contingut patrocinat per la Generalitat
Drets culturals: una aposta per la cohesió territorial i l’accés a la cultura
Contenido creado para una empresa, marca u organización que ha pagado su producción y publicación y que cuentan con su aprobación.
Catalunya aposta pels drets culturals i promou una xarxa de centres públics que fan arribar l’art contemporani arreu del territori per garantir que la cultura sigui accessible a tots els ciutadans
La cultura ha de ser accessible a tots els ciutadans i ciutadanes independentment del lloc on visquem, del nivell de renda o de l’origen social, i treballar per aconseguir-ho és una de les prioritats del Govern de la Generalitat. Amb aquest objectiu, el Departament de Cultura ha situat al centre de la seva agenda política les accions necessàries per garantir els drets culturals com a base del benestar col·lectiu.
Per aquest motiu, un dels objectius principals d’aquesta legislatura és la consolidació dels drets culturals mitjançant dues eines que avancen en paral·lel. D’una banda, el Projecte de Llei de Drets Culturals, actualment en tràmit al Parlament, que vol situar la cultura com a quart pilar de l’estat del benestar. De l’altra, el desplegament del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), una xarxa de centres culturals capaç de fer efectius aquests drets arreu del territori, amb especial atenció al món local.
El sentit dels drets culturals
El reconeixement de la cultura com a dret no és nou. L’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada el 1948) estableix que tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a beneficiar-se del progrés científic. Malgrat que aquest principi segueix vigent, les desigualtats en l’accés i la participació cultural continuen sent una realitat present a la majoria de societats contemporànies. I Catalunya no és una excepció.
Els obstacles són diversos i persisteixen en el temps. Per exemple, factors econòmics que limiten l’accés a certes pràctiques culturals, desigualtats socials i de gènere que condicionen les oportunitats, dinàmiques de concentració que limiten l’oferta cultural en determinats punts del territori o dificultats afegides per a les persones amb discapacitats. Tot plegat dibuixa un mapa desigual al nostre país que fa evident la necessitat d’establir unes polítiques públiques que permetin canviar aquest panorama en els propers anys.
En aquest context és on pren forma el Projecte de Llei de Drets Culturals de Catalunya. Redactat a través d’un ampli procés participatiu (amb trobades territorials, reunions sectorials i l’assessorament d’un comitè d’experts), el text estableix un marc comú basat en valors com la llibertat, l’equitat, la diversitat cultural, la igualtat de gènere i la no-discriminació. També incorpora principis essencials com la cohesió social i territorial, l’accessibilitat, la participació ciutadana i la sostenibilitat.
Aquest projecte de llei té un objectiu clar: eliminar les desigualtats en l’accés a la cultura. Per aconseguir-ho estableix uns drets generals que inclouen l’accés i la identitat cultural, la participació, la creació i la difusió artística, així com la formació i els drets laborals dels treballadors de la cultura. A més, promou la cultura catalana com a element de cohesió i regula el Sistema Cultural de Catalunya a través del seu finançament i la col·laboració entre els diferents agents del sector (administracions, equipaments públics, mitjans de comunicació, entitats privades i empreses).
La importància del territori
Tot i així, reconèixer aquests drets bàsics no serà suficient si no es disposa de les estructures públiques necessàries per fer-los efectius. Concretament, una de les principals desigualtats que afronta el Sistema Cultural de Catalunya des de fa anys és la territorial. La concentració d’equipaments, esdeveniments i projectes culturals en punts determinats de la geografia contrasta amb la manca d’una oferta estable en altres parts del país, fet que limita l’accés real de part de la ciutadania.
Per equilibrar aquesta realitat, el Projecte de Llei de Drets Culturals aposta per consolidar un sistema cultural que es distribueixi arreu del territori. En aquest marc s’inscriu el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, una xarxa de trenta centres pensada per apropar l’art contemporani i les arts visuals a totes les persones, amb especial atenció a l’àmbit local. Gràcies a aquesta proposta, persones de comarques allunyades de Barcelona ja poden accedir a exposicions d’art contemporani o tallers de creació audiovisual a través dels seus centres de referència i no haver de desplaçar-se a altres punts del territori.
El Projecte de Llei de Drets Culturals aposta per consolidar un sistema cultural que es distribueixi arreu del territori
Aquesta xarxa funciona mitjançant la cooperació entre equipaments culturals, compartint recursos i continguts artístics per optimitzar esforços i ampliar l’oferta a tot el territori. Això permet que propostes d’art contemporani, videocreació, art sonor i IA, performance o videoinstal·lació viatgin d’un centre a un altre, enriquint l’oferta local i generant una programació estable que respon a les necessitats específiques de cada zona sense perdre la visió global. D’aquesta manera, es promou la cultura com un ecosistema compartit, no com un producte aïllat.
Una mirada al futur
Situar la cultura com un dret fonamental implica entendre-la com una eina de transformació i empoderament col·lectiu perquè ningú hagi de recórrer quilòmetres per gaudir-la. Amb el Projecte de Llei de Drets Culturals i el desplegament d’una xarxa pública d’equipaments distribuïda arreu del territori, Catalunya avança cap a un model on l’accés a l’art contemporani i a la creació cultural formin part de la vida quotidiana de les persones, sense dependre del lloc on viuen. Consolidar aquests drets és una aposta de futur que cohesiona la ciutadania, articula el territori i reconeix la nostra cultura com a element que ens identifica com a societat.
L’art que vertebra el territori
- A Catalunya, l’art contemporani i les arts visuals arriben a totes les persones gràcies al Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), una xarxa de 30 centres distribuïts per tot el territori. Al capdavant hi trobem el MACBA, que actua com a centre de referència, coordinant i donant cohesió a tota la xarxa.
Dins d’aquesta estructura, vuit centres territorials funcionen com a punts neuràlgics de creació artística: ACVic Centre d’Arts Contemporànies (Vic), Bòlit: Centre d’Art Contemporani (Girona), Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, M|A|C Mataró Art Contemporani, Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies (Tarragona), Centre d’Art la Panera (Lleida), Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre (Amposta) i Centre d’Art Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat). Aquests centres no només acullen exposicions i projectes, sinó que vertebren i dinamitzen els agents artístics del territori, connectant-los entre si i amb altres àmbits de coneixement, tant a escala local com internacional.
A més, la xarxa compta amb espais locals que apropen l’art directament a la ciutadania, convertint la cultura en part de la seva vida quotidiana. Tots aquests centres treballen en recerca i creació, producció, difusió, formació de creadors i desenvolupament de projectes, promovent el talent i posant recursos a l’abast dels artistes. D’aquesta manera, el SPEAV promou la cultura i connecta amb el Projecte de Llei de Drets Culturals, que té com a objectiu situar la cultura com a quart pilar de l’estat del benestar a Catalunya.
