A desgrat del seu caràcter inicialment estatal, com a annex d’una facultat d’una universitat de l’estat espanyol que era, el nul interés inversor del govern central va dur a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació Provincial de Barcelona a participar en el finançament de la construcció, i, més tard, del funcionament regular de la nova empresa sanitària, que, d’entrada ja va tenir un caràcter públic mixt.
Hi hauria, també, donatius privats. Al 1928, en 20 anys, les ampliacions havien duplicat la capacitat assistencial de l’hospital. Al 1975, als inicis del retorn a la democràcia, entraren a la Junta de direcció de l’hospital representants dels que hi treballaven. Un terç de la Junta estaria formada per metges, infermers, administratius, camillers, etc. de l’hospital. La fórmula adptada al Clínic de Barcelona tindria alguna semblança amb les d’altres tipus d’empreses col.lectives catalanes, com, per exemple, les caixes.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios