Durant el projecte s'han recuperat objectes de gran interés arqueològic, com la moneda de Juli Cèsar que va ser encunyada en la colònia Victrix Iulia Lepida -després Celsa, en l'actual província de Saragossa-, juntament amb gran quantitat de fragments d'àmfores, ceràmica comuna, alguns fragments de vidre i objectes de ferro.

Fa menys d'un mes que va arrancar la XIII campanya arqueològica en el jaciment romà i visigot de l'Horta Vella, habitat entre l'I i el IX d. de C., per a equiparar el valor de les termes ja visitables a la zona nord encara per descobrir. Després d'aquestes troballes, l'Ajuntament de Bétera vol situar-se en el mapa del turisme arqueològic.

Els resultats de la intervenció, en un àrea aproximada de 250 metres quadrats, han superat amb escreix els objectius: documentar els nivells d'ocupació i estructures constructives de l'època alt-imperial en el sector nord del jaciment, zona on la potència estratigràfica era de més de tres metres.

"Aquesta campanya mostra, una vegada més, el gran valor patrimonial que tenim en Bétera i el llegat que suposa per als nostres veïns", ha celebrat l'alcaldessa, Elia Verdevío, en visitar el jaciment aquest dijous amb els codirectors de l'excavació, José Luis Jiménez i Josep Burriel.

Destaca l'excavació d'un conjunt de set xicotetes dependències de planta quadrada, per a les quals es presumeix un caràcter agrícola, de les quals quatre estan completes i altres tres solament parcialment. Totes s'obrin a un carrer central empedrat de deu metres de llarg per 1,55 d'ample, orientat est-oest i amb un excel·lent estat de conservació, "digne d'un carrer pompeià".

"Sens dubte, aquesta excavació suposa un complement més al nostre jaciment que atraurà el turisme i que potenciarà el valor arqueològic de Bétera", ha confiat el regidor de Patrimoni, Joaquín Gómez.