La Comunitat Valenciana s'ha bolcat per a intentar ajudar els refugiats, oferint-los una escapatòria a través dels nombrosos autobusos que arriben a la frontera a arreplegar-los o obrint les seues cases per a oferir-los un lloc segur, destaca la radiotelevisió pública.

Paral·lelament, la Generalitat ultima un hospital de campanya a Alacant i prepara mòduls en la Ciutat de la Llum per a acollir refugiats, mentre al llarg del territori s'han arreplegat tones i tones d'ajuda humanitària.

Són molts els espanyols que ajuden famílies ucraïneses, com Nela i Andreu, família d'acolliment de Valeria, que va fugir d'Irpín assetjada pels atacs de l'exèrcit rus. Ells han pogut viure la situació quasi en directe gràcies als àudios que els anava enviant, uns missatges que han compartit amb el programa.

Però no tots han pogut fugir de les bombes, per a desesperació dels familiars i amistats que els esperen a la Comunitat Valenciana. Mara és la mare d'acollida d'Ilona, una xica de deu anys que viu prop de Txernòbil, zona actualment controlada per les tropes russes que fan inviable la fugida.

Fa més d'una setmana que Mara no sap res d'Ilona i, malgrat eixa angoixa, ha decidit ajudar altres menors en una situació similar a la de la seua filla d'acollida. Estem davant una de les pitjors crisis humanitàries que s'han viscut a Europa? Com s'ha arribat a aquesta situació sense precedents? Aquest dilluns, À Punt fa 'zoom' sobre la crisi de refugiats d'Ucraïna.