L'Ajuntament de València ha iniciat el tràmit per a declarar Lloc Històric i Bé de Rellevància Local el Teatre Olympia, un edifici que va ser inaugurat al novembre de 1915 i que des d'aleshores ha funcionat ininterrompudament com a teatre o cinema.

Els regidors Borja Sanjuán i Maite Ibáñez han visitat l'edifici i s'han reunit amb la família Fayos, actual gestora del teatre. Sanjuán i Ibañez han traslladat a la família Fayos aquesta actuació que inicia ara l'Ajuntament de València i que respon a una iniciativa de l'Associació de Comerciants del Centre Històric, que havia sol·licitat la protecció d'aquest immoble que es troba situat en el Conjunt Històric Protegit de la zona de Reformes Urbanes del segle XIX i XX, ha indicat el consistori en un comunicat.

El seu ús específic és de Centre Cultural i està inclòs al Catàleg de Proteccions en protegir amb caràcter parcial tot el carrer, on es descriu la singularitat de la marquesina d'entrada i l'existència dins del teatre d'elements decoratius originals.

Es tracta d'una edificació residencial plurifamiliar construïda l'any 1915, de l'arquitecte valencià Vicente Rodríguez Marín. El teatre va obrir les seues portes amb l'òpera de Rossini 'El barbero de Sevilla', interpretada per la companyia italiana dirigida pel baríton Stracciari, de la qual forma part la soprano valenciana María Llácer.

Ja en 1917, any de greu crisi econòmica, la programació es consagrarà al cinema, a excepció dels exitosos concerts que ofereix Arthur Rubinstein. També va ser escenari de l'atemptat que va patir el governador de l'època a l'eixida d'una representació teatral en 1921.

Fins a mitjans de la dècada dels anys vint, el teatre és el gènere que més interés desperta en el públic d'aquesta sala i les principals companyies espanyoles passaran per València, amb els actors i actrius més importants de l'època.

Però el cinema acabarà imposant-se i es transformarà en sala cinematogràfica, en 1924. Coincidint amb aquesta reconversió, l'Olympia es converteix en un referent de les sales de cinema de la ciutat i, en 1930, fins i tot s'avança als seus competidors en condicionar tecnològicament la sala al cinema sonor.

Durant la dictadura, continua sent un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat com el recorden les generacions més madures. A partir de 1953 es fa càrrec Enrique Fayos i Espectáculos Callao Asociados.

A la tardor de 1984 l'Olympia torna a obrir les seues portes com a teatre i en els últims trenta anys, la programació de l'Olympia s'ha anat adequant a l'evolució de la indústria de l'espectacle, del consum cultural i de la pròpia societat.