La pel·lícula està produïda per Distinto Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Departament de Cultura, en coproducció amb Voramar Films, amb la participació d'À Punt Mèdia, la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura, IB3 Televisió, el suport de Creative Europe Media Programme of the European Union i la col·laboració del Ministeri d'Igualtat-Institut de les Dones i participació de CREA SGR.

Amb guió de Rafa Russo i Mireia Llinàs i producció de Miriam Perté, el treball posa el focus en les contradiccions de Frederica Montseny entre l'idealisme anarquista i la seua participació en les institucions com a via per a parar el feixisme. L'activista, en plena guerra civil, va acceptar la proposta del president del Consell de Ministres, Largo Caballero, i va entrar al govern juntament amb altres companys anarco-sindicalistes.

Durant els quasi sis mesos que va estar dirigint el Ministeri de Sanitat va desenvolupar projectes ambiciosos: va planejar llocs d'acolliment per a xiquets, menjadors per a embarassades, plans de reinserció de prostitutes i el primer projecte de llei d'avortament a Espanya, però pràcticament cap d'ells va tirar endavant.

Acompanyen a Màrcia Cisteró, Emilio Gutiérrez Caba en el paper del president Largo Caballero, així com Ivan Benet, David Bagés, Miquel Gelabert, Óscar Muñoz, Candela Moreno i Pep Ambròs. La pel·lícula ha sigut rodada a València, Sueca i Sant Isidre de Benaixever.

Els directors de les tres cadenes han participat en una roda de premsa telemàtica en la qual han donat detalls d'aquest treball. El cost de la producció se situa sobre 1,2 milions d'euros, encara que encara no està tancat. Pel que fa al repartiment per cadenes, la coproducció entre Tv3 i À Punt està al voltant del 60 i 30 per cent, respectivament, mentre que IB3 participa amb la compra de drets.

PRODUCCIONS D'ÈPOCA

Alfred Costa (À Punt) ha posat en valor el "resultat excel·lent de la producció" i la responsabilitat que suposa encertar amb produccions d'època, al mateix temps que ha confiat a obtindre bons resultats d'audiència. Al seu juí, es tracta d'un repte per a les institucions, com l'IVC, i la televisió pública perquè les inversions en audiovisuals siguen les "encertades" per a enfortir aquesta indústria.

Així que, ha defès que aquesta no és la primera ni serà l'última col·laboració en el terreny de la ficció, i ha avançat que ja hi ha en marxa altres acords. "La ficció és clau per a tots i per a nosaltres, que estem fent l'estirada, és un gènere estratègic", ha dit, per a posar l'accent que es tracta d'un contingut "marcadament femení" i amb una "mirada reivindicativa" que permetrà, en el context del 8M, fer una programació "alternativa i de referència per a veure el paper de les dones". "Entre tots hem escrit un xicotet capítol de la nostra història", ha sostingut.

Per a Vicent Sanchis (Tv3), es tracta d'"una gran història", la història de "grans somnis truncats per una època duríssima", i ha subratllat la importància de l'acord entre les tres televisions públiques per a aquesta emissió, que espera que siga "una història de llarguíssima amistat i col·laboració perquè és l'única manera d'arribar i convertir un mercat, llengua que compartim, com a situació de normalitat".

Per la seua banda, Andreu Manresa (IB3) ha defès, el compromís de la cadena "amb la llengua" i també el "compromís feminista", en una col·laboració entre les tres cadenes que, igual que Costa, sosté que no serà la primera ni l'última.

La directora de la producció ha subratllat la complicació del rodatge en plena pandèmia, encara que ha defès que s'ha aconseguit "amb molta responsabilitat" i ha afirmat que la televisió és "el millor mitjà per a donar a conéixer aquestes figures tan essencials, per a visibilitzar la història" dels qui en el seu moment han pogut quedar "eclipsades" per altres polítics o persones.

Els guionistes, per la seua banda, ha fet notar la dificultat de què escollir a l'hora d'escriure sobre Montseny, de la qual cosa volien quedar-se "amb l'essència, el personatge, i el seu debat intern de les seues idees, la situació que volia i l'oportunitat d'entrar en el joc i canviar alguna cosa".

"Sempre que es fa una pel·lícula amb el context de la guerra civil és complicat perquè l'espectador ja està cansat i pel retrat de l'antagonista, del franquista sempre és complicat per a no caure en un maniqueisme", ha detallat Russo, que ha afegit que la solució per la qual van optar és per trobar "un nou antagonista que li dona certa originalitat a la pel·lícula: l'agent soviètic que va movent fils en l'ombra i a qui atribuïm la culpa de la divisió de les esquerres i el poc temps que va poder estar Frederica com a ministra".

Màrcia Cisteró ha apuntat, per la seua banda, que ha intentat entendre "molt bé" el personatge per a intentar plasmar-la i ha tractat de llegir el seu punt de vista sobre les coses. "Tots, en un moment donat, tenim un dilema i hem d'escollir. Açò he intentat que traspasse la pantalla, que tothom puga entendre-la perquè decidia una cosa i no una altra", ha resumit.