El creixement de l'ús de la bicicleta i d'altres vehicles sostenibles de mobilitat personal com els patinets no es deté a València. Tot el contrari. Segons mostren les dades de maig de l'Ajuntament, la tirada de l'anell ciclista de la ronda interior i l'extensió dels carrils segregats per la ciutat continuen impulsant l'ús d'aquestes formes de mobilitat.

L'encreuament del carrer Colón amb Xàtiva, a l'altura de la plaça de bous, és de nou el punt més transitat per aquests vehicles, i durant el mes passat va aconseguir els 5.633 passos. A pocs metres, abans d'arribar a la plaça de Sant Agustín, es troba l'altre enclavament que ha superat les 5.000 circulacions diàries, amb 5.074 passos de mitjana.

Les dades, publicades en la web municipal pel Servei de Mobilitat Sostenible, reflecteixen les intensitats del carril bici en dies laborables a partir de les estacions automàtiques situades en diferents punts de la xarxa ciclista, per la qual ja no circulen únicament bicicletes, sinó també patinets i altres vehicles de mobilitat personal cada vegada més populars per als desplaçaments urbans.

D'aquesta manera, si es comparen aquestes magnituds amb les de fa un any (maig de 2018), l'increment de la intensitat mitjana diària en l'anell ciclista ha sigut del 50%, i del 54% al punt més concorregut, el de la plaça de bous.

Aquestes pujades es deuen, d'una banda, a l'extensió dels carrils bici segregats per la ciutat, però especialment a les quals desemboquen en l'anell ciclista, com els de Regne de València i Russafa, que aporten més intensitat a aquesta artèria ciclista. En el primer cas, l'itinerari de l'avinguda Regne de València ronda les 1.400 circulacions diàries en tots dos sentits, i en el tram de Russafa fins a Xàtiva s'incrementa fins als 2.341 passos.

En altres casos, com en l'avinguda Constitució, Manuel Candela o Suècia, els itineraris ciclistes no existien fa un any, per la qual cosa les seues xifres d'ús (a l'entorn dels 1.600 passos diaris en els dos primers i de 670 en el tercer) són increments nets.

Amb aquestes xifres, a la ciutat de València s'estan configurant dos grans eixos molt utilitzats per bicicletes i patinets: el centre de la ciutat, amb l'anell ciclista i el Jardí del Túria i els seus ponts, i les zones universitàries cap a la façana marítima, amb elevades intensitats de circulació (a l'entorn dels 2.000 passos diaris) en les avingudes Blasco Ibáñez, Tarongers i del Port.

Altres zones allunyades del centre registren també increments significatius i aconsegueixen els quatre dígits, com La Raiosa, Sant Marcel·li, Malilla, Monteolivete, Orriols o Benicalap.

El rècord en l'ús dels vehicles sostenibles va en paral·lel a un gradual descens del cotxe privat, tal com mostren els registres d'intensitats de trànsit motoritzat del Consistori també del mes de maig. Per exemple, en la ronda interior, el punt de l'anell ciclista amb més usuaris de bicis i patinets ha caigut de 35.609 a 29.428 passos de cotxes en només un any, és a dir, un 17,36%. Aquesta tendència es dóna sobretot als carrers Xàtiva i Colón, i en menor mesura en la resta de la ronda interior.

En la resta de la ciutat, les intensitats mitjanes de vehicles motoritzats cauen lleument en alguns casos i s'incrementen molt poc en uns altres, amb una tendència general a l'estabilització, enfront de l'acusada pujada de bicicletes i patinets.

Els increments de cotxes es donen sobretot en les grans vies i en les avingudes Cardenal Benlloch i Aragó, així com en l'eix de Serradora. La intensitat del trànsit també repunta lleument en els principals accessos a la ciutat en sentit eixida.

La gestió de la mobilitat ha sigut un dels assumptes amb més protagonisme en les passades eleccions municipals. Malgrat l'escassa visibilitat de l'edil de l'àrea, Giuseppe Grezzi, durant la campanya, la victòria de Compromís i els resultats per barris han sigut interpretats com un recolzament a l'aposta per l'extensió dels carrils bici, molt criticada des de PP i Cs, que van prometre revetir alguns com el de Regne de València.