Un dels principals problemes del territori metropolità és poder accedir a un habitatge digne i a un preu assequible. La poca oferta de sòl disponible per a construir porta a un augment dels preus, i sumat al context de la crisi econòmica (agreujada per la situació causada per la pandèmia) deriva en què moltes persones no poden comptar amb aquest dret bàsic.

De fet, segons diversos estudis, l’àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris de l’estat espanyol que té un major desajustament entre oferta, demanda i preu.

Els 4 objectius de l'AMB

En matèria de política de l’habitatge, l’AMB compta amb quatre objectius principals per al mandat 2019-2023. Per tal que augmenti el parc d’habitatges de lloguer assequible, la societat mixta Habitatge Metròpolis Barcelona preveu construir 4.500 unitats en vuit anys. Aquestes seran de protecció oficial de manera indefinida. L’IMPSOL (Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial) impulsa des del 1992 la construcció i gestió d’habitatge assequible per al lloguer i la venda.

En l’actualitat, aquest organisme està gestionant gairebé 1.450 habitatges. Mitjançant el Consorci Metropolità de l’Habitatge es promou la rehabilitació d’edificis, sobretot els que tenen més de 45 anys de vida, per a millorar la qualitat de vida dels seus ocupants.

I des de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge es fa un monitoratge constant del mercat immobiliari per alertar de situacions com l’augment de preus.

L''HMB es constitueix com a societat mixta

Fa dues setmanes, el 5 de novembre, Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) es va constituir com una societat mixta en ampliar el seu capital i incorporar a la firma NICRent Residencial, formada per les companyies privades Cevasa i Neinor. Aquestes empreses compten amb el 50% de la societat, que se suma al 25% en poder de l’AMB i el 25% de l’Ajuntament de Barcelona.

«L’HMB neix amb la voluntat de l’AMB de donar una solució davant l’emergència residencial, amb la creació d’un parc de 4.500 habitatges de lloguer permanent», va detallar Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB.

UTE Xavier Vendrell + DATA AE

640 pisos a la primera fase

Per edificar-los, l’empresa mixta compta amb un pla de quatre fases, a realitzar en vuit anys, i que implica l’ampliació del seu capital social fins als 116 milions (a parts iguals entre les companyies privades i els ens públics).

La primera d’aquestes fases «finalitzarà entre finals de 2023 i principis del 2024, i implica el lliurament de 640 habitatges», va apuntar Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Els nous habitatges es construiran en els barris barcelonins de La Marina de Prat Vermell (125 habitatges), La Sagrera (106) i les Casernes de Sant Andreu (112); i en els municipis de Sant Boi de Llobregat (110 unitats), Montgat (130) i Sant Adrià del Besòs (57). «Aquests habitatges sempre estaran protegits per l’administració pública, per garantir l’accés de la població a una llar assequible», va afegir Balmón.

En aquest sentit, els futurs propietaris pagaran un lloguer que, actualment, no pot superar els 8,95 euros el metre quadrat. Tant els habitatges que edificarà l’HMB com els que està desenvolupant l’IMPSOL es basen en tres principis fonamentals: la sostenibilitat de les obres, la innovació en el procés de construcció i presentar noves tipologies d’habitatges, d’acord amb els canvis socials: flexibles i inclusius i amb perspectiva de gènere.

Xavier Vendrell + DATA AE

Sostenibilitat i innovació 

Per aconseguir la sostenibilitat s’incentiva l’ús de materials reciclats i reciclables (com la fusta en l’edifici PISA, finalitzats fa pocs mesos a Cornellà de Llobregat); gràcies a l’increment en la qualitat dels aïllaments es redueix la demanda energètica; i a més, es promou l’ús de sistemes alternatius com les plaques fotovoltaiques per a les àrees comunitàries i l’ús d’instal·lacions amb alta eficiència energètica per sistemes d’aerotèrmia.

Flexibilitat dels nous habitatges

«Quan promovem un edifici hem de pensar que estarà construït per a 100 anys. No sabem com estarem vivint llavors, però sí que sabem que s’ha de cercar la flexibilitat», va dir Josep Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL.

Els nous habitatges dissenyats per l’IMPSOL se centren en la creació d’espais més amplis, on les habitacions siguin més grans gràcies a la reducció o eliminació de passadissos i àrees de trànsit.

Aquests dissenys també responen a una perspectiva de gènere, que planteja l’equitat en l’organització de les tasques domèstiques.

«Ara la cuina passa a ser el centre de l’habitatge», va afegir Borrell. Aquest 2021, l’IMPSOL ha finalitzat 203 habitatges en tres edificis (a Cornellà, Molins de Rei i Montgat) i té 1.444 unitats en fase d’execució, projecte i en les etapes prèvies al projecte.

Molts pisos amb necessitats

Dels 690.000 habitatges que hi ha a la corona metropolitana de Barcelona, gairebé un 60% (408.646) van ser construïts abans del 1980; un índex només superat per Madrid i Barcelona.

Fins a aquest any gairebé no hi havia normatives sobre l’aïllament tèrmic, i a més de les deficiències energètiques, molts no compten amb ascensor ni rampes per garantir l’accessibilitat dels seus residents, i també solen presentar problemes d’obsolescència física.

4.500 habitatges de lloguer assequible 
els construirà l’operador HMB

El Pla Metropolità de Rehabilitació (PMRH), per a la dècada 2020-2030, preveu línies d’ajuts i assessoraments per millorar la qualitat i construcció de 51.800 habitatges, que beneficiarà 155.000 persones.

Peris + Toral Arquitectes

Per l'eficiència energètica

Un dels objectius d’aquest programa és aconseguir l’eficiència energètica per lluitar contra el canvi climàtic.

«El 40% dels gasos d’efecte hivernacle provenen dels edificis», va puntualitzar José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge, per la baixa eficiència energètica dels habitatges existents. Altres línies d’actuació són millorar la integració urbana i reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables.

Precisament, va indicar Artímez, als barris amb les rendes més baixes hi ha un menor consum de serveis energètics, a nivells que són inferiors als necessaris per garantir el confort. «El que no pot fer la comunitat ho fa l’administració», va assenyalar el director, com és la gestió de permisos d’obra, la selecció de la constructora i la verificació tècnica de les reformes.

Les rehabilitacions prioritàries són, enumerant-les, l’aïllament tèrmic, la millora de façanes, la modernització de les instal·lacions de llum i aigua, i la instal·lació d’ascensors i altres elements per facilitar la mobilitat. 

Rehabilitacions

Ajuts i subvencions per a les comunitats

El Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges contempla diversos ajuts econòmics. Un d’ells subvenciona el 100% del cost de la inspecció tècnica i del projecte d’eficiència energètica i accessibilitat. A més, el pla contempla l’accés a les subvencions estatals que poden ser de fins al 85% i al finançament públic i privat per permetre executar obres de caràcter integral.

Acord estatal

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va suscriure un protocol de col·laboració amb el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA) i la Generalitat de Catalunya per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible o social, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL/AMB. 

L’any 2021, ja hem rebut en base a aquest protocol la notificació de la subvenció de 5,4 milions d’euros concretats en els 327 primers habitatges, en un total de vuit promocions a finalitzar abans de l’any 2025.