La ciutat de València vol girar la mirada cap als barris del sud, històricament oblidats quant a grans projectes i dotacions, i castigats des de la seua configuració per la platja de vies que parteix la ciutat en dues des de l'Estació del Nord fins a l'extrem sud del cas urbà. En concret, es disposa a revisar el planejament configurat per a desenvolupar les noves zones que sorgiran després del soterrament del canal d'accés ferroviari per a connectar el Parc Central amb el nou llit del Túria mitjançant infraestructura verda.

Aquest futur Corredor Verd València Sud connectarà el centre de la ciutat, des del Parc Central, fins al nou districte innovador de Vara de Quart i el nou llit del riu Túria. Els barris de la Raiosa, Malilla, Creu Coberta, Sant Marcel·lí, Camí Reial i Sant Isidre quedaran units a través d'aquesta infraestructura, amb la qual es pretén fomentar els recorreguts a peu, reduir la contaminació i renaturalitzar la ciutat.

A més, es crearà un matalàs verd entorn de la V-30, que reduirà el seu impacte visual i acústic. Per al seu desenvolupament, l'Ajuntament convocarà un concurs d'idees, ja que es tracta "del projecte urbanístic més important de València de l'última dècada", segons ha explicat la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez. La proposta haurà d'incloure, entre altres qüestions, la revisió del Programa d'Actuació Integrada (PAI) del Parc Central.

"El que proposem és que tota la zona sud de la ciutat deixe de ser la part posterior de València per a convertir-se en una nova façana, dotant-la de qualitat urbana i paisatgística suficient perquè els barris del sud, tan oblidats i tan marcats per la cicatriu ferroviària, estiguen millor integrats a la ciutat", ha afirmat la vicealcaldessa. Així, "aprofitant que tenim el projecte de renaturalització del riu Túria" i "l'oportunitat que se soterraran les vies del tren fins al pont de Giorgeta", el futur eix verd connectarà el centre, des del Parc Central fins al nou llit del riu Túria, passant pel polígon Vara de Quart, Sant Isidre, el parc del Cementeri General, el parc de la Rambleta, la zona verda resultant del soterrament de les vies de l'AVE, Sant Marcel·lí, Camí Reial, el nou desenvolupament de Parc Central i l'avinguda Federico García Lorca.

Condicions per al concurs d'idees

Per a això, l'Ajuntament convocarà un concurs d'idees "per a trobar la millor proposta des del planejament a aquest repte". En qualsevol cas, la proposta haurà d'incloure: la revisió del PAI Parc Central ―la part que dóna a Sant Vicent i Malilla― i del PAI de Sant Marcel·lí, "per a incloure els criteris de sostenibilitat i ciutat 15 minuts"; la zona verda sobre les vies de l'AVE, "de manera que quede integrada en l'eix verd"; la zona de l'ampliació del cementeri, "a través d'una solució que compatibilitze l'ampliació amb la creació d'una zona verda"; la possible reubicació de les cotxeres de l'EMT, "perquè Sant Isidre puga tindre una façana al nou llit amb un matalàs verd", i la previsió del soterrament de les vies de la línia C3 de Rodalia que divideixen la zona sud de la ciutat.

Segons ha explicat Sandra Gómez, Alaquás, Aldaia i Xirivella van signar un conveni en 2011 per al soterrament de les vies al seu pas per aquests municipis i "s'hauria d'aprofitar aquesta circumstància perquè eixe soterrament es prolongue fins a València i eliminar una de tantes barreres que ha creat el ferrocarril a la nostra ciutat".

Respecte al planejament aprovat en el PAI Parc Central, "la part que dóna a Sant Vicent ha quedat obsoleta", ha indicat la titular de Desenvolupament Urbà, qui ha detallat els "diferents problemes que presenta". D'una banda, les naus de Macosa i la ximenera d'una antiga fàbrica queden dins d'una parcel·la escolar. "No té sentit que no puguen ser visibles ni accessibles si estan dins d'un col·legi perquè el que volem és protegir la memòria industrial de València", ha remarcat Gómez.

D'altra banda, "el planejament actual envolta les parcel·les escolars de vials amb trànsit que, a més, els separa de les zones verdes" i els converteix en "col·legis rotonda" que s'allunyen de "la important labor de recuperació d'espai públic que estem duent a terme en els entorns escolars per a millorar la seguretat i la qualitat de vida de l'alumnat".

A més, el PAI Parc Central "està desfasat" perquè "es planifiquen carrers molt estrets, que acaben sent racons poc segurs pels quals ningú vol passar i que incompleixen els paràmetres d'urbanisme amb perspectiva de gènere". A això cal afegir que aquesta zona "té multitud de reserves escolars que acaben sent solars durant molts anys. Estem duent a terme un estudi sociodemogràfic per a avaluar les necessitats reals d'aquestes reserves i poder negociar amb la Conselleria per a dedicar eixe sòl a una altra mena de dotacions que són més necessàries per als barris".

Igualment, "estem implantant les superilles en diferents barris de la ciutat per a repartir millor l'espai públic, mentre que el planejament actual preveu carrers que no fan falta al no ser continuïtat de cap altra, així que es poden eliminar i augmentar la superfície enjardinada", ha explicat Gómez.

Espais verds

Quant als espais verds, en el PAI Parc Central "estan trossejats, connectats per un carrer estret, i els equipaments es disposen de manera que s'interrompen eixes zones verdes i impedeix donar-los una continuïtat". Sandra Gómez també s'ha referit a "un edifici d'habitatges en la zona que està habitat i ben conservat, però el planejament actual planteja la seua demolició", per la qual cosa "s'ha de buscar una solució que mantinga aquesta edificació i evite expulsar de les seues cases a les famílies que viuen en ell". La regidora ha esmentat així mateix la gasolinera que, "segons marca el pla vigent, es trasllada al costat de la Creu Coberta, un monument històric, que el lògic és protegir generant zones verdes per als vianants voltant".

"Entenem que qualsevol nou desenvolupament que es planifique haurà de seguir les premisses per a ser un ecobarri", ha afegit la regidora. "No podem no aprofitar totes les eines que existeixen en l'actualitat per a minimitzar l'impacte ambiental de la ciutat. Els ecobarris minimitzen la demanda d'energia estudiant l'orientació dels edificis i fent-los eficients, i aprofiten els recursos per a generar part de l'energia que consumeixen. A més, tracten de completar el cicle de l'aigua gestionant les aigües pluvials o grises. No podem continuar construint ciutat com en el segle passat".

Reconfigurar el bulevard Federico García Lorca

Finalment, la vicealcaldessa ha destacat el bulevard Federico García Lorca, que "té un nombre elevat de carrils de circulació i deixa l'espai verd en el centre", igual que ocorre en les grans vies de Marqués del Túria i Fernando el Catòlic. "Aquesta disposició fa que l'espai verd quede trossejat a manera de rotondes, i que per a accedir al mateix calga travessar una avinguda. Està demostrat que aquests bulevards no funcionen bé. Donen un millor resultat els que porten l'espai verd als laterals, al costat de les voreres, ja que milloren l'accessibilitat i es converteixen en vertaders espais de trobada", seguint l'exemple del passeig de Sant Joan a Barcelona, en els laterals del qual "podem trobar zones de descans, zones infantils o terrasses".