L'Ajuntament de València pretén consolidar i rehabilitar diferents zones d'habitatge social de la perifèria, també conegudes com de renda limitada, amb un programa que se centra no sols en la intervenció sobre els immobles, sinó en tot l'entorn mitjançant reurbanitzacions que eviten situacions de degradació urbana i de vulnerabilitat social i que, alhora, reactiven el parc privat d'habitatges i posen en valor el patrimoni modern residencial d'aquests barris. Per a això, la Regidoria d'Habitatge ha elaborat un programa que optarà a captar fins a 105 milions d'euros dels fons europeus de reconstrucció postCovid Netx Generation EU i que inclou 3.689 habitatges de 224 edificis en huit entorns urbans.

El pla municipal és el primer pas d'un diagnòstic de ciutat més ampli (veure pla) i preveu el seu desplegament inicial en dues fases, amb quatre intervencions en cadascuna d'elles. El document es presenta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern central, que gestionarà 140.000 milions d'euros en transferències i crèdits de la Unió Europea en els pròxims sis anys.

Carlos Gámez

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va convidar als ajuntaments a proposar manifestacions d'interés sobre la línia d'actuació relacionada amb les operacions de rehabilitació edificatòria i regeneració i renovació urbana de gran escala, en barris o zones delimitades en funció del seu nivell de renda i de les seues necessitats i potencialitats. A aquesta invitació ha respost l'Ajuntament de València amb aquest programa.

Context

Envelliment urbà. Segons el document, per a l'any 2030, a València, el 48,9% del parc actual d'habitatge tindrà més de 50 anys, amb major concentració en les dècades dels 60 i 80. Per això, afirma que és “especialment urgent” intervindre en els grups d'habitatge social, també coneguts com a blocs d'habitatge de renda limitada que, en el cas de València, i a diferència d'altres ciutats, no es troben especialment concentrats en un macropolígon, sinó que estan dispersos en la perifèria de la ciutat.

Nuclis històrics dels barris. Aquestes agrupacions d'habitatges socials, sorgides a partir dels anys quaranta davant la demanda de la postguerra i després de la riuada de 1957, són els nuclis històrics dels barris populars de la ciutat. No obstant això, el trasllat de molts residents a nous desenvolupaments (PAI) amb habitatges més confortables i accessibles, ha provocat la seua deterioració, al qual no poden fer front els seus veïns, amb poca capacitat econòmica. A més, "queden habitatges buits i l'entorn es va degradant, amb el que pot donar lloc a situacions de major vulnerabilitat, guetificació i conflictivitat amb la resta del barri", apunta el document, i d'ací la necessitat d'intervencions preventives.

Objectius

Rehabilitar. El pla proposa la rehabilitació d'aquestes construccions i el seu entorn parant atenció a situacions de vulnerabilitat social i de pobresa energètica.

Previndre. Intervindre preventivament al parc residencial privat (social i envellit) de manera "exemplaritzant, sensible, eficient i sostenible", amb pocs antecedents a València (Pla RIVA de Ciutat Vella), avançant-se a una situació de necessitat d'habitatge públic dels seus habitants.

Patrimoni. Reconéixer i valorar l'interés arquitectònic del patrimoni modern residencial que discretament (i àmpliament) ha configurat la identitat de diferents barris de la ciutat.

Àmbit i fases

Localitzacions. En la zona est s'actuarà a la Malva-rosa, V. del Carmen-Beteró, Amistat, Aiora i Natzaret. En l'oest, en Nou Moles, la Llum i la Fuensanta. En la nord, en Tendetes, Tormos, Marxalenes, Benicalap, Torrefiel i Orriols. I en la sud, a la Torre i Sant Marcel·lí.

Primera fase. Inclou quatre zones: Verge del Carmen-Beteró (any 1957, 21 edificis i 667 habitatges), Grup del carrer Iecla-l’Amistat (1952, dos edificis amb 475 habitatges), polígon de la Fuensanta (1958, 33 edificis amb 975 habitatges) i polígon de Campanar-Tendetes (1961, 62 edificis amb 580 habitatges).

Segona fase. Preveu intervindre sobre el grup Casetes Roses-la Malva-rosa (1953-1959, 32 edificis amb 255 habitatges), el grup Verge dels Desemparats de Tres Forques (1954-1965, 29 blocs amb 218 habitatges), Grup Ramiro Ledesma de l'avinguda de Burjassot (11 edificis amb 84 habitatges) i Sant Marcel·lí (34 blocs amb 435 habitatges). En resum, es comptabilitzen 3.689 habitatges en 224 blocs.

Actuacions

Conservació. Es proposa actuar en la fonamentació, estructura i instal·lacions; la millora de l'estat de conservació de cobertes, terrats, façanes i mitgeries, incloent processos de desamiantat, i l'adequació interior dels habitatges a les condicions mínimes de funcionalitat, habitabilitat, seguretat i higiene.

Accessibilitat. Instal·lació d'ascensors, salvaescales, rampes i altres mecanismes que faciliten l'accessibilitat universal.

Eficiència energètica. Millora de l'envolupant tèrmica, nous sistemes de calefacció i refrigeració i equips de generació o que permeten la utilització d'energies renovables com l'energia solar fotovoltaica, biomassa o geotèrmia.

Reurbanització de la zona. Proposa remodelar els espais públics per a dotar als barris de zones verdes de dimensions i disseny adequades, espais lliures per als vianants que fomenten l'estada, l'eliminació de totes les barreres arquitectòniques i l'alliberament de part de l'espai públic ocupat per l'automòbil per a destinar-lo al vianant.

Oficina de proximitat. Pretén facilitar la implementació i la gestió integral dels projectes a través d'esquemes de "finestreta única" al servei de les llars, les comunitats de veïns, professionals i empreses amb perspectiva d'intervenció social.

Pressupost

Principals partides. L'import global d'aquesta actuació ascendeix a 105,55 milions d'euros, segons l'estimació dels tècnics municipals. La principal partida correspon a la rehabilitació d'habitatges (92,22 milions d'euros), seguida de la urbanització dels entorns (12,21 milions). A l'Oficina Itinerant de Proximitat es destinaria 1 milió i 120.000 euros als estudis previs.

Ribó: "Hem d'actuar sobre la ciutat construïda"

L'alcalde de València, Joan Ribó, afirma que la política d'habitatge està sent "una de les prioritats del Govern municipal en aquests anys", si bé reconeix que la ciutat ve "d'una situació molt precària, amb un parc d'habitatge públic ínfim respecte a les necessitats reals".

El model que proposa per a garantir l'accés a un habitatge assequible i de qualitat en la pròxima dècada passa per "actuar sobre la ciutat construïda. No es tracta d'expandir la ciutat d'una manera incontrolada i infinita, sinó de dotar de vida a la ciutat consolidada", sosté.

Per a això, advoca per traure al lloguer assequible quants més habitatges millor i per rehabilitar els de renda limitada per a millorar la vida dels seus residents i, alhora, fer-los atractius a la resta de la població per a mudar-se "i que no siguen estigmatitzades".

Per part seua, la regidora d'Habitatge, Isabel Lozano, posa l'èmfasi en la rehabilitació energètica i en l'accessibilitat dels immobles. "Els habitatges de renda limitada poden i deuen ser modernes, eficients i atractives. Són una oportunitat per a moltes famílies i moltes persones joves, de hui i del demà", afirma. De la mateixa manera, apunta la necessitat d'actuar en la perifèria per a evitar l'envelliment dels barris i combatre la desigualtat social.