El Claustre de la Universitat de València acollirà aquest dilluns, 24 de maig, dia en què es compleixen 80 anys del seu afusellament, un acte institucional en record del rector, metge, jurista i químic Juan Bautista Peset Aleixandre. Precisament, l'esdeveniment se celebrarà amb aforament limitat i restriccions de seguretat sanitàries per la pandèmia de Covid-19, unes mesures que el propi Peset va conéixer de primera mà en la seua lluita contra els virus en les epidèmies de 'grip espanyola' de 1918 i també en el cas de les febres tifoidals i del pneumococ.

La trajectòria de Peset, una de les figures més insignes de la ciència espanyola, va tindre diverses dimensions: l'acadèmica -amb un brillant expedient que va incloure tres doctorats en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret-, la sanitària -centrada en campanyes de salut pública i vacunació- i la política -va ser diputat en el Congrés per Esquerra Republicana, la qual cosa a la fi li va acabar costant la vida-.

Pertanyent a una saga valenciana de metges de tradició liberal, va nàixer a Godella (València) el 2 de juliol de 1886. En 1908 va ser becat per la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) per a cursar estudis de Toxicologia i Medicina Forense a Alemanya i França. Al seu retorn va obtindre la càtedra en la Facultat de Medicina de la Universitat de Sevilla. Durant la seua estada en la capital andalusa va dirigir el laboratori bacteriològic municipal i va treballar en la lluita contra l'epidèmia de tifus que en 1912 va patir la ciutat.

En 1916 torna a València per a ocupar la càtedra de Medicina Legal de la Universitat, de la qual va ser rector entre 1932 i 1934. Es va centrar en la Salut Pública des de l'Institut Provincial d'Higiene de la Diputació i més en concret en les recurrents epidèmies de febres tifoidals, que assotaven la província i que la situaven amb la de major mortalitat a Espanya per aquesta causa, mitjançant campanyes sistemàtiques de vacunació.

També va tindre protagonisme durant l'epidèmia de grip de 1918 i va aconseguir desenvolupar una vacuna, juntament amb els doctors Colvée i Rincón de Arellano, contra el pneumococ, causant directa de centenars morts per meningitis o pneumònia durant eixa epidèmia que a València que es va emportar la vida d'uns 8.000 habitants. Prestigiosos metges de l'època, com el doctor Fernando Rodríguez Fornos, col·lega de facultat i el seu successor al capdavant del rectorat, consideraven que les investigacions de Peset sobre la grip eren les de major competència científica a Espanya.

En el seu vessant polític, va presidir l'agrupació valenciana d'Acció Republicana i, més tard, d'Esquerra Republicana, formació que va concórrer amb el Front Popular a les eleccions de 1936, en les quals va resultar elegit diputat en el Congrés per València. Durant la Guerra Civil va romandre a la ciutat, on es va implicar en la defensa activa de la República com a director dels hospitals de Castelló i de València, al marge de la seua labor com a diputat, i va defensar a persones perseguides per les milícies.

Després de l'últim ple de les Corts republicanes a Figueres (Girona), i davant l'avanç final de les tropes franquistes, va passar a França a principis de 1939. No obstant això, va tornar de nou a València, on romania la seua família. Va intentar partir a l'exili pel port d'Alacant, on va ser fet presoner al costat de milers de persones, i va ser internat en els camps de concentració dels Ametlers, Albatera (on es va fer càrrec de la infermeria), i, finalment, en el de Portaceli, ja a València.

D'aquest últim lloc va passar a la presó model al gener de 1940, on va esperar el consell de guerra, després d'haver sigut denunciat per tres metges falangistes de la ciutat, Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Va ser condemnat a mort pel delicte d’"auxili a la rebel·lió", però el propi tribunal, donada la transcendència pública i benefactora de Peset, va recomanar en la pròpia sentència que se li commutara la pena capital per 30 anys de presó.

No obstant això, el metge José Rosa Meca, delegat provincial de Sanitat de Falange, el va denunciar novament per haver condemnat la revolta militar de juliol de 1936 en una conferència pronunciada en la mateixa Universitat de València. El tribunal castrense, vista la nova prova, i fent cas omís a les peticions de clemència (inclosa la de l'arquebisbe de València, Prudencio Melo), va dictar una nova fallada després d'un procés plagat d'irregularitats que va ratificar la pena de mort i anul·lava la possibilitat de qualsevol mesura de gràcia. El doctor Peset va ser afusellat en les tàpies del cementeri de Paterna el 24 de maig de 1941, després d'haver operat la nit d’abans a un pres.

Procediment de reparació en marxa

El metge i investigador valencià dóna nom a un dels hospitals de la ciutat de València, el Doctor Peset (inaugurat a la fi de la dècada dels huitanta del segle XX), a una avinguda i al col·legi major de la Universitat de València. Per a reivindicar i desagreujar la seua figura, el rectorat ha iniciat davant el Govern d'Espanya un procediment de reparació de les persones represaliades pel franquisme i celebrarà un acte, amb el Ministeri d'Universitats, a la fi d'enguany.