Aquesta proposta "en positiu", presentada en roda de premsa en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), és un punt de partida i d'unió d'una trentena d'organitzacions cíviques, culturals, sindicals i polítiques. Entre els partits hi ha dos del govern valencià, Compromís i Podem, juntament amb els socialistes de la província de Castelló encara que "es va convidar a tot el PSPV".

El seu objectiu és rebutjar la "gravetat" del pronunciament del Suprem per "crear un conflicte que no existeix" amb una llengua comuna amb doble denominació, així com per no respectar l'autogovern i suposar un "atac" a l'oficialitat del valencià. Tot açò estableix, al seu juí, un "precedent perillós" per a les llengües regionals.

"No només és una llengua compartida per milers de persones, té caràcter legal en el País Valencià, Catalunya i els Illes Balears", ha subratllat el secretari d'Acció Cultural (ACPV), Toni Gisbert, com a portaveu juntament amb representants d'Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua.

Davant aquesta situació, en el manifest unitari urgeixen el Consell a executar l'acord de Les Corts que va dictar la reciprocitat dels senyals de ràdio i televisió públiques valenciana, catalana i balear, juntament amb la seua entrada "plena" en l'Institut Ramon Llull com a instrument al servici de la protecció de la llengua.

LLEI D'IGUALTAT LINGÜÍSTICA

També tornen a demanar una llei d'igualtat lingüística per a "superar la limitació" del decret del valencià en l'administració per a desenvolupar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En ser una llei només podria ser tombada pel Tribunal Constitucional i no pel Suprem.

Una altra de les seues propostes és un programa de cooperació efectiva sobre llengua i cultura entre els tres governs autonòmics, amb l'objectiu de coordinar accions, rendibilitzar recursos i potenciar un mercat compartit. Finalment, instar el govern de Pedro Sánchez a respectar les resolucions universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua i aplicar-ho a totes les polítiques públiques.

Davant la tendència "regressiva" de decisions com la del TS, les organitzacions volen seguir sumant majories socials respecte la igualtat lingüística, dins d'un projecte de "més democràcia, més autogovern i més drets".

De cara al futur, no tanquen la porta a dur a terme alguna mobilització o un pronunciament conjunt amb entitats de Catalunya i Balears, encara que aquesta és una resposta "en clau valenciana". La meta és que "igual que passa amb els drets socials per fi a Espanya no hi haja una tendència a la retroactivitat en la llengua i la cultura", ha reivindicat el portaveu.