Els carrers de València haurien d'estar hui repletes de valencians i turistes admirant per última vegada els més de 700 monuments de cartó-pedra que aquesta nit haurien sigut pastura de les flames. No obstant això, estan buides, tristes, sense ninots i sense vida.

Sembla que va ser fa una eternitat, però les Falles de 2020 es van suspendre fa només deu dies per l'expansió del coronavirus. Va ser fa dos dimarts, el 10 de març, entrada la nit, després d'una reunió en el Palau de la Generalitat en la qual també es va decidir no celebrar les festes de la Magdalena de Castelló.

Fins llavors s'havien disparat ja una desena de mascletaes, l'espectacle sonor que atrau a desenes de milers de persones a la plaça de l'Ajuntament, i l'extensió del coronavirus generava cada vegada més inquietud. Sobretot tenint en compte que la ciutat entrava en la setmana de majors aglomeracions, del 12 al 19 de març. Els primers ninots començaven a prendre els carrers i places.

L'anunci del president Ximo Puig va causar incredulitat, sorpresa i una immensa tristesa. Vist amb perspectiva, va ser el primer impacte emocional del que estava per vindre i que només un dia després va ser elevat a la categoria de pandèmia per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Eixa alteració de la normalitat que dies després portaria l'estat d'alarma i el confinament de la població es va visualitzar per primera vegada per a centenars de milers de valencians amb la suspensió de les Falles, una festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Precisament, per a entendre el que signifiquen les Falles cal abordar la seua doble perspectiva: material i immaterial, explica el president de la Junta Central Fallera i regidor de Cultura Festiva de València, Carlos Galiana.

Quant al primer, encara que no hi ha un estudi concret i definitiu sobre el seu volum de negoci, les festes falleres suposen un estiu avançat per a la ciutat, amb un impacte agregat que superaria els 500 milions d'euros, segons algunes estimacions oficials.

El sector més beneficiat és el de l'hostaleria, però també altres subsectors del turisme com l'hoteler, l'oci o les agències de viatges reben un important volum d'ingressos en Falles. A més, viuen d'ella floristes, indumentaristes, músics i, com no, els artistes fallers, entre molts altres gremis.

El pla immaterial pot resultar més difícil de calibrar. “Transmetre a algú de fora de València el sentiment faller és complicat, però és molt profund”, afirma Galiana. “Són 100.000 persones que han treballat tot un any per a cinc dies de festa”.

Les Falles porten aparellada una gran quantitat d'actes multitudinaris programats, des de la mascletà diària en la plaça de l'Ajuntament a la cremà o els castells de focs artificials, passant per l'Ofrena a la Verge dels Desemparats, que dura dos dies i congrega a 100.000 fallers i falleres. Segons Galiana, en la suspensió va pesar no tant la situació de València, on els tècnics de Sanitat deien que la situació estava “controlada”, sinó la de Madrid, des d'on cada any acudeixen milers de turistes amb motiu de les festes falleres.

Des de l'Ajuntament es va proposar cancel·lar eixos actes massius, o un percentatge de la festa, però, segons l'edil, la Conselleria entenia que, en qualsevol cas, s'anava a produir un efecte cridada. No era una negociació, sinó la confirmació d'una suspensió total.

“El faller es va emportar el primer colp i el dissabte es decreta l'estat d'alarma”, afirma Galiana, qui afig que, no obstant això, “dins del dolent, ens va permetre ser els primers a reaccionar” per a posar en marxa mesures compensatòries. “Vam poder activar subvencions per a tot l'ecosistema econòmic de les Falles, una cosa que ara hauria sigut més difícil de plantejar”.

Deu dies de mascletà, una imprudència?

Va poder ser una imprudència celebrar la mascletà diària fins al dia 10 amb els informes que manejava Sanitat? “No, perquè els informes deien fins a eixe dia que estava tot controlat, els pacients monitorats i que a València no hi havia problema”, respon Galiana, que afig que quan la corba de contagis es va disparar a Madrid és quan tots els territoris es van posar en guàrdia. “Vivim en un estat radial, on tot passa per Madrid, per a bé o per a mal. En aquest cas per a mal”, afirma. “I calia parar-ho”. La prioritat era que no vinguera ningú, i, per tant, les Falles no es podien celebrar.

Alguns monuments es van aconseguir 'desplantar' i romanen emmagatzemats en Fira València. Uns altres, els de les falles més grans, no estaven dissenyats per a ser desmuntats i van cremar, de forma quasi clandestina, sense públic i sense música, dilluns passat. Entre elles, el cos de la meditadora de la falla municipal, que 'va salvar' el cap, a la qual es va incorporar una màscara després de la suspensió de la festa i que es va convertir en tot un símbol de la sàtira fallera fins i tot en les pitjors circumstàncies.

Un horitzó per definir

Respecte al futur, tot són incògnites, com en tots els ordres de la vida social que ha trastocat la pandèmia. L'Ajuntament de València es va afanyar a anunciar que se celebraran del 15 al 19 de juliol, aprofundint en la idea inicial d'ajornament.

No obstant això, amb l'actual alarma i la població confinada a les seues cases, tot està en l'aire, perquè tampoc se sap com serà la tornada a la normalitat quan aquesta es produïsca. “Nosaltres hem posat eixa data sempre que el 15 de juny les autoritats sanitàries ens diguen que es pot fer”, recalca el president de JCF.

En qualsevol cas, Galiana és taxatiu: “Si el 15 de juliol, el tema no està controlat, el menor dels nostres problemes serà no cremar falles. Si dins de quatre mesos seguim amb una pandèmia mundial i tancats a casa, el problema no serà eixe”, afig.

Missatge al món faller

El màxim dirigent de la festa llança un missatge al món faller: “Només li puc donar les gràcies pel comportament que ha tingut fins ara, per la seua comprensió. He rebut suport i a tothom remant, per damunt d'ideologies. Ha hagut de passar aquesta desgràcia per a demostrar el que eren les Falles, des del punt de vista material per als sectors productius d'aquesta ciutat. Potser ara es miraran amb altres ulls”, finalitza.