En una de cada deu llars de Catalunya es passa fred. Són 645.000 persones les que no poden encendre la calefacció o un radiador elèctric perquè no tenen diners per pagar la factura. És la denominada pobresa energètica, la impossibilitat econòmica d'afrontar el pagament dels serveis de llum i gas, un fenomen que s'ha duplicat en els últims deu anys.

Al Programa Metropolità de Mesures contra la Pobresa Energètica (que forma part del Pla Metropolità de Polítiques Socials Municipals), l'AMB ha destinat 11 milions d'euros a ajudar a les famílies que pateixen aquest problema. Primer es va realitzar una convocatòria el 2015 per dotar de cinc milions aquest programa, i després es va aprovar una segona partida de sis milions per al període 2016-2019 per atendre a les persones necessitades.

Aquests diners es distribueixen entre els 35 municipis de l'Àrea Metropolitana –queda exclosa Barcelona, que té el seu propi fons d'ajudes, tot i que contribueix econòmicament amb el programa– i es destinen a pagar les factures de llum i gas de les famílies que sol·licitin el subsidi.

Aquest pla està en línia amb el Fons de Solidaritat que l'AMB havia signat amb Agbar el 2013, per ajudar econòmicament a les famílies que no podien abonar el servei de l'aigua corrent.

L'objectiu és "que no hi hagi cap família sense servei de llum o gas", afirma Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB.

Per distribuir les ajudes de l'AMB, es va tenir en compte el nombre d'aturats, la renda familiar i la població de cada municipi. L'Hospitalet, amb 931.920 euros; Badalona, amb 893.568 euros; i Santa Coloma Gramenet, amb 509.112 euros són els que més diners van rebre en la segona assignació.

A més d'ajudar a pagar les factures, els tècnics de serveis socials de cada municipi s'entrevisten amb les famílies necessitades i les assessoren sobre com estalviar energia i millorar el consum de la llum i el gas. "No busquem que la gent passi fred per estalviar, volem que racionalitzi l'ús dels seus serveis", apunta Collboni, i afegeix que un inconvenient freqüent és que moltes famílies paguen per una potència elèctrica excessiva per al seu consum quotidià.

Un dels problemes d'atorgar aquests fons a les famílies necessitades és que a moltes persones els fa vergonya acostar-se als serveis socials i gestionar les subvencions. "Cal abordar no només a la gent que fa molt que pateix la pobresa, sinó a les persones denominades nous pobres. És gent que ha de triar entre pagar les factures o menjar millor, però que es reconeixe com de classe mitjana", assenyala Collboni.

Les persones interessades a rebre subvencions per a les factures de la llum i el gas han d’anar fins als serveis socials del seu municipi. Allà han d’acreditar que són titulars del subministrament amb una potència inferior de 3 kW, i que compten amb el benefici del bo social. És necessari estar registrat en el municipi de residència.

Majors de 60 anys i famílies on tots els seus integrants estan en l’atur, o en les quals els ingressos de la llar no excedeixen els 10.800 euros (en el cas d’família unipersonal) o els 23.849 euros (en les de tres o més persones).

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va ser una de les entitats que va organitzar al municipi de Sabadell el primer Congrés Català de Pobresa Energètica, que va congregar a un total de 450 persones i 90 ponents. En aquest esdeveniment es va debatre sobre com detectar aquestes situacions de vulnerabilitat i de quina manera solucionar-les, més enllà d’ajudar a pagar les factures.

Durant el congrés, a la declaració institucional, es va exigir a les empreses subministradores de serveis com l’aigua o la llum que garanteixin la prestació del servei i que no el tallin per falta de pagament abans de comunicar-ho als ajuntaments dels diferents municipis. D’altra banda, es va sol·licitar que es reformi el bo social (tarifa subvencionada que s’aplica a les famílies amb pocs ingressos).

La pobresa energètica ha crescut en paral·lel a la crisi econòmica: el 20,9% de les llars catalanes estan en situació de pobresa i un 26%, en risc d’exclusió social. Però hi ha més factors: un és l’increment del preu de la llum, que ha pujat un 73% de mitjana, mentre que a l’eurozona no supera el 33%. I un altre és la falta d’eficiència energètica dels habitatges, situació que es dóna en el 50% de les llars espanyoles on un 17%  tenen problemes d’humitat, goteres o d’aïllament.