Els dos mil·lennis d'història de València apunten a la superfície amb una obra en les canalitzacions d'aigua, en la reforma integral d'un antic palauet o en reurbanitzar una plaça del centre històric. Però també en rehabilitar una barraca, una alqueria o una antiga fàbrica. El passat de la ciutat, monumental, però també agrari i industrial, deixa al descobert la seua memòria per capes, com un tapís que no només s'ha de consultar i interpretar, sinó a més preservar i explicar gràcies a les campanyes arqueològiques.
D'això s'encarreguen els tècnics de la Secció d'Arqueologia Municipal (SIAM), el servei de l'Ajuntament de València que té encomanada l'execució o supervisió de les intervencions arqueològiques. Aquests treballs indaguen en el passat de la ciutat per a investigar-lo i, posteriorment, acostar-lo a la ciutadania a través de la seua integració en els propis espais on sorgeix de nou a la llum.
Dependent de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, recentment ha recuperat competències fins ara en mans de la Generalitat en matèria de supervisió dels projectes que afecten les àrees de vigilància arqueològica, la qual cosa permetrà, en la pràctica, acurtar els temps en els quals es concedeixen les llicències de diferents projectes en aquestes zones.
Quines són les intervencions arqueològiques actualment en marxa a València? I les pròximes programades? En 20minutos fem un recorregut pels projectes en execució i previstos a la ciutat de la mà de tres arqueòlegs municipals: la cap de secció del SIAM, Pepa Pascual; Vicent Escrivà i Carmen Marín. La major part de les intervencions, com és lògic, se centren en Ciutat Vella, encara que també n'hi ha en el Cabanyal, relacionades amb la pesca, i en Benicalap, Torrefiel i la Torre, vinculades a alqueries i barraques en l'entorn agrícola.
En el primer bloc, les que estan actualment en fase d'execució, es troben les excavacions de la muralla islàmica, la de la baixada de Sant Miquel, les obres del Cicle Integral de l'Aigua en l'avinguda María Cristina com a pas previ a la reurbanització de l'entorn de la Llotja i del Mercat Central, la reposició de canalitzacions en la ronda interior (en paral·lel a l'antiga muralla cristiana) i les obres en l'antic convent del Pilar, en la plaça del mateix nom.
Quant a les projectades per a començar pròximament hi ha dues alqueries (Falcó i la Torre), la barraca de Cotofío, el Casino de l'Americà, la Casa dels Bous del Cabanyal, la intervenció en l'antiga fàbrica de la Ceramo i el solar del carrer Juristes, en ple centre històric.
1. Muralla islàmica
Després de moltes dècades d'abandó i degradació, el Servei de Patrimoni Històric i Artístic ha impulsat la seua rehabilitació. És un projecte de recuperació del que hi ha visible: la torre i un tram de llenç de la muralla (segle XI), que combina la part d'excavació, restauració i l'habilitació d'un centre d'interpretació que servisca per a explicar la muralla islàmica de València, així com la configuració del barri del Carmen, amb maquetes, audiovisuals i vitrines amb material arqueològic que vaja apareixent.
"És interessant perquè recuperarà com era el sistema defensiu de la ciutat, ja que, a part de la muralla, hi havia una barbacana o antemural (un mur més baix davant de la muralla), un pas i un fossat", explica Pepa Pascual. A partir d'època baixmedieval (segle XV), el fossat es va canalitzar i es va construir un ramal de la séquia de Rovella, que també es podrà veure. S'inclou part del cementeri de la parròquia de la Santa Creu, en l'actual plaça del mateix nom.
"Està previst trobar enterraments d'època baixmedieval fins al segle XVIII. De moment estem netejant enderrocs acumulats durant anys", afig Pascual. També es farà un estudi arqueològic en altura del llenç de la muralla, per a veure els diferents afegits que haja pogut tindre: la Posada de l'Àngel (segle XV), així com armaris o estades dels habitatges que s'adossaven. "De fet, no es va derrocar perquè es va utilitzar com a mitgera i mur per a delimitar propietats, si no hauria desaparegut. Va passar de ser un element defensiu a constructiu, a formar part de les cases i cal deixar constància de tota eixa evolució des del segle XI fins al XXI", assevera.
