L'ex-vicepresident 'popular' de la Diputació de València, exalcalde de Manises i expresident d'Emarsa Enrique Crespo ha defés en el juí d'una de les peces d'Emarsa que ni va conéixer ni va participar en cap tipus de frau fiscal, mentre que l'empresari Jorge Ignacio Roca ha apuntat la cúpula: "Ací va haver-hi una sèrie de coincidències de senyors que feien els ulls grossos, uns altres que van veure la possibilitat de fer-ho i d'empresaris que es van aprofitar".

Crespo, Roca i Cuesta, ja condemnats en la causa principal d'Emarsa -en sentència ferma del Tribunal Suprem-, s'han assegut aquest dilluns en el banc dels acusats per una peça del procediment relativa a un frau fiscal pel qual el ministeri fiscal reclama per als acusats 14 anys de presó i una multa de 3,3 milions d'euros.

El presumpte frau consistia en un concert entre Roca, Crespo i Cuesta pel qual l'empresari va posar a la disposició dels gestors públics tres mercantils seues -Erwinin S.L., Zonday Investments S.L. i Printergreen S.L.- que no prestaven servici per a l'empresa pública però s'interposaven entre Emarsa i els verdaders gestors de residus per a emetre una facturació irregular que permetera una deducció de quotes d'IVA suposadament fictícies.

En el seu torn, Roca, a qui la jutgessa li ha hagut de cridar l'atenció per increpar a la fiscal, ha confessat els fets i ha explicat la forma en la qual es va cometre el frau. Ha indicat que tenia el seu nom una vintena de societats i algunes d'elles es van utilitzar per a facturar a Emarsa per uns servicis d'aplicació agrícola que escometia una altra mercantil que no era de la seua propietat.

Aquestes factures emeses a l'empresa pública portaven un "sobrepreu" que li venia fixat per José Luis Sena, segons ha dit, empresari. "Em deien tant el preu com el nombre de tones, jo feia sobrefacturació i després es repartien els diners".

Sobre els diners, ha explicat que inicialment donava efectiu a Sena i aquest li va comentar anys més tard que es destinava a Crespo, Cuesta i a altres dos exdirectius de l'Epsar: Ignacio Bernácer i Juan José Morenilla. "Es repartia en sobres", ha postil·lat. Després va canviar de mètode i va passar a traure al seu nom diferents targetes de dèbit per al repartiment, i més tard ho va fer a través de transferències amb un banc d'Andorra, ha dit.

Per aquest treball, Roca, qui ha indicat que no tenia ni treballadors ni material propi, ha reconegut que es portava una comissió: no ingressava l'IVA -del 16%- de les factures. "Eixe era el meu sou", ha exposat. Preguntat per si Crespo i Cuesta ho sabien, ha respost: "Si havien vist Barri Sèsam segur que sí, perquè era molt fàcil. No anava a treballar gratis".

"Cuesta i Crespo podrien haver deduït que em portava l'IVA per unflar les factures. És de Barri Sèsam", ha insistit, per a agregar que "mai" va tindre relació amb cap d'ells. "A mi em diuen que cobren uns polítics valencians però els noms m'eren igual", ha assenyalat. Roca ha assegurat estar "súper penedit" pel que va fer: "Jo ja vaig demanar perdó al poble i en eixe moment no sabia que eren diners públics", ha asseverat.

Per la seua banda, Crespo, qui únicament ha volgut respondre preguntes del seu advocat, ha negat aquests extrems i ha assenyalat sobre Roca que "no sabia ni que existia" abans del juí de la peça principal d'Emarsa.

Ha afirmat que es manté en no reconéixer els fets pels quals ha sigut condemnat en la causa i ha reiterat que en l'empresa pública no tenia responsabilitat: "Era president del Consell d'Administració, no sabia el que es liquidava a Hisenda ni res de l'IVA", ha assenyalat.

En aquesta línia, ha indicat que tenia el "mateix coneixement" del que passava en Emarsa que la resta del membres del consell. "I ací no arribava res de la liquidació ni de com es tributava", ha postil·lat.

Aquestes funcions estaven delegades en Cuesta, que era la persona que havia de portar l'empresa i en el director financer, Enrique Arnal. "Les factures li arribarien a ell, és el raonable", ha dit. Ha negat també cap relació amb Sena i ha reiterat que "mai" ha tingut "cap intenció" de defraudar a Hisenda amb obtenció indeguda d'IVA.

Cosa jutjada i duplicitats

Moments abans de començar la vista, la defensa de Crespo ha sol·licitat la nul·litat d'aquest procediment sobre la base de diversos criteris: cosa jutjada -la peça principal compta amb sentència ferma del Tribunal Suprem-; i resolucions sobresegudes relacionades amb l'IVA que es qüestiona.

Segons el parer del lletrat, sobre la cosa jutjada, estima que les mateixes factures que es consideren irregulars en aquesta peça van ser les que també van servir com a instrument de malversació en la peça principal i que ja es van comptabilitzar i van servir per a obtindre una devolució de l'IVA.

Sobre les resolucions, s'ha referit a una interlocutòria de sobreseïment de delictes fiscals dictat l'any 2014 perquè, o bé no existia cap indici de delicte respecte de Crespo, o bé perquè es tractava d'un instrument encobridor del delicte i es va considerar un acte impune. "La prova ja està valorada, hi ha absència d'indicis i no procedeix un juí oral ara per tractar-se d'actes doblement comdemnats", ha resumit.

La Fiscalia s'ha oposat a aquests arguments subratllant que es tracta de conductes i béns jurídics diferents. "Ara és una conducta posterior, l'obtenció indeguda de devolucions, i açò no està en els fets provats de la sentència del TS", ha recalcat. "Són procediments diferents amb intenció criminal diferent", ha insistit. L'Advocacia de l'Estat se suma a aquestes afirmacions i ha recordat que aquesta peça es va obrir de forma separada per economia processal. La jutgessa ha acordat pronunciar-se sobre aquestes qüestions en sentència.