El director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló, ha presentat, en roda de premsa virtual, els tres llançaments de l'editorial valenciana: 'Els adeus del Jaguar', de Joanjo Garcia; 'La banda dels llunàtics', de Francesc Puigpelat, i 'Els fantasmes i Madame Lévy', de Jordi Torrent, que també ha participat en l'esdeveniment.

La presentació ha servit a més per a fer balanç de la situació de la firma, que ha recuperat el ritme de publicació "més ràpid" del que creia i que arriba a Sant Jordi amb les "expectatives cobertes".

Bromera proposa aquesta primavera la novel·la 'Els fantasmes i Madame Lévy', de Jordi Torrent, obra guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2020, que introdueix el lector en la Barcelona del 2012, una ciutat que es mou entre l'"especulació immobiliària i el turisme", però de la qual Torrent, "lluny de furgar en la ferida", "ofereix una visió divertida i humorística", explica Gonçal López-Pampló.

La història arranca el 1956, amb un assassinat en un edifici. Mig segle després, una empresa immobiliària vol comprar-lo i obrir un hotel, però una sèrie de forces fantasmagòriques s'interposen en els seus plans. Mentre, una dona major es resisteix a vendre la seua llar i s'enamora d'un personatge que està seguint la pista dels fantasmes.

Segons ha indicat l'autor, "en realitat aquesta obra no és tant una novel·la contra l'especulació immobiliària" sinó "una historia d'amor entre un jubilat boig i una senyora francesa a punt de ser desnonada que resisteix el màxim possible".

El director literari de Bromera ha posat en valor que "costa trobar una novel·la que et faça riure en el millor sentit de l'expressió", i ha assegurat "rialles", "un dels mèrits més importants que justifiquen el Ciutat d'Alzira".

Per a l'editor, Jordi Torrent és "un autèntic descobriment" i ha destacat la seua "dimensió humorística per a tractar temes d'una enorme dificultat i força social". "Aquesta novel·la està plena de moments feliços i a més està escrita amb un gust pel detall extraordinari", ha ressaltat.

PSICOLOGIA INFANTIL I ESPANYA DESPOBLADA

D'altra banda, Bromera publica 'La banda dels llunàtics' de Francesc Puigpelat -guanyadora del Premi Fundació Bancaixa Narrativa Juvenil Ciutat d'Alzira 2020-, una novel·la infantil "divertidíssima que s'atreveix a tractar un tema una mica delicat", la psicologia infantil i "l'estrás dels xiquets, sotmesos a una quantitat d'activitat impressionant", i com aquest problema es canalitza a través de la psicologia i la música", ha explicat López-Pampló.

El tercer títol, 'Els adeus del Jaguar' de Joanjo Garcia -Premi Narrativa Juvenil Ciutat d'Alzira 2020-, és una novel·la breu que, segons l'editor, s'articula en tres eixos. D'una banda, retrata "l'Espanya buida, on "estan les arrels de moltes persones que després han emigrat a les grans ciutats". La història se situa en un poble imaginat, amb la seua població desplaçada entre Madrid i València, i reflecteix la "relació complexa" entre les persones que romanen en la localitat les que s'han marxat.

Aina torna al poble i escriu la història del Jaguar, aquell amic que va voler, amb el qual va compartir estius de l'adolescència, i que es va llevar la vida amb només 18 anys.

Un dels temes presents en la novel·la, ha detallat López-Pampló, són les "noves masculinitats", que es converteixen en protagonistes de l'obra" amb alguns personatges que "tenen una relació difícil amb allò que s'espera d'ells com a homes heterosexuals". Així, reflexiona sobre com "la identitat masculina heterosexual es pot constituir en fora de les obligacions de la violència i del prototip masculí al que tots els homes s'han enfrontat d'alguna manera".

En tercer lloc, el llibre "parla obertament sobre el suïcidi", ha indicat el director literari de Bromera. Dins del grup d'adolescents del poble, un d'ells se suïcida al final de la seua adolescència. Així, el relat "està construït sobre una absència i això té una força molt significativa", ha assenyalat López-Pampló, que destaca la "valentia" amb la qual s'aborda "un tema tan delicat com el suïcidi juvenil". L'epíleg de la publicació és a càrrec de metges i activistes vinculats a la prevenció del suïcidi, ha precisat.

Per a l'editor, es tracta d'"una de les millors novel·les de Joanjo García", que destaca per la seua capacitat de crear un ambient, en un poble xiquet de l'interior rural, en el qual no solament hi ha uns personatges" que segueixen un prototip però a la veu de forma "molt singular", i per les metàfores que s'empren per a representar l'opressió que viuen". Tot açò en un registre "perfectament accessible al públic juvenil, però també atractiu per a l'adult", ha afirmat el responsable de Bromera.

35 ANYS DE BROMERA: "LLIBRES, PASSIÓ I FUTUR"

Durant la presentació el director literari de l'editorial d'Alzira ha assenyalat que la firma compleix 35 anys mantenint encara el lema amb el qual van celebrar les seues tres dècades, 'Llibres, passió, futur', aquesta vegada "en un context d'incertesa i crisi" que està "molt lluny" de les expectatives de la companyia quan el 2018 va inaugurar les seues noves instal·lacions. "Amb tot, vam seguir treballant, com vam dir, amb la mateixa ambició de qui edita a Madrid, Lisboa, Nova York o Tòquio".

Així, ha explicat que el 2020 es van retardar automàticament l'eixida de noves publicacions que no s'havien distribuït, si bé unes altres com 'El teu gust' d'Isabel-Clara Simó ja estaven a les llibreries quan van haver de tancar. Ha detallat que, com la resta d'editorials, es van fer rellançaments a l'estiu de les novetats parades i es van llançar les previstes.

El 2021, encara queda "algun llibre que s'havia de publicar el 2020", però la recuperació del ritme ha sigut "més ràpida" de l'esperat i "a grans trets" s'ha recuperat "de manera normal". Així, Bromera arribarà a Sant Jordi amb les "expectatives cobertes" i espera que la data no es veja afectada per la pandèmia. "M'agradaria pensar que aquest Sant Jordi hi haurà un lloc per als llibres de l'any passat", ha afegit.

Amb tot, admet que la "situació és més difícil que la de fa cinc anys", però ha recalcat que "temps fàcils no hi ha hagut mai" i ha manifestat la seua voluntat de "no magnificar les circumstàncies actuals" de pandèmia".

Entre els reptes de l'editorial per al futur, ha enumerat la digitalització i les noves formes de consumir cultura, intensificades per la pandèmia, així com el repte de la internacionalització, en el qual ha destacat que s'ha comercialitzat a l'estranger "bona part" del catàleg infantil i que en aquest àmbit els ha anat "raonablement bé".

Un altre dels desafiaments és el de "mantindre el dinamisme" en una conjuntura en la qual les fires internacionals s'han cancel·lat. Igualment, s'ha referit a la "crisi de la lectura" que, admet, "transcendeix els límits" de l'editorial; i al repte de comunicació que suposen les xarxes socials i la implantació en noves plataformes digitals.