Per al Govern valencià, un repartiment majoritari "per població ajustada, malgrat ser millorable, representa una millor aproximació a les necessitats de despesa dels territoris".

De fet, l'informe de la comissió de persones expertes per a la reforma del sistema de finançament autonòmic de 2017 ja assenyalava que "seria aconsellable introduir algunes variables noves a la fórmula de població ajustada, perquè s'aproxime més a les necessitats de despesa", així com eliminar algunes variables geogràfiques que no tenen el suficient fonament tècnic, ha recordat Soler.

En la seua opinió, "és el moment de redefinir quins són els criteris d'ajust de la població i asseure les bases d'un nou criteri per a la reforma del model de finançament".

La Conselleria d'Hisenda rebutja així els dos criteris plantejats pel Ministeri (PIB relatiu de cada comunitat autònoma o pes relatiu de cada autonomia en la població ajustada). Per a Soler, "el nivell d'activitat econòmica d'una regió no reflecteix ni les seues necessitats de despesa ni les seues necessitats financeres per a la recuperació".

És més, adverteix, "l'elecció del criteri PIB suposaria reforçar encara més la divergència regional que actualment existeix" i tindria "efectes negatius en el procés de convergència regional entre territoris rics i pobres, afavorint una Espanya que evolucione a diferents velocitats".

Soler ha recordat que en les últimes dades de l'INE per a les comunitats de règim comú, s'aprecia que les regions més riques tenen una renda per càpita un 64% superior a les més pobres, una distància que s'engrandiria encara més si s'optara pel criteri del PIB.

En tot cas, la missiva al Ministeri remarca que el plantejament de la Generalitat és "no unificar el repartiment de la totalitat del Fons COVID 2021 sobre la base d'un únic criteri".

PLANTEJA UN REPARTIMENT EN TRES TRAMS

El Govern valencià proposa dividir els 13.486 milions d'euros en tres trams que servisquen per a cobrir les despeses derivades del major impacte sociosanitari de la COVID fins a abril de 2021; per a reforçar l'Estat del Benestar i per a garantir que totes les CCAA tinguen la mateixa capacitat financera d'afrontar la reconstrucció i recuperació post-COVID en igualtat de condicions.

En concret, l'informe remès per la Conselleria d'Hisenda al Ministeri inclou com a primer tram el repartiment de 3.486 milions d'euros (un 25% dels 13.486 milions) sobre la base de criteris d'impacte sociosanitari en els diferents territoris des de el 1 de gener de 2021 al 30 d'abril de 2021. Planteja que aquest repartiment es faça considerant els casos acumulats (20%), els ingressos hospitalaris COVID (40%) i els ingressos UCI (40%).

"En el fons COVID 2020 més de la meitat dels recursos (9.000 dels 16.000 milions) es van distribuir en funció del major impacte de la pandèmia, utilitzant aquests mateixos criteris, i és entendible que ara també es considere l'esforç sociosanitari de les autonomies més afectades per la tercera onada", ha apuntat Soler.

"Només en els primers quatre mesos de 2021 ja s'han registrat quasi la meitat del total d'ingressos hospitalaris i ingressos UCI que en 2020", ha assenyalat Soler, qui ha recordat que s'han seguit realitzant despeses en reforç de personal, material de protecció i despesa hospitalaria, així com de detecció i seguiment dels casos positius.

El segon tram, que representaria el gruix del Fons Extraordinari, estaria dotat amb 7.000 milions d'euros i aniria destinat a reforçar l'Estat del Benestar en el conjunt del territori.

"Les autonomies executem el 92% de la despesa sanitaria, el 91% del la despesa en educació i més de la meitat de la despesa en protecció social", ha justificat el conseller d'Hisenda després de recordar que "l'arribada de la crisi financera en 2008 va provocar fortes retallades en els servicis públics que hui en dia encara no s'han recuperat i la despesa en relació amb el PIB de les administracions regionals és encara molt inferior a la de deu anys".

"Els efectes d'aquest deteriorament de la despesa especialment en educació i sanitat s'han posat de manifest durant l'actual pandèmia", ha reiterat.

Segons Soler, la incorporació d'aquests 7.000 milions permetria convergir cap als nivells de despesa en servicis públics fonamentals previs a l'etapa de les retallades, així com acostar Espanya als nivells de despesa social associat al seu nivell de renda per càpita en el patró europeu.

El criteri de repartiment proposat per a aquest segon tram majoritari és el de la població de cada territori o, en tot cas, el de població ajustada "a pesar que insistim que és un indicador millorable i qüestionable tal com es troba actualment definit", ha reiterat.

Finalment, el tercer tram proposat per la Generalitat estaria destinat a la "igualació de les capacitats financeres dels territoris per a la recuperació". "El Govern d'Espanya ha declarat l'exercici 2021 com el punt d'arrancada per a la recuperació i en aquest procés les comunitats autònomes van a exercir un paper rellevant, però les nostres condicions financeres no són en cap cas similars".

De fet, Soler ha citat l'últim informe de Fedea que reconeix la necessitat d'introduir "amb urgència" canvis en el Sistema de Finançament per a reduir les desigualtats existents entre comunitats en termes de finançament per habitant ajustat.

L'objectiu d'aquest tercer tram, dotat amb altres 3.000 milions d'euros, és "corregir les diferències de recursos financers per habitant ajustat".

Un primer repartiment complementaria el finançament (entrega a compte 2021 més les liquidacions de 2019 en termes normatius) de les comunitats autònomes pitjor tractades fins a aconseguir convergir-les amb la mitjana. El sobrant s'aplicaria entre totes les comunitats amb l'excepció de la millor finançada i serviria per a eliminar una fracció igual per a totes les comunitats autònomes del diferencial de finançament per habitant per habitant ajustat que existisca entre cada comunitat i la millor finançada després de l'aplicació del primer repartiment.