal·litzant, en aquest cas, a dues velocitats.

D'una banda, amb una actuació provisional que ha delimitat les noves zones per als vianants i ha eliminat l'estructura de rotonda per a cotxes i autobusos que ha tingut en les últimes dècades. Per un altre, amb l'avanç del projecte de reurbanització definitiu, el disseny de la qual tindrà com a base un procés participatiu ja realitzat i un concurs d'idees que eixirà enguany a licitació.

La indefinició de la plaça de l'Ajuntament i la seua constant transformació és una bona metàfora del creixement i desenvolupament de la ciutat i de la pròpia societat valenciana. Els plans d'eixample urbà projectats ja en el segle XIX i materialitzats en el XX van comportar la demolició d’illes senceres, com l'antic barri de Pescadors que s'alçava en l'actual edifici de Correus i a l'entorn del carrer de les Barques, per a elevar grans edificis de serveis i de negocis.

La visió projectada per la puixant burgesia de la capital va esborrar la trama urbanamedieval i va deixar un llenç en blanc que, encara hui, se segueix repintant a la recerca de l'obra mestra definitiva.

Encara que actualment el requisit de la distància personal per motius sanitaris ha posat de manifest la necessitat de disposar de més carrers i places per als vianants, en els últims anys moltes ciutats, també València, encara que de forma més tímida, ja havien caminat cap a la mobilitat per als vianants com un dels eixos dels espais urbans, combinada amb les maneres sostenibles de desplaçar-se: transport públic i no motoritzat.

És a dir, la preponderància del cotxe, sota el prisma del qual es van dissenyar grans carrers, avingudes i places el passat segle, no sols per a circular, sinó també per a estacionar, ha sigut superada.

El antiguo pavimento se recuperará en la zona de la falla.
L'antic paviment es recuperarà en la zona de la falla.
20MINUTOS

Pel que fa a l'actuació provisional, de la qual s'encarrega l'àrea de Mobilitat Sostenible, aquesta ja ha fixat l'ús principalment per als vianants de la plaça. Ha sigut la més visible, amb el repintat de vials i la col·locació de jardineres per a delimitar el recorregut de la nova línia C-1 de l'EMT, una empresa que, a més d'executar aquesta actuació, va traure gran part de les línies, les que travessaven la plaça de nord a sud, per a desviar-les pel carrer Colón.

En l'actualitat, la Regidoria de Desenvolupament Urbà està realitzant les obres per a canviar el paviment de les zones convertides en zona de vianants que donaran un nou aspecte a la plaça, en col·locar-se un sòl vermellós antilliscant de la mateixa tonalitat que les voreres.

Una vegada finalitze el reasfaltat, que també preveu recuperar la llamborda original de la zona de la falla municipal, a mitjan agost, es col·locarà mobiliari urbà, com a bancs i jocs infantils, que acabaran de donar un aspecte de plaça per als vianants més amable a l'entorn.

Però, i el disseny definitiu, per a quan? Segons apunten des d'Urbanisme, l'àrea de Contractació del Consistori està preparant ara mateix uns plecs base del concurs d'idees per a la reurbanització definitiva de la plaça de l'Ajuntament que serviran per a definir els criteris que permeten introduir un vot ponderat dels veïns en l'elecció del projecte guanyador.

Retirada del actual asfalto en la parte central de la plaza.
Retirada de l'actual asfalt en la part central de la plaça.
20MINUTOS

Aquests plecs incorporaran els criteris recollits en el procés participatiu posat en marxa a la fi de 2019. Entre ells, la consulta va llançar 17 criteris principals i nou secundaris, com a màxima prioritat per als vianants, més zones verdes, un augment de la connectivitat amb transport públic i que la plaça siga l'escenari d'activitats lúdiques, festives i culturals com a espai de trobada social i ciutadà.

A més, demanen que l'alliberament d'espais no vaja destinat a les terrasses i que es potencie l'arquitectura singular valenciana posant en valor edificis com el propi Ajuntament, el de Correus, el Rialto i l'Ateneu Mercantil.

Com a requisits, la ciutadania va fixar mostrar les traces del passat (com la llamborda original), mantindre els llocs de flors renovats i conservar la font circular, així com l'esplanada central per a ús social lúdic, infantil i faller.

