L'Ajuntament de València preveu estendre al desembre al 100% dels veïns de la ciutat el contenidor marró de matèria orgànica, que ara arriba a 560.000 habitants (el 70%). El projecte, que inicialment s'anava a executar en la segona meitat de 2020, va ser suspés per a reorientar el pressupost cap a la desinfecció de contenidors, papereres i carrers enfront de la Covid. Ara, una vegada descartat per l'evidència científica el contagi mitjançant contacte per superfícies, l'àrea d'Ecologia Urbana reprendrà el pla, segons avança a 20minutos el vicealcalde i responsable municipal del ram, Sergi Campillo.

D'aquesta manera, els 235.000 habitants de 25 barris i 16 pobles (o pedanies) que encara no tenen implantat aquest mètode de separació de residus urbans podran reciclar la matèria orgànica. Es tracta de districtes com els de Ciutat Vella, Pobles del Nord i Pobles del Sud, a més d'altres enclavaments de l'Eixample, Extramurs, Pla del Real o Algirós.

"La nostra intenció és instal·lar al desembre d'enguany tots els contenidors d'orgànica que falten, és a dir, arribar al 100% dels veïns i veïnes" de València, explica Campillo. Una vegada descartada la neteja i desinfecció amb lleixiu dels contenidors i de la via pública en comprovar-se que aquest mobiliari urbà no era focus de contagis, la supressió d'aquesta "gran despesa" ha permés "recuperar el ritme anterior d'aigualeig" (sense lleixiu) i reprendre l'obligació legal de l'expansió de la recollida selectiva de residus a tota la ciutat.

D'aquesta manera, les tres contractes que operen a València rebran l'ordre d'implementar la instal·lació dels contenidors marrons en les seues zones, la qual cosa suposarà més despesa en camions, depòsits i personal per a les rutes de recollida d'aquests residus. El pressupost d'aquesta acció, que serà aprovada per la Junta de Govern local, ronda el milió d'euros.

Els valencians reciclen cada vegada més

A més, el reciclatge ha augmentat un 50% en els dos últims anys després de la reagrupació dels contenidors en illes i les campanyes informatives per a conscienciar i separar correctament els residus. S'ha passat de 25.343 a 38.426 tones del primer semestre de 2019 al mateix període de 2021. Totes les fraccions creixen, sobretot la d'orgànica, i baixa la de resta (no reciclatge).

Si es té en compte el percentatge de la recollida selectiva respecte al total dels residus generats, el reciclatge passa de representar el 14,5% en la primera meitat de 2019 al 23,7% en el primer semestre de 2021, és a dir, un creixement de nou punts percentuals en dos anys.

Malgrat que 2020 va ser un any atípic per l'impacte de la pandèmia en la generació global de residus, amb menys fem en general a causa de la caiguda en l'activitat econòmica, això no es va traduir en menys separació, sinó tot el contrari. Totes les fraccions van augmentar la recollida, sobretot la de matèria orgànica. "A pesar que vam baixar la producció total de residus, les tones que es depositen en els contenidors de reciclatge han augmentat més d'un 50%; es produeixen menys residus en global, però dels quals es produeixen, es recicla molt més", detalla Campillo.

Ayto. VLC

El vicealcalde atribueix aquest fenomen a dos aspectes: l'agrupació dels contenidors en illes, que incentiven el reciclatge, i les campanyes formatives, amb la col·locació de grans vinils en els depòsits que indiquen quins residus van en cada contenidor i codis QR que informen de la ubicació d'aquests.

Més contenidors de reciclatge

Quant al nombre de depòsits, els que més han augmentat després de l'última reorganització de 2020 han sigut els grocs (envasos lleugers), amb 1.226 noves unitats, fins a aconseguir els 3.756 actuals. També hi ha 527 més de paper i cartó (ja són 3.020), mentre els d'orgànica a penes pugen en 16, fins a 2.370, a causa de la suspensió del pla d'extensió que ara es reprén.

20MINUTOS

En paral·lel, baixen els de fracció resta (no reciclatge) en 521 unitats i actualment hi ha 8.756. El total de contenidors en tota la ciutat ascendeix a 20.624, segons les dades de l'Ajuntament de València.

L'efecte de l'agrupació en illes

Col·locar els contenidors junts en illes produeix un foment del reciclatge, sosté el vicealcalde Campillo. El conjunt mínim està format per un contenidor de resta, un de matèria orgànica i un d'envasos. A partir d'ací, algunes incorporen també els depòsits de paper-cartó i vidre.

"Els envasos són els que més volum ocupen a les cases quant a residus. Posar el seu contenidor al costat de la resta incentiva que la gent separe correctament els envasos. Encara continuen acabant molts en el contenidor de resta, però ara ningú pot tindre l'excusa de dir que no té el contenidor groc de reciclatge al costat", conclou l'edil d'Ecologia Urbana.