En el seu article setmanal en la revista 'Paraula' de l'Arquebisbat, es pregunta "qui educa: els pares o l'Estat" després de l'aprovació de la llei aquest dijous en el Congrés: "Per què camí s'opta, pel d'un ensenyament públic, de l'Estat, únic, estatal i estalinista, o per una d'iniciativa social, plural i lliure, democràtica?".

Cañizares alerta que "si fora per l'Estat, retrocediríem molts anys arrere a una dictadura i deixaríem d'estar en un règim de llibertat i llibertats", amb el que assegura no entendre "el que vol el govern social-comunista que ens regeix i tracta de dominar-nos". "Cal estar previnguts i no permetre que avance en eixa posició", reivindica.

És més, defèn que la llei "no és només" de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, sinó del Govern en el seu conjunt perquè "cap altre ministre s'ha distanciat". Tampoc creu que es puga classificar com una llei del PSOE després de les crítiques d'alguns barons socialista que "la qualifiquen com un error fatal".

Entre les seues crítiques a la 'llei Celaá', el cardenal denuncia que "no hi ha hagut cap consulta a persones directament implicades en el món de l'ensenyament (...), s'imposa sense més", així com que "no es preocupa en absolut de l'educació de les persones, solament de la instrucció al servici de la persona i la seua realització i desenvolupament integral i de la societat, mitjançant la transmissió sistemàtica i crítica de la cultura".

Com a màxim, segons ell, arriba al nivell de la formació però "en clau ideològica", amb el que considera que ignora l'article 27 de la Constitució sobre educació integral. I, critica, "no respecta la llibertat religiosa ni altres llibertats com la llibertat d'ensenyament: la capacitat de triar per part dels responsables principals de l'educació dels seus fills, que són els pares".

El cardenal relaciona així la llei amb altres sobre la família i el matrimoni -"són el mateix"- i assegura que no respecta el dret de la llibertat que tenen grups i institucions socials a crear els seus propis centres. També creu que discrimina als més pobres i vulnerables, com els discapacitats i que "disgrega, divideix o trenca la nació per les reduccions de la llengua espanyola com vehicular de l'ensenyament".

A tot açò se suma, en la seua opinió, que la LOMLOE "imposa una ideologia i uns valors i no aporta cap innovació positiva a l'escola, que és la institució de la societat i que té la societat, no de l'Estat que no pot ni ha de confondre's amb la societat, per a una transmissió sistemàtica i crítica de la cultura fent homes lliures, conscients, crítics i creadors".