El Pla d'Eficiència Energètica de les seus judicials de la Comunitat Valenciana preveu la inversió de 18,2 milions d'euros per a finançar 92 actuacions en 41 seus judicials. L'objectiu és instaurar un "nou model de justícia respectuós amb el medi ambient» i el projecte comporta la millora de la il·luminació incandescent i halògena per tecnologia LED, el redisseny dels sistemes de climatització en les seus judicials i la implementació de sistemes de gestió integrats, així com de camps d'energia fotovoltaica.

Així es va posar en relleu ahir en la presentació del programa, en la qual van participar el president de la Generalitat, Ximo Puig; el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo.

Aquest pla facilitarà la racionalització i reducció del consum d'energia en els edificis judicials de la Comunitat i possibilitarà que l'energia emprada siga més neta i 100% eficient. Així mateix, suposarà una estalvi energètic i econòmic, i una aposta «decidida» per la sostenibilitat, en la mesura en què s'implementaran màquines més eficients i es disminuiran les emissions.

La primera de les seus judicials on s'ha posat en marxa aquest projecte, finançat a partir de fons propis de la Generalitat, els Fons Feder de la Unió Europea i el programa Jessica, és la Ciutat de la Justícia de València, on ja s'han instal·lat 1.605 panells solars que generaran l'energia que consumeixen al voltant de 287 llars.

Aquesta planta fotovoltaica encara no està operativa, però s'espera que es pose en funcionament a la fi d'estiu. La instal·lació permetrà un estalvi del 15% de la factura elèctrica de l'edifici, l'equivalent al consum energètic d'un poble de 1.400 habitants, i reduirà la petjada de carboni en 452 tones de CO₂ a l'any, és a dir, la qual cosa absorbeixen 1.500 arbres adults.

D'altra banda, les ciutats de la justícia d'Alacant i de Castelló iniciaran pròximament les tasques incloses en el Pla d'Eficiència Energètica, i en altres 14 seus judicials de la Comunitat Valenciana començaran durant el pròxim any 2022.

GVA

Fases del projecte

En concret, aquest projecte es divideix en dues fases (2020- 2021 i 2021-2023), de manera que quan estiga conclòs, el 70% de les dependències jurisdiccionals de la Comunitat Valenciana ja construïdes seran sostenibles energèticament.

En la primera fase del pla s'han invertit 10,5 milions d'euros en 29 edificis. Les actuacions consisteixen en la substitució de la il·luminació, millores en els sistemes de climatització o instal·lació de panells fotovoltaics. En aquest sentit, s'han projectat o dut a terme quatre intervencions a la província de Castelló, en les localitats de Castelló de la Plana, Segorbe, Vinaròs i Nules; 13 en la de València, a la Ciutat de la Justícia, Carlet, Catarroja, Massamagrell, Moncada, Paterna, Picassent, Quart de Poblet, Requena, Sueca, Torrent i Xàtiva; i altres 11 en els partits judicials d'Alacant, concretament a Orihuela, Torrevieja, Dénia, Alcoi, Alacant, Benidorm, Elda, Elx, Novelda, Ibi i Sant Vicent del Raspeig.

En la segona fase es destinaran 7,7 milions d'euros per a actuar en un total de 28 seus judicials en els mateixos termes. A tot això, s'afigen els nou palaus de justícia de nova planta de Gandia, Torrent, Llíria, Alzira, Sagunt, Ontinyent, Orihuela, Villena i la Ciutat de la Justícia d'Alacant, que han sigut dissenyats amb criteris d'arquitectura bioclimàtica i eficiència energètica.

La consellera Gabriela Bravo va asseverar que l'emergència climàtica «ha obligat a canviar la mirada, a assumir una mirada verda que hem d'estendre a tots els ordres de la vida i no exclusivament al desenvolupament». «Els poders públics hem de liderar el procés per a revertir el canvi climàtic a través d'accions polítiques impregnades de sostenibilitat», va dir. En aquest sentit, va reivindicar que «la sostenibilitat no ha de ser una opció, sinó una obligació».