Unes hores abans, les autoritats han participat en el primer viatge del nou metro-tramvia, que discorre per les parades d'Alacant, Russafa, Amado Granell-Monteolivet, Quatre Carreres, Ciutat de les Arts-Justícia, Oceanogràfic, Moreres i Natzaret.

Les obres de la Línia 10 de Metrovalencia, originalment T2, es van iniciar l'any 2007, van ser paralitzades en 2011 i es van reprendre en 2019 per a escometre els treballs d'infraestructura i superestructura de via en els trams subterranis i nous de superfície; arquitectura i equipament; senyalització i comunicacions; electrificació i subestacions; i la construcció del dipòsit i taller provisional de Natzaret.

Aquesta línia (Alacant-Natzaret) té una longitud de 5.035,55 metres (2.222,40 en subterrani i 2.813,15 metres en superfície), huit estacions (tres subterrànies: Alacant, Russafa i Amado Granell-Montolivet; i cinc en superfície: Quatre Carreres, Ciutat Arts i Ciències-Justícia, Oceanogràfic, Moreres, i Natzaret) i se situa a l'est de la ciutat de València.

S'estima que la posada en servici de la Línia 10 de Metrovalencia suposarà reduir en 1.000 tones les emissions de CO2 durant el primer any de funcionament, i de 2.000 tones anuals quan s'aconseguisca la demanda prevista de 4 milions de viatges a l'any.

Cal assenyalar la previsió d'ampliar aquesta línia atés que els seus primers quilòmetres de recorregut seran compartits per les futures Línies 11, que es desviarà en la Ciutat de les Arts i de les Ciències (Pont l'Assut de l'Or) fins al Grau, i la Línia 12, que prendrà un traçat alternatiu, després de l'estació d'Amado Granell-Montolivet i abans de la parada de Quatre Carreres, fins a aconseguir l'hospital La Fe.

A la inauguració han acudit el president de la Generalitat, Ximo Puig; l'alcalde de València, Joan Ribó; el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, i la consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Rebeca Torró.

El president ha destacat que recuperar la connexió del barri de Natzaret amb la resta de la ciutat a través de la L10 suposa complir amb "un deure pendent", i ha subratllat que es tracta d'una obra que cohesiona la ciutat, atés que connecta el centre amb la Ciutat de la Justícia, la Ciutat dels Arts i els Ciències i Caixa Fòrum, que s'engegarà en un mes, i el barri de Natzaret.

De la mateixa manera, ha explicat que la nova línia constitueix un instrument de cohesió social, atés que permet igualar en oportunitats a tots els veïns de la ciutat posant a la seua disposició més infraestructures, més instal·lacions accessibles i amb facilitats per al seu ús.

A més, ha assenyalat que la L10 permetrà reduir a la meitat el temps que es tarda a realitzar el desplaçament d'un extrem a l'altre de la línia, atés que el recorregut del tramvia entre l'estació d'Alacant i la de Natzaret tindrà una durada de 16 minuts, i entre Alacant i Ciutat Arts i Ciències-Justícia, el trajecte serà d'11 minuts.

PROJECTE "EMBLEMÀTIC"

Ximo Puig s'ha referit al tranvia de València com un projecte "emblemàtic" de la Generalitat per impulsar València i el seu transport públic, i ha recordat que la primera línia de metro es va engegar en 1988 amb el president Lerma i el primer tramvia, en 1994 amb el conseller Enrique Burriel, que va convertir València en la primera ciutat espanyola que reimplantó el tramvia.

Per la seua banda, Ribó ha destacat la importància d'aquesta línia, que ocnecta amb un barri "maltractat" com Natzaret i ha remarcat la parada d'Estimat Amado-Monteolivet, que homenatja el valencià que va alliberar París de l'ocupació nazi.

Per a açò, a més del nom de la parada, en un dels costats s'exhibeix un gran mural del artista de vinyetes Paco Roca que recorda la figura de Granell. Ribó ha agraït a l'artista la seua col·laboració.

Durant la seua intervenció, Puig ha manifestat que "és l'hora de la mobilitat sostenible" per a açò es requereix més energia verda, per la qual cosa ha fet una crida a treballar conjuntament per a multiplicar la producció d'energia renovable.

Finalment, ha subratllat el suport que suposaran els fons europeus per a engegar nous projectes que permeten recuperar línies, i abaratir tarifes per a ajudar les famílies, com el Pla de Millora de Freqüències de Metrovalencia, que compta amb 235 milions; la Xarxa de Mobilitat Metropolitana Alacant-Elx, amb 316 milions, o el Pla de Mobilitat Metropolitana de Castelló, amb 117 milions.