2. Baixada de Sant Miquel
El Servei d'Igualtat i Polítiques Inclusives promou en aquest solar el Espai Dones i Igualtat. L'excavació, que es realitza en l'antiga moreria a la qual es traslladen els musulmans després de la conquesta de Jaume I (segle XIII), va començar al desembre de 2020 i finalitzarà pròximament, amb el que quedarà pendent l'estudi.
S'han descobert les restes d'un cementeri islàmic en un espai gran, amb fosses a les quals van traslladar els cossos en construir les cases. Entre elles hi ha una mudèjar articulada entorn d'un pati amb una font i una espècie de celler en un soterrani. "A l'altre costat es veu una sèrie d'instal·lacions artesanals on hi ha un forn de ceràmica que tindria al costat un espai de producció que després s'inutilitza i es relaciona amb alguna activitat dels tenyidores", explica Vicent Escrivà. "No hem trobat restes de tints, però sí molta cendra, la qual cosa indica que es podrien fabricar lleixius o sabons per a netejar els teixits abans de tenyir-los", afig.
"Sobre la séquia de Rovella tenim un conflicte i és que fa l'efecte que la inicial, que data del segle XI, corria més pel centre del carrer, no tenia el traçat actual, que respon possiblement a la construcció del Molí de la Corona en els segles XVI-XVII, quan es crea un nou ramal que connectarà amb l'anterior caixer. Aquest nou ramal talla part de les construccions islàmiques, entre elles el pati", apunta.
"Quant a les troballes, el més interessant són alguns taulells, segurament fabricats allí, perquè hi ha elements de ceràmica, i també gerres per a emmagatzemar productes que apareixen estampades, la qual cosa potser permet conéixer el lloc de procedència d'eixos tallers", explica.
Mentre es redacta el projecte de l'edifici, des del SIAM han optat per protegir, cobrir i consolidar la font per a evitar danys relacionats amb els canvis de temperatura.
3. María Cristina i places del Mercat i de Bruges
El Cicle Integral de l'Aigua està realitzant en aquesta zona treballs de canalització previs a la reurbanització de l'entorn de la Llotja i del Mercat Central. Han aparegut els carrers perpendiculars previs a la construcció de l'avinguda María Cristina de la trama antiga, en concret la de les Fonts. "Té les llambordes i la vorera molt ben conservades, així com els accessos als edificis", explica Carmen Marín.
Es tracta dels carrers que partien de l'antiga baixada de Sant Francesc, que van desaparéixer amb la remodelació de la plaça de l'Ajuntament. "Tal com està conservada i localitzada des d'època medieval, no seria d'estranyar que davall de la plaça apareguen més, la qual cosa no sé és si ells baixen per la seua quota d'afecció", afig Marín.
"Quan el Servei d'Obres d'Infraestructures excave en la plaça de Bruges i del Mercat amb motiu de la reurbanització, segurament es produiran més troballes", vaticina l'arqueòloga.
4. Seguiment obres del Cicle Integral de l'Aigua
El Cicle Integral de l'Aigua està executant la renovació de les antigues canonades pel recorregut de la ronda de la muralla baixmedieval, des de les torres de Quart fins a plaça Amèrica, és a dir, la ronda interior.
S'han trobat restes de les dues fortificacions, de la torre de Santa Catalina, a l'altura de l'IVAM, de diferents torres de la muralla de la part nord, i del Portal de la Trinitat, que va ser "una troballa impressionant, perquè va incloure les restes d'una antiga porta que pensàvem d'època islàmica i que aprofitava materials d'època romana, encara que tenim dubtes sobre això i queda treball de recerca per fer", detalla Pepa Pascual.
"El sorprenent ha sigut que tant la muralla islàmica com la baixmedieval van més pegades al riu del que pensàvem", afirma. També va aparéixer la Torre d’Alí Bufat, famosa perquè és la primera en la qual se suposa que Jaume I va posar la Senyera només entrar a la ciutat, a l'altura de l'actual plaça Poeta Llorente, al costat de la del Temple, que no estava localitzada.
Aquesta intervenció també ha permés trobar restes de la primitiva Porta del Real, a l'inici del pont del mateix nom, i de la línia de fortificacions de la Guerra del Francés (1810-1812), que es documenta per primera vegada de manera arqueològica. També han aparegut restes del Baluard, un mur amb una fonamentació molt forta d'aquesta fortificació, així com les restes de la tanca de l'antic convent del Remei.
