La recollida dels fems deixarà de seguir un model uniforme en tot el municipi de València per a adequar-se als diferents entorns: barris residencials, pobles envoltats d'horta, cascos d'antics municipis annexionats a la ciutat o el centre històric.

L'Ajuntament, a través de l'àrea d'Ecologia Urbana, està redactant actualment el seu primer pla Pla Local de Gestió de Residus, un document marc que, tal com explica a 20minutos el vicealcalde i regidor del ram, Sergi Campillo, establirà "les bases de la política de residus de la ciutat de València" i que inclourà també proves pilot relacionades amb innovacions en la recollida selectiva, el reciclatge i la creació d'un grup permanent d'educadors ambientals.

Campillo assenyala que el termini per a tindre aprovat el Pla Local de Gestió de Residus Domèstics i Assimilables, donat el mandat pel Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana, era el present any 2020, encara que amb la suspensió de terminis administratius per l'estat d'alarma decretat amb la pandèmia es podria allargar fins al primer trimestre del pròxim exercici.

No obstant això, la intenció del seu departament és accelerar al màxim la seua redacció i tramitació, que a més coincideix amb l'extensió definitiva del contenidor marró al 100% de la ciutat i amb la implantació de les illes de reciclatge com a fórmula per a la instal·lació dels contenidors de les diferents fraccions de forma agrupada als carrer#s. Aquesta distribució serà un dels punts que recollirà el pla local, encara que amb diferències en funció del tipus de zona.

Per nuclis

Barris, pobles i centres històrics. La ciutat, que té una estructura composta entre barris residencials, centres històrics i pobles d'horta, abordarà en el pla local la transició des d'un model únic de gestió de residus a un mixt. "Tenim característiques particulars en alguns barris, amb centres històrics que van ser annexionats en el seu moment a la ciutat, com per exemple Benimaclet o Campanar, amb una tipologia de cases molt de poble, de planta baixa i primer pis, i carrers estrets i convertits en zona de vianants en molts casos", exposa Campillo.

El nou document marc abordarà aquesta diversitat i fixarà quin és el millor mètode de recollida de residus en cadascun d'eixos llocs. "Perquè sembla clar que els contenidors i les illes aniran molt bé en els barris consolidats amb finques, però hem de veure quin mètode és més interessant per exemple als pobles, que també tenen les seues diferències, en alguns casos amb alta presència d'hostaleria, com pot ser el Palmar, mentre en uns altres no existeix, i potser hi ha una presència agrària més important", detalla Campillo.

Porta a porta. Per a l'Ajuntament, aquest sistema és "una possibilitat", però depenent de la disponibilitat pressupostària. "Volem fer proves pilot del porta a porta en un algun poble que té aquestes característiques, perquè funciona molt bé, augmenta moltíssim les taxes de reciclatge i potser els contenidors no deixen de ser un element lleig per a estar en la via pública i generen incomoditat als veïns", sobretot als quals viuen en plantes baixes i primers pisos, assegura el vicealcalde.

Plans pilot

Plataformes per a Ciutat Vella. L'Ajuntament de València posarà en marxa en la segona meitat de l'any un projecte pilot a Ciutat Vella per a instal·lar 15 plataformes amb totes les fraccions de reciclatge durant dues o tres hores al dia en alguns barris del districte. La iniciativa persegueix disminuir l'impacte visual i paisatgístic que té omplir d'illes de contenidors carrers estrets del centre històric. "Triarem bé eixes zones, i segurament el pla recollirà que eixe sistema és el més adequat per a Ciutat Vella", afirma.

Compostadores en xarxes veïnals. El pla de residus inclourà també iniciatives innovadores, com per exemple la instal·lació de compostadores en comunitats i xarxes veïnals. En els pròxims mesos s'iniciarà una prova pilot per a testar el projecte, proposat al Consistori per part d'Ecologistes en Acció del País Valencià i vigent a Alacant.

Es tracta de sistemes que poden instal·lar-se en la via pública, envoltats per un tancat, en els quals els usuaris que ho desitgen poden depositar la seua matèria orgànica per a obtindre compost d'alta qualitat. D'aquesta manera, s'alleugereix el contenidor marró i es pot generar abonament per a horts urbans municipals o per a les plantes dels balcons dels veïns.

Contenidors

Distribució i número. El pla local també concretarà les accions necessàries per a la distribució, agrupació i ràtio d'habitants per cada contenidor. És a dir, quants fan falta per a cada fracció de residus, quants són necessaris per cada 1.000 habitants i, en definitiva, quants contenidors ha d'haver-hi a la ciutat.

Formació

Educadors ambientals permanents. Una de les potes principals del Pla Local de Residus serà la comunicació i educació ambiental, no sols sobre la separació dels diferents materials per al reciclatge, sinó sobre la minimització d'aquests. "Una part molt important serà traslladar a la ciutadania que cal reduir la producció de residus", sosté el vicealcalde.

Per a això, es contractarà, en un primer moment a través de l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (Emtre) a huit persones, que l'Ajuntament de la capital preveu augmentar fins més de 10 en funció de la disponibilitat pressupostària. És a dir, serà una iniciativa mixta de l’Emtre i de les contractes municipals.

"El pla també establirà les línies mestres de l'educació ambiental i a quins sectors de la població s'ha d'informar prioritàriament. Per exemple, als comerços d'alimentació, a les comunitats de veïns, a les comissions falleres...", detalla l'edil d'Ecologia Urbana. "Estem treballant ara en els contractes d'educació ambiental de l’Emtre per a traure'ls a concurs, perquè volem fer una política d'educació ambiental important que fins ara no s'havia fet", afig.

Aquesta figura ja estarà present enguany en la campanya informativa del contenidor marró de matèria orgànica, però la intenció del Consistori és consolidar un equip permanent més enllà d'iniciatives puntuals.