Els comptes de la Generalitat per a 2022 preveuen aconseguir els 27.967 milions d'euros, un 9,1% més que els d'enguany, i inclouran dues partides "reivindicatives", com les defineix el Consell, o fictícies, ja que es tracta d'imports que el Govern valencià reclama a l'Executiu central però que, probablement i com ve succeint en els últims anys, no rebrà posteriorment com a ingressos. Ambdues sumen 2.300 milions. La primera, ja habitual, correspon als 1.336 de compensació que la Generalitat exigeix per l'infrafinançament valencià i la segona, nova enguany, és un fons de 1.000 milions de "transició cap a la nova normalitat" que l'Executiu conformat per PSPV, Compromís i Unides Podem havia demanat en reiterades ocasions per a mantindre la despesa social en nivells semblants als de la pandèmia fins a consolidar definitivament la recuperació.

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, i el titular d'Hisenda, Vicent Soler, han presentat aquest dimecres el projecte pressupostari per al pròxim any després de les diferències en el si del Botànic per a pactar i quadrar els comptes que s'han traduït en un incompliment del termini fixat en l'Estatut d'Autonomia i que estipula que haurien d'haver-se portat a les Corts abans de l'1 de novembre.

"Estem d'enhorabona perquè s'ha arribat a un acord perquè els valencians i valencianes tinguen l'any que ve el millor pressupost", ha afirmat Oltra en la presentació pública dels comptes autonòmics. En aquest sentit, i fent al·lusió a la nova manera d'elaborar-los, ha manifestat que es tracta d'uns pressupostos que, per primera vegada, s'han confeccionat "de manera plural" i són la mostra de "un govern plural, un govern de diferents mirades en el qual la cultura del diàleg és una de les senyes d'identitat".

Per part seua, Soler ha dit que busquen "continuar responent a les exigències pandèmiques", tal com ha declarat després d'entregar el projecte en el Parlament valencià. El president de la Cambra, Enric Morera, ha fet broma amb què són els pressupostos "més esperats de la història" i ha confiat que contribuïsquen a l'eixida de la crisi.

Els onze consellers de la Generalitat presentaran el projecte de pressupostos del seu departament en compareixences individuals entre el dilluns 8 i el dimecres 10 de novembre en Les Corts, la qual cosa donarà inici a la tramitació parlamentària fins que els comptes tiren avant en l'últim ple de l'any entre el 20 i el 22 de desembre. Soler i Oltra, titulars d'Hisenda i Igualtat, seran els encarregats d'obrir estar ronda de compareixences que tancarà Mireia Mollà (Agricultura).

Despesa social

Si els comptes reben el suport en la seua tramitació parlamentària, els terminis de la qual s'agilitzaran perquè puguen validar-se abans de finalitzar l'any, la despesa social superarà per primera vegada els 17.000 milions d'euros en la Comunitat Valenciana. De fet, les dues conselleries amb major pressupost tornen a ser les de de Sanitat, amb una dotació global de 7.837,7 milions d'euros (141,7 més que en 2021) i Educació, que incrementa el seu pressupost en un 7,6% fins als 5.202,7 milions d'euros. La que més augmenta la seua dotació en valors relatius és Habitatge, que experimenta un creixement del 72,5%, fins als 357,6 milions d'euros.

Igualtat i Polítiques Inclusives és la tercera àrea amb major dotació: 2.198,9 milions, un 14,2% més. L'atenció a la dependència creix en 51,8 milions fins als 430,6 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 13,69% respecte al pressupost de 2021.

Inversions

Les inversions també pugen, fins als 3.121 milions, un increment del 58,4%, a causa dels Fons Extraordinaris del Mecanisme de Recuperació de la Unió Europea. En concret, les inversions reals del capítol VI experimenten un creixement del 88,8%, fins als 1.437 milions, mentre que les transferències de capital s'eleven fins als 1.684 milions (un 39,2% més).

Les despeses de funcionament es redueixen un 2,9% per la reversió del departament de Torrevella al sistema públic i del servei de ressonàncies magnètiques.

Personal

El Capítol I dels comptes, que recull la despesa de personal, ascendeix en 2022 a 7.607,3 milions (5,7% més). Sanitat i Educació concentren el 88,6% de despesa en aquesta matèria (6.688,2 milions); Justícia, el 3,8%; Igualtat, el 2,8% i la resta d'àrees sumen el 4,8%.

Fons europeus i estatals

En concret, la Comunitat Valenciana percebrà per a aquest exercici una suma global de 1.795,35 milions d'euros de fons europeus, dels quals 652,95 milions d'euros procediran de React-EU; 250,90 milions al Marc Financer Pluriennal (MFP) i, finalment, 891,5 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que els diferents departaments i Labora tenen integrats en el nou servei 99 per a garantir la seua traçabilitat i control.

A més, els Pressupostos inclouen els recursos procedents del Govern d'Espanya i que enguany s'eleven fins als 12.129,38 milions d'euros, 1.380 milions d'euros més que en els últims pressupostos de l'exministre Cristóbal Montoro l'any 2018.