Una vegada Urbanisme reba els plecs del concurs d'idees amb aquests criteris, l’àrea de Contractació revisarà el seu encaix legal. La idea del departament que dirigeix Sandra Gómez és que el concurs d'idees, que té un pressupost global de 450.000 euros, es puga licitar abans de finalitzar 2020.

Les previsions més optimistes aposten a un període de tres anys fins a la materialització de la reurbanització definitiva de la plaça. Durant eixe temps, com a mínim, el punt neuràlgic de la ciutat serà per a ús i gaudi dels vianants, però encara sense el seu aspecte definitiu. Com en la seua història més recent, una plaça per definir.

Cronologia: convent, estació i huit noms per a una plaça

De 1239 a 1865. El convent i la placeta de Sant Francesc. Després de la conquesta de la ciutat, el rei Jaume I va donar als franciscans els terrenys de la meitat meridional de l'actual plaça, on van alçar un convent. En 1356, en construir-se la nova muralla, va quedar intramurs. Era un gran conjunt monumental amb dos claustres gòtics, església, horts i cementeri. Entre el jardí annex al convent i la Baixada de Sant Francesc quedava un espai triangular conegut des de 1423 com plaça de Sant Francesc.

De 1831 a 1891. Caserna i estació. En 1831 ja havia desaparegut el jardí situat enfront de l'entrada del convent i s'havia ampliat la plaça de Sant Francesc. A l'entorn del convent discorria la séquia de Rovella i pròxim a aquest, per la baixada de Sant Francesc, passava el Braç del Vall Vell, un dels ramals de la séquia. Amb la desamortització, els monjos abandonen el convent, que passa a ser de l'Estat i a albergar una caserna de cavalleria. En 1852, es construeix allí la primera estació ferroviària de València, demolida en 1917 per a traslladar-se al carrer Xàtiva.

En aquesta etapa hi ha un important vaivé de denominacions: en 1840, l'antiga plaça de Sant Francesc canvia el seu nom per la de General Espartero i, de nou, en 1843 altera de nou la seua denominació i rep la d'Isabel II. En 1868 va passar a denominar-se plaça de la Llibertat i anys després, en 1874, recupera el nom de plaça de Sant Francesc.

Aspecto de la plaza en una fotografía de principios del siglo XX.
Aspecte de la plaça en una fotografia de principis del segle XX.
BIBLIOTECA VALENCIANA

De 1892 a 1927. Nou edifici consistorial. En 1891 desapareix el convent de Sant Francesc, l'espai del qual rep un any després la denominació de Parc de Sant Franesc. En 1899 passa a dir-se Parc Emilio Castelar i en 1904 comença a construir-se l'Ajuntament, dècades després de l'incendi i enderrocament de l'antiga Casa de la Ciutat, situada al costat del Palau de la Generalitat. S'empedren els carrers i arriben els tramvies, un mitjà de transport que canviaria la fisonomia de la ciutat.

De 1927 a 1933. El concepte de plaça moderna. Amb l'alcaldia del Marqués de Sotelo s'impulsa la transformació urbanística de la plaça en el seu conjunt, projectada per l'arquitecte municipal Javier Goerlich. Es derroquen illes, sobretot a banda i banda de la part nord, i es construeixen els principals edificis. Desapareixen víctimes de la piqueta alguns emblemàtics, com el palau del Marqués de la Jura Real, edifici neoclàssic construït en 1772 per Vicente Gascó Masot i Mauro Minguet.

Del franquisme a l'actualitat. Finalitzada la Guerra Civil, en 1939, la plaça Emilio Castelar va ser rebatejada com a plaça del Caudillo. En 1961 s'elimina la part sobreelevada (la coneguda popularment com tortada de Goerlich, inaugurada en 1933) i l'esplanada central es dedica a aparcament de cotxes i al tret de la mascletà fallera. Un any després, s'instal·la la gran font circular.

Imagen de archivo de la plaza del Ayuntamiento de València
Imatge d'arxiu de la plaça de l'Ajuntament de València
ARCHIVO

En 1979, amb la primera Corporació democràtica després de la dictadura, passa a dir-se plaça del País Valencià. L'escultura de Franco va ser retirada en 1983 i substituïda una dècada després per la de Francesc de Vinatea. Finalment, en 1987, rep la seua denominació actual: plaça de l'Ajuntament. Des de llavors, l'enclavament ha conservat, a grans trets, la mateixa configuració, amb protagonisme de cotxes i autobusos. Fins ara.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento