Mig segle després de la seua construcció com a solució a les contínues riuades que assolaven València, l'Ajuntament de la ciutat ha pres la iniciativa per a, en paraules del seu alcalde, Joan Ribó, "acabar el projecte" del Pla Sud amb la renaturalització i ampliació dels usos del nou llit del riu Túria.

Concebut únicament com un gran canal de desguàs d’11,8 quilòmetres de longitud i de 5.000 metres cúbics per segon de capacitat, el Govern municipal ha presentat un estudi elaborat per un equip mutidisciplinar d'arquitectes, urbanistes, enginyers i biòlegs que valide la possibilitat de renaturalitzar el traçat compatibilitzant la seua funció hidrològica inicial amb dues noves: l'ecològica, amb un cabal xicotet permanent i un corredor verd, i la social, que obriria mitjançant portes o rampes el traçat al gaudi ciutadà.

Aquesta és, a grans trets, la proposta detallada aquest dimarts per Ribó, que ha comparegut al costat del regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i l'arquitecte Rafael Rivera, com a coordinador de l'estudi encarregat pel Consistori. La idea inicial va ser anunciada per l'alcalde en l'últim Debat sobre l'Estat de la Ciutat, i ampliada posteriorment per Campillo amb la petició per a incloure al municipi de València al Parc Natural del Túria per a blindar el nou llit i l'horta de Campanar.

Segons Ribó, l'estudi valida la viabilitat d'aquest corredor verd per a enllaçar tots dos parcs naturals, el del Túria (pel nord i de caràcter metropolità) i de l'Albufera (pel sud, fonamentalment municipal). Ribó ha volgut deixar clar que l'ús hidràulic "és el seu ús principal i s'ha de mantindre i fer-ho compatible amb uns altres, com el ciutadà i l'ecològic. Es tracta d'acabar un projecte", ha dit en al·lusió al projecte executat fa 50 anys.

De fet, durant aquest mig segle, tant la longitud del nou llit (reduïda en els seus tres quilòmetres finals, inundats pel mar) com la seua capacitat (disminuïda per la construcció de ponts) s'han vist alterades. "Actualment és un entorn agressiu, amb una autovia en totes dues bandes", ha afirmat.

L'alcalde ha justificat el moment per a llançar la proposta per diverses raons: per l'actual tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Túria, perquè s'està plantejant un nou pla hidrològic, amb la possibilitat que es canalitzen aigües depurades des de la planta de Pinedo, per la falta de connexió dels pobles del sud aïllats pel llit (La Torre, Forn d'Alcedo, Castellar-Oliveral i Pinedo) i de municipis com Quart, Mislata i Xirivella i, en últim lloc, per les experiències prèvies de Madrid amb la renaturalització del Manzanares o del Besòs en l'àrea de Barcelona.

Rivera, per part seua, ha destacat que l'ús hidràulic s'ha complit amb escreix perquè, al mig segle, el llit "mai ha anat ple de costat a costat, però tranquil·litzava a la ciutat" després de segles de catàstrofes en forma d'inundacions. Per això, proposa la creació de "tres cabals dins d'un mateix llit": un xicotet, ecològic i permanent, un segon especial per a avingudes petites o mitjanes, i finalment el més ampli per a casos de catàstrofe. Aquests tres cabals serien compatibles amb vegetació i instal·lacions per a l'ús ciutadà, i amb l'existència de rampes o portes d'accés des dels nuclis de població. A més, aquesta combinació d'usos, segons Rivera, faria possible la biodiversitat.

El regidor Campillo ha definit la proposta com "un gran projecte en el qual per fi València es projecta cap a l'àrea metropolitana", que parteix de la idea de "recuperar el riu, que desemboque de nou en el mar". Segons ha explicat, "no estem parlant de fer un jardí, sinó de recuperar l'espai compatibilitzant la funció hidràulica amb cert ús ciutadà, però reservant les zones destinades a les espècies naturals".

L'edil ha afirmat que no és "un projecte tancat, sinó una proposta d'idees" oberta a la participació. En aquest sentit, Ribó ha anunciat que, a partir d'ara, es presentarà als alcaldes pedanis de la zona sud, als municipis, institucions (Generalitat, Diputació, Govern central) i s'obrirà a la societat civil.

De fet, el cost i el seu termini d'execució són encara una incògnita, ja que l'estudi ofereix "pautes per a desenvolupar amb posterioritat", segons el seu coordinador. "Sabem que no serà ràpid, és un projecte a llarg termini", ha afirmat Ribó, que ha insistit en la seua compatibilitat amb la prevenció de riuades i ha mostrat la seua "il·lusió i alegria" en poder comprovar la viabilitat de la idea.

La proposta contempla la possibilitat de plantar arbratge en la xarxa de carreteres que envolta el nou llit (la V-30) i també de "revisar la mobilitat" en una carretera que, en algunes zones, s'amplia de quatre a sis carrils per a la circulació de vehicles. També aposta per la introducció del transport públic i de portes en la mateixa xarxa viària, així com d'instal·lar intervencions artístiques (com a murals) o plaques fotovoltaiques en els talussos laterals del nou llit.