"Compartim un futur". Fa 30 anys, quan des de l’AMB es feien els primers passos del Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES), es va instaurar aquest lema que cobra més vigència que mai actualment.

Aquest programa, que busca conscienciar sobre els problemes ambientals i les seves repercussions socials, es renova de cara als anys vinents assumint nous desafiaments i incorporant-hi més variants tecnològiques i pedagògiques. "El nou PMES treballa per passar de l’educació a la cultura de la sostenibilitat", van precisar Ana Romero (cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB) i Noemí Guinovart (Cap de la Secció d’educació ambiental de l’AMB).

Els origens del PMES

Les primeres activitats pedagògiques relacionades amb la sostenibilitat van ser les passejades de col·legis per les platges metropolitanes el 1992, que després es van expandir a les visites guiades a plantes de tractament d’aigua i residus, on a més de les escoles també es van obrir les portes a la ciutadania en general, ja sigui famílies, centres cívics, associacions de gent gran, etcètera. "Les visites a les instal·lacions són impactants, hi ha olors i vistes que només es poden apreciar al lloc. Hem vist autors de treballs universitaris que recorden quan eren nens i havien anat a conèixer com era el cicle de l’aigua", descriu Guinovart.

Pla de sostenibilitat

El PMES va ser inclòs al Pla de Sostenibilitat de l’AMB del 2014, i aquest programa es va renovar amb l’adaptació a públics més diversos, amb noves temàtiques ambientals i recursos didàctics, adaptant les noves tecnologies i reforçant les bases territorials.

"Busquem que sigui un programa inclusiu, que tingui en compte aspectes de diversitat de gènere i atenció a escoles de més complexitat", apunta Romero.

El programa es divideix en sis eixos temàtics: recursos i residus, cicle de l’aigua, energia i canvi climàtic, mobilitat sostenible, salut ambiental i territori, ecologia i biodiversitat.

54.319 persones van participar a les activitats ambientals de l’AMB el curs 21-22

Alhora aquests s’agrupen entre els aplicats en centres educatius (des de l’educació infantil i primària a ESO, batxillerat, cicles formatius i educació de grau i postgrau) i els de formació no reglada (associacions, famílies i ciutadania en general).

La participació

Unes 54.319 persones han participat de les activitats i projectes impulsats per l’AMB per promoure la sostenibilitat, des de visites guiades, sortides per l’entorn proper, tallers lúdics pedagògics fins a l’aplicació de recursos digitals o la posada en marxa de 18 projectes ApS (Aprenentatge i Servei).

Cal puntualitzar que la pandèmia ha obligat a cancel·lar nombroses activitats presencials en els darrers dos cursos, després d’un increment de gairebé 60.000 participants en el període 2018-2019.

Tot i això, segons han puntualitzat tècnics de l’AMB, hi va haver un important reforç en les activitats telemàtiques per continuar promovent els valors de la sostenibilitat.

AMB

Cultura sostenible

Els temps canvien cada cop més de pressa, i l’objectiu del nou PMES és adaptar-se a les noves demandes socials, ambientals i pedagògiques: "Hi ha temes d’emergència climàtica i de la qualitat de l’aire que estan vinculats amb la salut o la nutrició; o com afecta la pol·lució local, l’impacte de la indústria tèxtil, la moda i la sostenibilitat", cita Guinovart.

"Són aspectes d’un programa que va començar amb visites a instal·lacions i ara requereix respostes més integrals", afegeix.

L’objectiu és fer el salt a la cultura de la sostenibilitat, on els participants no siguin només espectadors sinó que tinguin un paper més actiu davant les necessitats socials i ambientals.

"Busquem projectes on les persones siguin protagonistes, amb vivències que puguin servir al llarg del temps. Que una persona tan sols faci un discurs per explicar uns continguts, ja no funciona. I menys en una societat tan canviant", precisa Romero.

"Volem un públic crític i amb coneixement sobre el seu entorn", van indicar a l’AMB, on a través de les activitats, els participants puguin incorporar aquests conceptes que solen sentir a parlar, però que moltes vegades no saben el seu veritable significat, com ara justícia climàtica, transició energètica, cobertes verdes o economia circular.

Noves metodologies

Per configurar el PMES2030, des de l’AMB es va iniciar amb una diagnosi de l’oferta educativa al territori metropolità, analitzant més de 100 programes d’educació ambiental que s’ofereixen actualment per part de diferents entitats o administracions. 

La conclusió és que el futur pla apostarà per metodologies innovadores, buscarà una participació més gran de la ciutadania (sobretot de col·lectius en risc d’exclusió social i gent gran), ampliarà l’oferta de projectes ApS, reforçaran les activitats virtuals i ampliaran les propostes inclusives per al públic en general i pels col·legis amb alumnes amb NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu).

Entre aquestes metodologies hi ha els relats digitals, l’aprenentatge vivencial, la gamificació i la pedagogia experimental, així com la basada en experiències.

Transformació real

El nou pla contempla integrar els diferents programes que s’inclouen a la planificació estratègica metropolitana (tant de la circularitat de residus i recursos, com de la gestió de l’aigua i l’energètica), així com els continguts ecosocials, aplicant la inclusivitat i la perspectiva de gènere, amb el problema de l’emergència climàtica com a eix transversal de totes les temàtiques.

L’objectiu global és el de facilitar a la ciutadania les eines, expandir el coneixement i impulsar la motivació per aplicar canvis reals i immediats, els quals provoquin una transformació cap al desenvolupament sostenible. 

Educar a educadors

Una de les proves pilot realitzades durant el curs 2021-2022 ha estat el programa per a tècnics d’ajuntaments metropoli-tants. Coordinat des de l’Oficina de Transició Energètica i la Secció d’Educació Ambiental, l’objectiu va ser capacitar-los per crear punts d’assessorament sobre les comunitats energètiques locals i que puguin ajudar les famílies a millorar l’eficiència energètica i combatre l’emergència climàtica. 

Altres accions formatives van ser transmetre als docents nous coneixements, experiències i projectes per a una "transformació col·lectiva" sobre les temàtiques ambientals.

AMB

Despertar la curiositat

Les visites guiades són les activitats més valorades per escoles i ciutadania.

"Busquem generar experiències que despertin la curiositat", indica Romero, on revela que les activitats guiades en instal·lacions que pertanyen a l’AMB compten amb una excel·lent repercussió entre els seus participants.

Entre elles hi ha les sis plantes depuradores d’aigües que poden ser visitables, com les del Prat, Besòs, Montcada i Reixac, Gavà, Sant Feliu i Begues.

També hi ha els ecoparcs de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i els Hostalets de Pierola; les plantes de compostatge de Sant Cugat del Vallès i Torroelles de Llobregat; les de triatge d’envasos de Gavà-Viladecans o la de residus inorgànics de Molins de Rei, entre d’altres.

Una de les instal·lacions que ofereixen l’experiència pedagògica més completa és la Planta Integral de Valorització de Residus de Sant Adrià de Besòs, on es troba l’Ecoparc del Mediterrani i la Planta de Valorització Energètica (l’única de valorització de residus de l’àrea metropolitana de Barcelona).

En aquestes visites els participants poden veure el gran volum de residus que genera la població i la quantitat abundant de recursos energètics necessaris per tractar-les, una manera de conèixer en primera persona els problemes ambientals a què s’enfronta la metròpolis.