La presidenta de l'Audiència Provincial de València, Esther Rojo, assegura que existeixen recursos en la lluita contra la violència de gènere, encara que també creu "necessari" que hi haja més coordinació entre "tots els implicats" en aquesta qüestió. A més, demanda que s'amplien les Oficines d'Ajuda a les Víctimes del Delicte (OAVD) i els punts de trobada familiar en determinats partits judicials.

Així s'ha pronunciat la responsable de l'Audiència de València en un desdejuni informatiu amb periodistes, en el qual ha donat a conéixer els assumptes tractats en la sessió del passat 4 de febrer de la Comissió Provincial de Coordinació contra la Violència de Gènere, que componen membres de la pròpia Audiència, Fiscalia, Conselleria de Justícia, d'Igualtat, Delegació de Govern i Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, entre altres parts.

Entre els assumptes que es van abordar en aquesta trobada es troba la "manca" d'Oficines d'Ajuda a les Víctimes del Delicte (OAVD) en alguns partits judicials; la falta d'espai per a l'advocat de AVD i treballador social; el trasllat de víctimes d'aquesta tipologia de violència des dels seus domicilis a seus judicials, sobre el que es va acordar elaborar un protocol per a ajuntaments; la potenciació de l'ús del sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere Viogen en l'àmbit judicial o l'increment de les valoracions forenses de víctimes i victimaris.

També, la "necessitat" que els jutjats de guàrdia adopten d'ofici les ordres de protecció de menors fills i filles de víctimes de violència masclista; els "problemes" sorgits amb l'assistència del menor a judici com a testimoni o la ciberdelinqüència, entre altres temes.

Igualment, es va abordar en aquesta reunió la "problemàtica" existent sobre la llibertat vigilada en aquesta mena de delictes. Referent a això, Rojo ha aclarit que s'estan trobant aquest problema quan existeix una llibertat vigilada en absència de pena privativa de llibertat o amb una condemna suspesa i ha explicat que la qüestió és que "no està previst que l'assumisca Institucions Penitenciàries ni Conselleria".

"Ens trobem amb problemes per a executar per exemple programes formatius. És un problema que s'hauria de solucionar", ha manifestat. D'altra banda, ha posat en valor que l'Audiència està realitzant cursos de formació especialitzats en violència de gènere per a jutges, encara que ha rebutjat l'obligatorietat reglada d'aquests. "En general, crec que la formació és un dret i una obligació dels jutges", afirma. Ha destacat també que, a València, existeixen tres jutjats penals "exclusius i excloents" especialitzats en violència masclista.

La magistrada ha assegurat, en qualsevol cas, que va percebre una "bona sensació" després de la reunió de la Comissió de Coordinació contra la Violència de Gènere, encara que ha subratllat que entre les seues principals demandes es troba l'ampliació de les OAVD i els punts de trobada familiar i ha reivindicat que "fa falta coordinació".

No obstant això, preguntada per si ha percebut aquesta possible falta d'entesa entre les Conselleries de Justícia -la titular de la qual és Gabriela Bravo- i Igualtat -amb la vicepresidenta Mónica Oltra al capdavant-, ha assegurat que en les reunions amb el secretari autonòmic d'Igualtat i responsables de Justícia no va percebre "diferències".

D'altra banda, quant a la comarcalització dels jutjats de Violència de Gènere, ha afirmat que la veu positiva "sempre que redunde en una millor atenció a la víctima" i ha advocat per analitzar com està funcionant aquesta experiència a Vila-real.

Casos de violència masclista ingressats en 2019

Rojo ha desgranat les dades relatives a l'activitat de l'Audiència de València durant 2019. Fins a 357 assumptes sobre violència de gènere va ingressar l'Audiència l'any passat, mentre que el nombre total d'assumptes que van tindre entrada en el conjunt de seccions penals ascendeix fins als 12.269. La quantitat de resolucions dictades per aquestes seccions penals s'acosta al total d'entrades, amb 12.040, entre sentències i actuacions.

Pel seu costat, el tribunal del jurat va resoldre 27 judicis, dels quals 11 van acabar amb conformitat i 16 es van celebrar mentre que una vista va ser suspesa. Quant als assumptes de caràcter civil, les sis seccions de l'Audiència que s'encarreguen d'aquesta àrea van rebre un total de 7.651 assumptes en 2019, per les 7.344 resolucions que van acabar dictant.

Cas de Moraira

Sobre l'últim cas de violència de gènere ocorregut en la Comunitat Valenciana, en Moraira (Alacant), i el fet que una denúncia contra el presumpte autor del crim acabara arxivada perquè la dona no va voler declarar contra ell, la presidenta de l'Audiència ha dit que no creu que eliminar la dispensa de declarar contra parents o cònjuges de l'article 116 de la Llei d'Enjudiciament Criminal siga la "solució", preguntada referent a això.

Per contra, sí que creu necessari analitzar si aquesta dispensa "propícia espais d'impunitat". "I si és així, modificar-ho, però correspon al legislador. La resposta punitiva és important, però la pedagogia i l'educació també", ha afegit.

Quant a la reforma del Codi Penal que pretén dur a terme el Govern sobre els delictes contra la dona, inquirida sobre si amb l'actual redacció dels tipus penals queda clara la diferència entre abús i agressió, ha assenyalat que "la línia entre la intimidació i el prevaliment no és prou clara".

Menor emmanillada

La presidenta de l'Audiència també ha respost sobre el fet que, el passat 7 de novembre, en el judici a un educador d'un centre d'acolliment de València per abusar d'una menor tutelada -que finalment va ser condemnat a cinc anys de presó-, la interna -i víctima- estiguera emmanillada fins al moment en el qual va prestar declaració.

Rojo ha indicat que, arran d'aquesta circumstància, es va procedir a enviar un informe a Justícia i Igualtat. "En comissió judicial es va concloure que el trasllat era competència de la Policia Autonòmica. Es va acordar donar trasllat de l'acta a aquest cos", ha apuntat. De moment, a preguntes dels periodistes, ha assenyalat que "si hi ha hagut resposta (de la Generalitat)" a ella no li "consta".

Sentència del ‘Cas Blasco’ i tracte a la jutgessa d'Erial

La presidenta de l'Audiència de València també s'ha referit a quan està previst que es faça pública la sentència sobre dues peces del conegut com a cas Cooperació -per les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d'Haití- i en les quals el principal acusat és l’exconseller 'popular' de Solidaritat i Cooperació Rafael Blasco.

Rojo ha apuntat que creu que "prompte" es donarà a conéixer la fallada. "La idea és a la fi de febrer, la setmana pròxima", ha dit la jutgessa, que ha advertit que dóna aquest termini "amb totes les precaucions", atés que és una cosa que depén del tribunal que va jutjar el cas.

D'altra banda, s'ha pronunciat també sobre si considera que es va fer una campanya contra la jutgessa que investiga el conegut com a 'cas Erial', que el seu principal imputat és l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball 'popular' Eduardo Zaplana. S'ha limitat a afirmar que comparteix els comunicats d'associacions de jutges que es van emetre sobre aquest tema, en els quals es reclamava "suport a la jutgessa" i es reclamava "ple respecte" a l'actuació dels magistrats, sempre des del respecte al "dret a la crítica".