El treball s'ha desenvolupat a través de la Unitat d'Investigació ArchaeChemis de la institució, en la qual col·labora Gianni Gallello, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i, per primera vegada, es considera el smartphone com una ferramenta clau per a estudiar vestigis del passat.

Aquesta investigació, publicada en 'Journal of Archaeological Science: Reports', mostra els resultats químics, mineralògics i colorimètrics dels antics morters de la Torre de Silla (València) i del Castell de Fuengirola (Màlaga). L'originalitat de l'estudi radica en la funció adquirida pels telèfons intel·ligents, en la qual, per mitjà de fotografies, aquest ajuden a comprendre les fases constructives de les edificacions.

Un dels objectius del projecte és "impulsar la creació d'una aplicació mòbil per a mostrar les diferències entre els materials de les construccions", segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

"A partir dels processaments d'imatge i l'anàlisi química realitzada, es desenvoluparà l'app", ha explicat Gallello. L'investigador afig que l'aplicació és una qüestió de mercat que afavoreix "un mètode de treball més ràpid i senzill d'usar per a usuaris no especialistes en arqueologia, amb uns costos baixos".

La publicació dirigida per Cervera confirma que els mòbils són ferramentes amb capacitat de reconéixer tipus de pintura, quina materials componen les parets i la seua procedència. Així, les tecnologies treballarien amb una tècnica de screening en la qual l'anàlisi encara no és tan precís com en l'espectrometria o rajos X, ferramentes tradicionals usades en arqueologia.

La senzillesa i rapidesa de treball amb els mòbils, en comparació de la gran quantitat d'informació que es pot obtindre, aporten a les noves tecnologies una sèrie de beneficis: abaratiment de costos, una major sostenibilitat i disponibilitat a més d'un menor grau de contaminació, entre unes altres.

CRITERIS LUMÍNICS I DE COLOR

La tecnologia de butxaca s'exposa com una nova manera de treball amb la finalitat de diferenciar la composició dels morters de les construccions. En un camp tradicional, com és l'arqueologia, l'ús de les noves tecnologies requereix d'una sèrie de canvis en el sector. Per exemple, les fotografies han de complir uns criteris lumínics i de color per a comparar uns materials respecte a uns altres per a ser analitzades.

En canvi, les tècniques de colorimetria aporten "més matisos" a l'estudi perquè permeten apreciar diferències "imperceptibles per a l'ull humà". La publicació confirma que els telèfons intel·ligents tenen el potencial suficient per a la caracterització del color mitjançant imatges. D'aquesta forma, s'exposen com un mètode "barat, senzill i ràpid per a realitzar una classificació cronològica de morters antics, sobretot amb les mostres en pols, que poden ser un avanç per a pròximes investigacions més invasives".

ESTRUCTURES DE L'ESTUDI

Les mostres que han sigut objecte de l'estudi van ser extretes de la Torre de Silla (València) i el Castell de Fuengirola (Màlaga). Per a açò, es van servir de tècniques analítiques com la microscopía òptica (a partir d'un feix de llum, conéixer la composició de mostres biològiques), termogravimetría (mesurar la variació de la massa d'una mostra quan aquesta mostra se sotmet a canvis de temperatura en un entorn controlat) i la dispersió d'energia de rajos X (ús de rajos x sobre la mostra), entre unes altres.

La Torre Islàmica de Silla és una estructura construïda en el segle XI sobre la base dels carreus romans amb l'objectiu de defendre la ciutat de València. A més de servir com a refugi, una altra de les seues funcions era defendre a la població dels atacs enemics. Després de participar en conflictes com la Guerra de Castella (1356-1375), va cessar les seues funcions defensives en el segle XIX. Actualment forma part del pla d'integració del districte del municipi per a la creació d'un fòrum ciutadà.

El Castillo Sohail de Fuengirola va ser construït pels musulmans en el segle XI amb la finalitat de controlar la costa. Va patir nombroses reformes entre els segles XVI i XVIII després de ser ocupat pels cristians en 1485. Entre elles, la torre va ser demolida i diversos llenços de muralla es van ampliar per a la col·locació de l'artilleria. A la fi de segle XIX es va convertir en una estació policial i actualment fa les funcions d'auditori.