El treball, liderat pel catedràtic de Química Física Jorge Gálvez, s'ha publicat en la prestigiosa revista nord-americana Journal of Chemical Information and Modeling.

El grup ja va publicar de manera pionera un article al març del 2020, en el qual es proposaven aquests antibiòtics com a fàrmacs que podrien ser dirigits a tractar la COVID-19. No obstant açò, aquesta predicció estava solament basada en càlculs teòrics computacionals. El mètode es va basar en la topologia molecular, una part de la química matemàtica que tracta de la descripció algebraica dels compostos químics, la qual cosa permet caracteritzar-los fàcilment.

Ara, en col·laboració amb investigadors del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC), han demostrat amb el seu estudi que aquests antibiòtics són capaços d'impedir in vitro l'entrada del virus per mitjà de la desactivació de la coneguda proteïna espigola (spike-protein), segons les mateixes fonts.

El grup ha comptat amb la col·laboració José María Benlloch Baviera (CSIC), coordinador delárea de tractament i vacunes de la plataforma PTI Global Health per al desenvolupament de tractaments i vacunes del CSIC.

Actualment, dels antibiòtics identificats per la Unitat de Disseny de Fàrmacs i Topologia Molecular de la Universitat de València, un d'ells (l'azitromicina) forma part de la llista de medicaments considerats essencials pel Ministeri de Sanitat en la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Un altre d'ells, concretament la claritromicina, té ja programat un assaig clínic dirigit per l'Hospital Clínic de Sant Carlos de Madrid, l'inici del qual s'espera en breu amb pacients COVID de 20 centres d'atenció primària de la Seguretat Social.