En un comunicat, l'entitat ha explicat que aquest decret, que data del 2017, tenia la voluntat de desplegar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en l'àmbit de l'ús institucional "per a avançar en la igualtat lingüística i acabar amb la històrica discriminació patida per la llengua pròpia" i "simplement garantia el dret de tots els ciutadans a l'ús de la llengua pròpia en la seua relació amb l'administració".

No obstant açò, recorden les mateixes fonts que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictar quatre sentències contra el decret, en les quals ho anul·lava "en gran part", i van ser recorregudes en cassació per la Generalitat Valenciana i pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV).

Ara el TS ha fet públiques dos sentències en les quals desestima els recursos i confirma dos de les sentències del TSJCV, centrant-se en l'incís de l'article 12.3 que preveia que en les comunicacions s'usaria la llengua pròpia quan es tracte de comunitats pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià", i es redactarien també en castellà "quan ho sol·licite la persona interessada".

"Es tracta de dilucidar si les administracions valenciana, catalana i balear poden comunicar-se en la llengua pròpia i comuna, la llengua catalana", han indicat des de la Federació Llull.

I les conclusions del TS és que no, lamenten, al·legant que es vulnera la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i que la Generalitat s'extralimita en les seues competències.

"En la pràctica, el pronunciament del TS és molt greu. Primer perquè restringeix l'autogovern impedint d'aquesta manera qualsevol avanç cap a l'objectiu de la igualtat lingüística i segon, perquè en la pràctica nega al valencià el caràcter de llengua pròpia del poble valencià i la subordina, de fet, al castellà, obviant que aquesta gaudeix d'una situació de privilegi heretada de segles", han incidit les mateixes fonts.

A més, subratllen que el decret arreplega alguna cosa que ja permet la Llei de Procediment Administratiu, que si els documents tenen efecte en una altra comunitat amb la mateixa llengua no cal traduir-los al valencià, però "a l'empara d'un defecte de tècnica jurídica anul·la la norma autonòmica".

"El TS es desdiu respecte a una sèrie de sentències anteriors en les quals reconeixia la unitat de la llengua i l'equivalència de les denominacions oficials de català i valencià", subratllen aquestes entitats, que agreguen que amb aquestes sentències "es constata que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià és un marc que no permet cap avanç, sinó que dona motiu a aquests retrocessos".

Per açò, consideren que és el moment de reprendre la proposta que Acció Cultural va plantejar l'any 2015 d'aprovar una nova Llei d'Igualtat Lingüística que "done la cobertura legal que hui no existeix per a posar fi a la discriminació dels valencianoparlants i per a assegurar l'ús normal de la llengua pròpia i la cooperació amb la resta de la comunitat lingüística catalana".

A més, altres dos mesures permetrien avançar en aquesta situació, han agregat: l'entrada del Consell en l'Institut Ramon Llull i la reciprocitat de les emissions de Tv3, IB3 i À Punt.