La Direcció General de Cultura i Patrimoni ha resolt no autoritzar que el Capítol de la Catedral de València desenvolupe el projecte per a recuperar la façana de les absidioles i la coberta de la cúpula del reliquiari, que implicava la demolició de la façana neoclàssica de la Seu. Patrimoni entén que el projecte suposaria “una modificació substantiva del monument” en suprimir “de manera irreversible” un cos íntegre de l'edifici i “alterar la fisonomia actual de la façana entre la plaça de la Almoina i la de la Verge”.

Així ho va anunciar aquest dilluns la Conselleria de Cultura, que detalla que en la resolució enviada al Capítol s'assegura que els elements arquitectònics que vol suprimir el projecte formen part del monument i afigen valor a la Catedral perquè “el cos neoclàssic ha de considerar-se com una aportació que enriqueix al conjunt i no com un element impropi”.

Des de Patrimoni recorden que la catedral metropolitana va ser declarada bé d'interés cultural amb la categoria de monument històric-artístic i que totes les actuacions que incidisquen sobre ella han d'autoritzar-se per la conselleria competent en cultura.

Des que es va presentar el projecte en 2014, la Generalitat ha sol·licitat informació als següents òrgans consultius en matèria de patrimoni: la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, la Universitat de València, la Politècnica i el Consell Valencià de Cultura per a redactar la resolució administrativa.

De les quatre entitats, les tres primeres s'han pronunciat de manera “clarament contrària” a la proposta del projecte i coincideixen que el valor patrimonial de la Catedral de València resideix en la conjunció de diverses arquitectures al llarg de la seua extensa història.

També agreguen que el projecte presentat és “artificiós”, ja que la capçalera gòtica amb huit absidioles visibles des de l'exterior va ser transformada reiteradament al llarg dels segles, i subratllen que no existeix una catedral gòtica pura des de fa, almenys, 700 anys.

La cúpula barroca sí que es va llevar

La Conselleria de Cultura sí que va donar llum verda, en 2007, al fet que no es reposara la volta barroca de 1674 que tapava els frescos renaixentistes encarregats, dos segles abans, per Rodrigo de Borja a dos pintors italians per a la catedral de València. Els frescos es van descobrir en 2004 durant unes obres de restauració i es va arribar a organitzar un simposi internacional per a decidir si es tornaven a tapar o si es deixaven al descobert després de més de tres segles ocults, opció que finalment es va imposar.