5. Convent del Pilar
Promoguda pel Servei de Projectes Urbans, es construirà un edifici per a Serveis Socials en l'actual plaça del Pilar. Actualment només queda l'església, però al costat estan les dependències de l'antic convent i del claustre.
En l'excavació s'han trobat els fonaments de les pilastres del claustre i a més les empremtes dels arcs i els nivells de paviment del claustre que queden en la façana de l'església. El projecte deixa un pati interior al qual s'incorporaran les restes arqueològiques aparegudes al costat del tractament de restauració de les façanes perquè tinga una lectura tant a nivell de planta com de rasant del que era el claustre.
Anteriorment a això, hi havia una part dedicada a tema artesanal (es van trobar uns atuells del segle XIV que s'incorporaran al projecte) i en una altra part del solar hi havia hort i ha aparegut terra.
6. Alqueria de Falcó
El Servei d'Arquitectura i de Serveis Centrals Tècnics està rehabilitant aquesta alqueria del segle XVII situada en els números 138 i 140 del Camí de Moncada, al nord de la ciutat. Per textos antics se sap que hi havia un conjunt de cases d'origen medieval que donen lloc a tota aquesta alqueria. A partir d'ací es van transformant en una única alqueria, encara que per dins està dividida entre el que era la casa dels amos i la dels senyors.
Després d'una primera campanya en 2019 amb estudis puntuals de les parets i sondejos, en unes setmanes es farà un estudi integral de tota l'arquitectura muraria i part del subsòl, la qual cosa donarà les directrius de com serà el projecte de rehabilitació, que recuperarà tots els espais. Té la forma típica de l'alqueria amb l'entrada, el pati central, habitacions als laterals i darrere el pas al corral i al pessebre. També compta amb una torre de perdigons, de les quals a València es conserven poques, detalla Marín.
7. Barraca de Cotofío o del Tio Tonet
Situada a la Torre, una vegada rehabilitada pel Servei d'Arquitectura i de Serveis Centrals Tècnics se cedirà l'ús d'aquesta barraca del segle XIX a l'associació veïnal. La Llei de Patrimoni protegeix com a Bé de Rellevància Local (BRL) totes les barraques.
En breu es farà un estudi tipològic per a restaurar l'espai. Es traurà el color dels brancals originals, el tipus de finestres i portes, així com tot les construccions relacionades dels antics espais d'horta, els sistemes de reg, l'entorn...
8. Casa dels Bous
Aquesta intervenció depén del Servei de Patrimoni Històric i Artístic. En principi, s'estava preparant el projecte i la idea era començar a la fi d'abril o principis de maig, però un recurs guanyat recentment per la Marina Auxiliant, concessionària fins a 2018 de l'espai, podria retardar la intervenció arqueològica.
L'actuació es durà a terme sobre la Casa dels Bous (1895), formada per dos edificis, i també s'actua sobre el solar on estaven les antigues 37 casetes dels tenyidores (1911), on posaven quitrà a les xarxes. La intenció és que siga una subseu del Museu de la Mar.
L'edifici no tenia cap mena de protecció i es va reconéixer com BRL. També es recuperaran els dos rellotges de sol que hi ha en cada façana: nord-est i sud-oest.
9. Alqueria de la Torre
Promoguda pel Servei de Projectes Urbans en el barri de Benicalap. S'ha fet una primera intervenció arqueològica per a poder datar i saber l'evolució històrica de l'immoble.
L'estudi analitza el paisatge al voltant de l'alqueria (séquies, camins). A partir d'eixos estudis s'ha fet el projecte de rehabilitació de l'edifici, ja aprovat, per a una escola de gastronomia relacionada amb productes de proximitat. Es tracta d'una intervenció similar a la de l'Alqueria de Falcó.
"Quan es tracta d'edificis municipals hi ha més terminis per a fer estudis integrals que permeten integrar les parts interessants per a contar després la història d'eixe edifici. Advoquem perquè aquests projectes es facen així, sobretot en alqueries i zones d'horta que estan desapareixent", afirma l'arqueòloga Carmen Marín.
