A causa de la potencialitat d'addicció i a la vulnerabilitat d'aquest grup de població en el desenvolupament d'addiccions, açò pot derivar en trastorns seriosos de salut en el futur. Aquest són les principals conclusions que s'extrauen de l'estudi 'La adicción a los juegos de azar en la adolescencia: apuestas, tecnologías y consumo de drogas', liderat per Chóliz Montañés y Marta Marcos Moliner, investigadors de la Universitat de València, segons ha informat l'entitat en un comunicat.

Les dades es van arreplegar en 2019 entre 1.934 escolars d'ESO, batxiller i cicles formatius de 26 centres de la Comunitat Valenciana.

El treball assenyala que, a pesar que la legislació espanyola permet participar en jocs d'apostes i atzar només als majors de 18 anys, els menors participen, entre uns altres, en loteries presortejades (49,58%), quinieles (40,38%), i loteries (39,05%), ja que es tracta de jocs molt consolidats culturalment i de fàcil accés. A més, des de fa uns anys, als jocs tradicionals s'han afegit els jocs en línia.

Així, les apostes esportives s'han convertit en el tipus més freqüent (53,29%) tant en xics com en xiques, encara que la diferència per gènere (42,33% enfront de 10,96%, respectivament) torna a ser "molt notable".

Les autores de l'estudi destaquen que qualsevol joc en línia és més addictiu que les seues corresponents modalitats tradicionals, ja que són molt "més accessibles i estan més disponibles" per al jugador ja que es pot apostar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, a través de mòbils o dispositius electrònics personals. De fet, conclouen que són els únics que han crescut després de les mesures imposades per a la prevenció de l'extensió de la pandèmia de la covid-19.

Segons evidencia la investigació, la coexistència entre addicció al joc i el consum de substàncies (el que es denomina comorbilidad entre addiccions) és molt comú. Així, mentre que entre les persones que no pateixen aquesta addicció només el 14% consumeix alcohol setmanalment, el percentatge ascendeix al 41% entre els qui pateixen addicció al joc.

El patró es repeteix també amb el consum de tabac i marihuana: mentre que el 13% i el 7% d'els qui no tenen addicció al joc consumeixen aquestes substàncies, respectivament, aquests percentatges ascendeixen al 39% i 35% entre els quals sí.

D'altra banda, d'acord amb la investigació, la comorbilidad entre addicció al joc i als videojocs o les tecnologies és baixa probablement a causa que l'addicció al joc compromet tots els recursos de la persona addicta, i apostar es converteix en el nucli central que dirigeix la seua vida.

PROGRAMES DE PREVENCIÓ

Els resultats d'aquest treball, en els quals s'evidencia la problemàtica d'aquesta classe de dificultats en els adolescents, suggereixen la necessitat de desenvolupar i implementar programes de prevenció de l'addicció al joc que estiguen basats en l'evidència, com el programa Ludens de prevenció universal d'addicció al joc que ha sigut desenvolupat en la UV en col·laboració amb el Servici d'Addiccions de l'Ajuntament de València.