La ciutat de València ha aconseguit reduir en els últims sis mesos, a partir de la posada en marxa del Pla de Millora de la Dependència per part de l'Ajuntament, la llista d'espera per a rebre atenció per dependència en un 80,7%. Així mateix, ha aconseguit una disminució "molt significativa" en el temps de registre de sol·licituds, dels 12 mesos als dos o tres d'ara com a mitjana; un augment del ritme de valoracions en més d'un 55%; i esmenar 5.541 instàncies ja presentades i tramitades (2021).

D'aquesta manera ho ha indicat aquest dilluns la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, en fer balanç dels sis primers mesos del Pla de Millora de la Dependència activat pel Consistori al novembre de 2020 i fins a finals de novembre de 2021.

Lozano ha augurat que el treball que s'està realitzant en aquesta matèria permetrà "deixar a zero la llista d'espera" i acabar 2023 amb "sis mesos com a màxim per a resoldre les sol·licituds" d'atenció per dependència. "Per primera vegada en la història de València, acabarem 2023 complint el termini màxim de sis mesos que estableix la llei per a resoldre les sol·licituds sobre dependència que es plantegen", ha manifestat.

"Les xifres són absolutament incontestables. Ens queden sis mesos per a complir amb eixe Pla de Millora i estic segura que podrem complir el primer objectiu de deixar a zero la llista d'espera i gestionar i continuar tramitant les noves peticions. La vida continua i es continua reclamant tindre prestacions per a les persones dependents", ha exposat. "Anem a bon ritme", ha insistit.

Respecte a la reducció de la llista d'espera en els últims sis mesos, la responsable municipal ha detallat que el mes de novembre passat hi havia 6.503 casos pendents de valoració i que fins el mes de maig passat s'han fet 5.253 valoracions, per la qual cosa "queden 1.250 per a quedar-nos a zero en eixe objectiu marcat amb el Pla de Millora".

A les 1.250 sol·licituds pendents cal sumar les noves peticions d'enguany, un total de

1.555. La regidora ha destacat que el 21% de la població de la capital valenciana (hi ha un total de 801.545 habitants) és major de 65 anys (168.328 persones), al mateix temps que ha advertit que les previsions per a les pròximes dècades és que eixe percentatge augmente "notablement" (173.385 persones en 2023 i 209.468 en 2033).

Igualment, ha dit que prop del 5,5% dels habitants de la ciutat té un grau de discapacitat superior al 65%, per la qual cosa ressalta que és "prioritària" l'atenció d'aquests col·lectius i l'entrada en el sistema de la dependència dels qui ho requerisquen per a "major qualitat de vida".

Lozano ha lloat l'"esforç" que en els últims anys realitza l'Ajuntament de València en aquesta matèria, amb "mesures contundents" i sent "eficaç" per a "anar gestionant necessitats i assumint les noves incorporacions".

Des de l'aprovació de la Llei de Dependència, a València s'han tramitat 42.127 sol·licituds, ha asseverat l'edil, que apunta que la majoria es va gestionar entre 2015-2021, després de l'etapa de govern del PP i l'arribada del Govern de la Nau. Va agregar que des de l'entrada en vigor d'aquesta norma, en 2007, fins a 2015, es van tramitar 15.195 sol·licituds, mentre que entre 2015 i 2021, es va donar curs a 29.927.

La responsable municipal ha afirmat que es tracta del "doble de tramitacions en tot just un quart del temps", a més d'afegir que la mitjana anual de sol·licituds resoltes en tots dos períodes va ser de 1.899 a l'any entre 2007 i 2015, i de 4.987 entre 2015 i 2021.

Pel que respecta als beneficiaris, entre 2007 i 2015 el total d'admesos a la ciutat va ser de 12.914 (1.614 per any de mitjana), mentre que des de maig de 2015 a 2021 s'han sumat 25.293 beneficiaris. En l'actualitat hi ha 27.504 persones donades d'alta a la ciutat, enfront de les 7.369 que hi havia quan es va donar el canvi de govern en 2015, ha agregat l'edil.

"Prioritat social"

Lozano ha subratllat que l'atenció a les persones dependents és "una prioritat social" i valora per això la decisió de l'Executiu local d'impulsar el Pla de Millora per a "acabar amb la llista d'espera; posar al dia les revisions de grau, canvis o nous recursos; assumir l'increment de sol·licituds dels últims anys; reduir els temps de registre i de valoracions en els domicilis; i fer seguiment de l'impacte de la Covid-19 en els majors".