La mobilitat en el centre de València no passa per un model com el de Madrid Central, de veto a l'accés del vehicle privat en una zona fitada, ni pels peatges d'entrada que proposa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sinó per la gradual extensió de les conversions en zona de vianants i de les maneres de transport alternatius (bicis i patinets, entre altres) unida a la potenciació del transport públic.

Es tracta d'un repartiment de l'espai públic que fa cada vegada més complicat desplaçar-se amb cotxe privat al centre de la ciutat, principalment des de la ronda interior cap al cor de Ciutat Vella, al mateix temps que es disposa d'altres itineraris i maneres de mobilitat que fins fa pocs anys ni es contemplaven. Consisteix, en definitiva, a desincentivar els desplaçaments en vehicle privat, sobretot al centre, oferint alternatives.

Aquest pla, que va començar a aplicar-se amb major intensitat fa quatre anys, amb l'arribada al poder a l'Ajuntament del Govern de la Nau, i en concret del regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi (que repetirà altres quatre anys) té el seu origen, no obstant això, en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat pel PP en 2013, i fins i tot anys abans, quan van començar a dur-se a terme diferents conversions en zona de vianants de carrers del centre de València.

Ara, amb la constitució del nou Govern local de coalició entre Compromís i el PSPV-PSOE per a l'actual mandat, l'Executiu liderat per Joan Ribó incidirà en aquesta línia, tal com figura en dos dels punts del Acord del Rialto signat pel propi alcalde i la portaveu socialista i vicealcaldessa, Sandra Gómez.

Així, al punt 28, el document parla de potenciar "la transició a una mobilitat més sostenible mitjançant l'impuls i protecció dels recorreguts per als vianants a través de grans eixos, l'execució d'actuacions previstes a València ciutat 30, l'impuls als vehicles elèctrics i compartits, el pla director de la bici i la millora del transport públic augmentant les línies de l'EMT, la seua connexió i eficiència".

A aquest apartat s'uneix el número 18, que anuncia la reurbanització de les places de Bruges, Mercat, Reina, Ajuntament i Sant Agustí "per a guanyar espai públic per a les persones", una iniciativa que s'estendrà "als centres històrics i places dels barris de València i els seus pobles".

"Tenim una situació una mica diferent, perquè des del mandat anterior s'han posat en marxa projectes", explicava aquesta setmana passada el regidor Grezzi en una entrevista en la Cadena Ser en referència a les conversions en zona de vianants de places del centre i a les actuacions en la plaça del Mercat i en el centre històric.

Segons Grezzi, els nivells de contaminació s'acosten als de Madrid, però encara no arriben. "Hem de resoldre el tema metropolità, perquè a València entren 200.000 vehicles cada dia", sosté, per al que reclama majors recursos de finançament. "No fa falta copiar altres experiències que poden ser interessants, però nosaltres ja hem fet la labor per a reduir el trànsit en el centre de la ciutat i hem oferit alternatives. Per això ha crescut l'ús de la bici i dels patinets i del transport públic", afig.

Aquest descens del trànsit en el centre s'observa especialment en carrers com el de Colón. Al juny de 2016 registrava una intensitat mitjana diària de 26.387 cotxes a l'altura de l'encreuament amb Russafa; tres anys després, el mes de juliol passat, era de 18.278, és a dir, un 30% menys. Aquesta caiguda, que s'ha aguditzat des de l'obertura de l'anell ciclista de la ronda interior, es dóna en major o menor mesura en altres carrers com Pintor Sorolla, Guillem de Castro o l'avinguda de l'Oest. En paral·lel, es manté la intensitat del trànsit en les grans vies i augmenta lleugerament en les rondes de circumval·lació més exteriors.

En el mateix període, l'ús de la bici i els patinets ha crescut de forma exponencial per l'estirada de l'anell ciclista, que bat rècords des de la seua obertura. Si en 2017 registrava una mitjana de 2.000 usuaris en els seus trams, en 2018 va superar els 3.000 i enguany depassa els 5.000 en els seus trams més concorreguts.

D'altra banda, l'entrada en vigor de la nova ordenança de mobilitat el mes de juny passat va suposar la reducció de la velocitat màxima permesa a 30 quilòmetres per hora en el 64% dels carrers de València, que són aquells amb un carril per sentit i les de Ciutat Vella.

La Junta de Govern local va aprovar el passat 12 de juliol la construcció de quatre nous eixos ciclistes a València que previsiblement es començaran a executar al setembre. Es tracta de carrils bici dissenyats en el marc dels pressupostos participatius, amb una inversió total de 1,2 milions d'euros. El primer se situarà en les grans vies Fernando el Catòlic i Ramón y Cajal i el segon en l'avinguda Primado Reig. Els dos restants corresponen a les avingudes del Port (en el seu tram final) i Institut Obrer.