10. Casino de l'Americà
Promoguda pel Servei de Projectes Urbans. En aquest cas també s'ha fet un estudi arquitectònic i una altra part d'estudi arqueològic. Al costat del parc de Benicalap, s'aborda la restauració de la forma més fidel possible de com era originalment la vila d'un indià.
L'arquitecte és Peregrín Mustieles i data de finals del segle XIX (entorn de 1890). "Eren persones que en tornar de l'emigració a Amèrica construïen xalets i recreaven les viles. És una de les poques que queden d'aquesta època. Compraven terrenys i es feien cases amb decoració molt acolorida i recarregada, amb molts elements, molt de vidre i decoració interna i externa", apunta Pepa Pascual. Està format per l'edificació i per una explotació agrícola. Una part de l'edifici serà visitable però també tindrà una altra part per a escola de jardineria. Totes aquestes alqueries (Casino de l'Americà, Alqueria de la Torre i Alqueria dels Moros) quedaran integrades en la futura ampliació del Parc de Benicalap.
El projecte ja està fet i intentarà recuperar tota la xarxa de camins i séquies que configuren i expliquen com era el paisatge medieval i per què estan les alqueries fora de la ciutat. S'explicarà com funcionava l'horta i per on anava l'antic camí de Burjassot, entre aquestes alqueries.
11. La Ceramo
El pla de rehabilitació d'aquesta antiga fàbrica el porta Projectes Urbans, si bé encara està per fer el projecte. Es va realitzar una primera part arqueològica-patrimonial que va consistir a recollir tot el material que hi havia: motles, ceràmica i restes de l'antiga fàbrica. Es va catalogar i es va guardar.
12. Juristes
Promoguda pel Servei d'Habitatge a l'altura dels números 6 i 8 d'aquest carrer, es tracta de l'espai que ocupava un palauet del segle XV que es va comprar després de la desamortització i que va quedar abandonat per falta d'ús quan les famílies se'n van anar a Madrid i fins i tot va arribar a estar en ruïnes per falta de manteniment. La Conselleria va fer informes per a procedir a la demolició de la part en ruïna, però va recomanar que l'escala gòtica que hi havia per a accedir a la planta noble es respectara i s'integrara en el nou edifici.
En 2011 es va desmuntar l'escala amb participació del SIAM, es van numerar els carreus i es va documentar tot, i les peces van quedar en el magatzem municipal a l'espera de la intervenció definitiva. "La idea projectada és fer habitatge social i és un dels pocs solars que queden en l'antic recinte d'època fundacional republicana romana de la ciutat i pegat al que era la línia de la muralla. Per tant, ens dóna la seqüència des de la fundació de la ciutat fins al segle XVII. És un solar gran, de 400 a 500 metres quadrats de superfície, no és fàcil hui dia excavar solars d'aquestes dimensions", apunta Vicent Escrivà.
"Evidentment, sempre que es fa una excavació en extensió, la interpretació i lectura de les restes que apareixen és més fàcil, ja que quan el solar és xicotet part de les restes van per davall dels edificis del costat", afig. La intenció és fer l'excavació, integrar les restes si són importants, a més de reposar l'escala. Un dels problemes que planteja el lloc és que baixar cinc metres en una zona envoltada d'edificis antics suposa un risc. Primer es consolidaran les construccions amb murs pantalla per a fer després l'excavació "sense tindre problemes", sosté l'arqueòleg.
Escrivá apunta a les "expectatives" de trobar troballes en aquesta ubicació. "És una zona que queda una mica alta i de les menys alterades per les construccions al llarg del temps. Hi ha construccions romanes republicanes i imperials, no hi ha molta afecció visigoda i després ja estan els palauets gòtics", explica. A partir dels antecedents en àrees pròximes, "hi ha expectatives de trobar restes relacionades amb la fundació de la ciutat i també cases amb mosaics", afirma.
Supervisió en la plaça de la Reina
El Servei d'Arquitectura també supervisarà la remodelació de la plaça de la Reina, les obres de la qual es preveu que comencen de manera imminent. Si bé el SIAM va proposar un pla de tastos a la direcció tècnica, la secció municipal no ha realitzat el projecte d'intervenció. L'arquitecte José María Tomás va explicar en 2018 que amb la construcció de l'aparcament en els anys seixanta es van eliminar les possibles restes arqueològiques. Malgrat això, l'estudi va redactar un informe després de fer tastos en altres punts.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios