L'exdirectora del Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar se sent "molt orgullosa" de la seua gestió al capdavant del centre cultural i nega cap tipus de frau amb l'adquisició de reproduccions d'obres de l'escultor mort Gerardo Rueda: "Va ser una operació molt avantatjosa".

Ciscar es va seure aquest dimarts en el banc dels acusats en l'Audiència de València al costat de l'ex director econòmic administratiu del museu Juan Carlos Lledó, i el fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda, per la peça 2 del cas IVAM.

La peça principal del procediment, centrada en presumptes irregularitats de Ciscar per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com 'Rablaci', va acabar al setembre amb una conformitat: Ciscar va reconéixer que va malversar i va acceptar la pena d'un any i mig de presó -enfront dels 12 que li demanaven-. Per tant, ja li consten antecedents penals.

En la peça de Rueda, la Fiscalia reclama provisionalment per a Ciscar la pena de sis anys de presó i multa de 144.000 euros per un delicte continuat de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. Per a Lledó demana cinc anys i sis mesos de presó i multa de 63.000 euros; i per a Rueda, cinc anys per un delicte continuat de malversació. A més, sol·licita una indemnització per a l'IVAM de 3.456.876 euros.

La trama gira entorn d'un presumpte frau perpetrat per la llavors cúpula directiva de l'IVAM -dirigit en aquell moment per Ciscar, dona de l’exconseller de Solidaritat amb el PP, Rafael Blasco, condemnat pel cas Cooperació- mitjançant la compra, amb càrrec als fons públics, de 58 reproduccions d'obres de Gerardo Rueda.

Testimoni de Ciscar

En el seu torn de paraula, Consuelo Ciscar, qui tan sols va voler respondre a les preguntes formulades pel seu lletrat, va començar el seu testimoni assegurant que se sent "molt orgullosa" de la seua gestió al capdavant de l'IVAM i del seu equip. També està "orgullosa", va agregar, d'haver augmentat el patrimoni dels valencians amb les donacions a l'institut cultural. "Entre donacions i patrocinis vam aconseguir prop de 100 milions d'euros", va asseverar.

Ciscar, que va ocupar el càrrec de responsable de l'IVAM des de 2004 a 2014, va indicar que va conéixer a Gerardo Rueda "amb molta anterioritat" al seu pas per l'IVAM i va explicar que mantenien una relació "cordial i artística" com "amb qualsevol altre artista d'eixa índole". "No hi havia una relació personal", ha aclarit.

L'exdirectora, que es va disculpar en alguna ocasió per si "flaqueja" la memòria en tindre 76 anys i haver passat "molts anys" des que ocorregueren els fets, va assegurar que coneixia l'obra de Rueda: "No sóc experta en la seua obra però sí que la vaig conéixer en profunditat perquè és un dels exponents més importants de l'art abstracte", va postil·lar.

"Rueda -ha afegit- és un artista importantíssim i en l'IVAM hi havia un referent, que era Julio González, i teníem intenció que Rueda fora un altre dels referents. D'ací la intenció de la compra-donació de la seua obra", ha exposat.

"Autèntiques, legals i vàlides"

Ciscar va insistir que les reproduccions de l'obra de Rueda eren "autèntiques, legals i vàlides" i ha assegurat que "clar" que tenia constància que part de les obres venudes o donades eren pòstumes. "Tenia jo constància i tots els que estaven en eixe moment dins dels departaments que gestionaven eixa situació. Sabíem perfectament que eren obres pòstumes", va reiterar.

A més, va dir que tenien constància que les obres s'anaven a fondre: "Sabia totes les condicions", ha asseverat, al mateix temps que va detallar que l'acord de la fosa es va fer via contracte amb l'IVAM, que va ser qui va assumir les costos: "No vaig veure que fora un inconvenient", va assegurar. "Crec que això era molt avantatjós. Les donacions superaven en preu al que s'adquiria i va ser una operació molt avantatjosa per a l'IVAM. Era una operació increïble perquè volíem que fora referent Gerardo Rueda", va repetir.

Sobre els contractes d'adquisició de l'obra, Ciscar va assegurar que ella no els va elaborar perquè es van redactar des de la gestió administrativa. "És un contracte com altres milers que s'han fet en l'IVAM, seguint els mateixos paràmetres i fet pels professionals que estaven allí. Jo confiava en ells i es va fer amb totes les garanties que marca la llei", va defensar.

També va dir que a fi de decidir sobre les adquisicions d'obra per a l'IVAM hi havia una comissió d'adquisició d'obres d'art. "Ells estaven assabentats de tot i tenien tota la documentació", va declarar, per a aclarir que "mai" va haver-hi cap objecció a la fiscalització.

Durant la seua intervenció, l'exdirectora també va assegurar que sent "moltíssim" el perjudici de Gerardo Rueda amb aquesta causa: "Sent moltíssim la deterioració d'aquest gran artista, ho sent en el cor perquè no es mereix el que està passant ací en el seu nom. José Luis Rueda va ser un exemple quan es va fer la donació. No la va condicionar, només va demanar contraprestacions però no condicionades. Va ser una operació molt avantatjosa per a l'IVAM", va reiterar. Va concloure el seu testimoni demanant disculpes al tribunal: "Ho sent perquè estic una miqueta major".

Qüestions prèvies

En les qüestions prèvies, la Fiscalia va requerir un informe pericial per a saber el valor de dues obres originals de Rueda que estan en l'IVAM i determinar el sobrecost; mentre que el lletrat de Ciscar, per part seua, va parlar de "parcialitat" de la jutgessa instructora i de nul·litat de diligències. Sobre aquest últim punt, va qüestionar la recollida per part de la UDEF de determinats documents informàtics. Va al·ludir a alteració de la cadena de custòdia i a una còpia "clonada" amb una selecció de la informació a criteri de l'informàtic del centre cultural.

El ministeri públic es va oposar a la nul·litat del bolcat de peces informàtiques en servidors de l'IVAM en estimar que la prova estava autoritzada en un acte i que no va haver-hi infracció de l'ordenament jurídic; no veu infracció en la cadena de custòdia ni tampoc investigació prospectiva o infracció de la norma. El tribunal va admetre les proves proposades -testificals i documentals- i resoldrà en sentència la petició de nul·litats.