El llibre, el número 31 de la col·lecció 'Poesia', dirigida per Vicent Berenguer i fundada per Marc Granell, compta amb la traducció de la filòloga i membre de l'Acadèmia de la Valenciana de la Llengua Carme Manuel.

A partir de la divulgació de la seua obra en el segle XX, Emily Dickinson ha obtingut un major reconeixement per la singularitat de la seua poesia, així com per la seua complexa personalitat humana a mesura que es coneixen i s'estudien més les seues publicacions, assenyalen des de l'organisme cultural.

Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i dels contemporanis, el seu és un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, talla períodes amb guions, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc.

Així i tot en aquests versos de ritme admirable tot funciona al servici del poema, amb gran sentit de l'experimentació lèxica i de la ironia. És en els poemes curts, que són els més, on millor es constaten tots aquests efectes.

Aquesta publicació, segons la posterior edició completa feta per R.W. Franklin, és la primera traducció al valencià de l'obra poètica d'Emily Dickinson completa.

LA SEUA HABITACIÓ, EL SEU MÓN

Emily Dickinson (Amherst, 1830-1886) sempre va viure a la casa familiar del carrer Major d'un poble d'interior de l'Estat de Massachusetts, a la regió cultural i històrica de Nova Anglaterra.

El seu pare era un advocat de prestigi, jutge, representant polític i tresorer de l'Amherst College, fundat al seu torn pel pare d'aquest, l'avi d'Emily, un centre amb la intenció de preservar la tradició i formar mestres i predicadors que van estendre la fe en l'ortodòxia.

La mare d'Emily va ser sempre una persona discreta, afectuosa amb els tres fills: Austin, Emily i Lavinia. Austin es va casar amb Susan Gilbert, la Sue dels poemes, i Lavinia, igual que la seua germana, va passar la vida dedicada a les tasques domèstiques i familiars, i tampoc es va casar.

Emily, acabada l'etapa d'ensenyament, va romandre sense eixir del domicili i, a partir d'un punt, de la seua habitació va fer el seu món. Abans només havia fet uns breus i curts viatges.

La correspondència que va mantindre des d'aleshores amb parents i amistats, entre ells la seua cunyada, va ser l'única relació amb l'exterior, composta per un miler de cartes i notes.

Dona culta, amb un coneixement profund d'un gran nombre de disciplines, va llegir i es va inspirar en la Bíblia, en l'observació de la naturalesa i en autors com per exemple Shakespeare, els poetes metafísics, John Milton, William Wordsworth, John Keats, Ralph W. Emerson, i en autores com per exemple Charlotte, Emily i Anne Brontë, Elizabeth Gaskell, George Eliot i, especialment, en Elizabeth Barrett Browning.