El projecte 'València 360', impulsat per València Capital Mundial del Disseny 2022 en col·laboració amb el centre d'innovació Les Naus de l'Ajuntament de València i dirigit per l'organització independent Non Architecture Studio, ha desvetlat els equips seleccionats per a dur a terme les cinc imatges en 360 graus de diferents emplaçaments de la ciutat que reflexionen sobre la València del futur en una visió distòpica i una altra utòpica.

Els valencians Quatre Caps, C·LAB Atelier, i Rarea; l'arquitecte de Zimbabwe Lloyd Martin i el jove estudi de disseny ExFigura, format per dos arquitectes portuguesos i italians, han sigut els equips seleccionats per a desenvolupar diferents imatges de la ciutat de València l'any 2050.

L'horta, la platja, el centre, el nou llit del Túria i la Torre Miramar són els cinc emplaçaments de la ciutat sobre els quals imaginar un futur en 2050, i fer d'aquesta manera una reflexió sobre com el disseny, l'art i l'arquitectura ens poden ajudar a crear ciutats més sostenibles i de major benestar, segons ha explicat Les Naus en un comunicat.

Els espais seleccionats permeten reflexionar sobre qüestions clau com la sostenibilitat, els recursos naturals, el turisme, el canvi climàtic, la gentrificació, la mobilitat o l'economia.

Prenent com a referència cinc localitzacions emblemàtiques, plasmaran la seua idea creativa a través d'una imatge virtual a 360º en la qual es mostraran les dues cares d'una mateixa moneda: 180 graus de visió utòpica i altres 180 de perspectiva distópica.

València en 360ª

Per a cada ubicació, cada equip seleccionat col·laborarà amb Non Architecture Studio per a crear el disseny conceptual de la seua visió per al tema 'València 2050'. Non Architecture Studio, com a comissària, els acompanyarà durant tot el procés d'investigació, experimentació i disseny.

Les visualitzacions a 360º, a mitjan camí entre representacions artístiques, disseny i arquitectura, representaran aquests escenaris futurs i els participants rebran una compensació econòmica per la seua participació, a més de la seua promoció a través dels canals de comunicació de València Capital Mundial del Disseny 2022.

Per al projecte València en 360, Non Architecture ha usat un mètode de disseny propi al que han anomenat 'Gamification', consistent a desenvolupar el projecte superant un total de 12 nivells que van augmentant en dificultat; en els quals es poden anar guanyant "bonus points".

Una vegada presentades les imatges, el públic votarà per la seua favorita, i juntament amb les bonificacions anteriors podrem triar els guanyadors del joc, a els qui correspondrà un premi.

La finalitat principal d'aquest procés és trobar una manera alternativa al procés de disseny convencional, amb tal de no sobrecarregar-se de treball al final del procés creatiu, assegurar la qualitat i la profunditat conceptual i potenciar la motivació dels dissenyadors.

Creadors de "caràcter disruptiu"

Els professionals triats, amb una mitjana d'edat que quasi no supera els 30 anys, han sigut seleccionats pel "caràcter disruptiu" de les seues propostes, totes elles amb el focus a València, i el potent missatge que volen llançar al món en cadascun dels contextos: de la necessitat d'un creixement sostenible als perills d'una mobilitat irresponsable per a la via pública, passant per la importància de la producció local, els efectes de la tecnologia sobre l'entorn construït o la preservació de l'horta.

En paraules del director general de València Capital Mundial del Disseny 2022, Xavi Calvo, "València 360º materialitzarà de forma visualment impactant la nostra voluntat de convertir la capitalitat i tot el que comporta en una oportunitat única per a reflexionar sobre la València del futur.

El regidor d'Innovació i Gestió del Coneixement de l'Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha ressaltat la importància d'aquest projecte en el qual participa Les Naus: "Volem, des de la innovació, la creació i la reflexió, aconseguir una ciutat més saludable, sostenible, compartida i emprenedora, tal com marquen la nostra estratègia d'innovació Missions València 2030. I que gràcies a aquesta mirada creativa vegem o imaginem com podria ser la ciutat del futur".