Mozart, Wagner, Rossini i Verdi centren la nova temporada de Les Arts 2020-2021 en la qual el coliseu valencià vol reflexionar, en aquest temps "excepcional" per la pandèmia de la Covid-19, sobre el pas del temps i l'evolució humana per a adaptar-se als nous desafiaments.

El director artístic, Jesús Iglesias Noriega, acompanyat del president del Patronat, Pablo Font de Mora, i de la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, han presentat aquest dimarts la nova programació que comptarà amb un pressupost de 6 milions i amb un aforament limitat al 75% i ús obligatori de mascaretes per a respectar la normativa sanitària.

El coliseu presentarà deu òperes, dues d'elles produccions pròpies i una en versió concert. A més, sarsuela, dansa, lied, flamenc, altres músiques i les bandes valencianes també estaran presents dins de l'aposta d'Iglesias de fer de Les Arts un "teatre musical". A més, es rescaten algunes de les obres que van haver de cancel·lar-se per la pandèmia.

En la segona temporada d'Iglesias al capdavant de Les Arts vol servir de marc de reflexió sobre la capacitat de l'espècie humana per a sobreposar-se a l'adversitat: "Un exercici molt necessari davant els reptes que afronta el món després de la irrupció del coronavirus", ha asseverat.

Per a açò, la programació començarà amb "la colpidora" proposta de Romeo Castellucci per al 'Rèquiem' de Mozart, que "transforma una música de difunt en un cant a la vida", seguit de la visió coreogràfica de María Pagés en 'Una oda al temps', la simfonia 'Leningrad' de Shostakóvich en el nostre primer concert o l'estrena a Espanya de 'Fi de partie' de Kurtag, basada en l'obra homònima de Beckett.

El discurs artístic se sustenta també en la referència a grans autors, creadors i renovadors i la seua aportació al gènere operístic: Shakespeare i Arrigo Boito per a 'Falstaff'; Charles Perrault en 'La Cenerentola', de Rossini; Metastasio i 'L'isola disabitata', de Manuel García; 'Cavalleria rusticana' com a cimera del 'verisme'; el drama musical wagnerià; la innovació teatral de Samuel Beckett o la revolucionària dramatúrgia de Castellucci.

Així mateix, ha remarcat la irrenunciable aposta de les Arts pels artistes espanyols, "imprescindible en aquest moment", en totes les seues facetes: direcció musical, escena, dansa, 'lied' i repartiments.

La temporada aprofundirà en les línies esbossades en el curs anterior amb la presència d'òpera del segle XXI ('Fi de partie'); repertori de Mozart ('Mitridade') i de Verdi ('Falstaff'); la restitució dels compositors centreeuropeus ('Tristan und Isolde', de Wagner), així com la reivindicació del patrimoni espanyol ('Il tutore burlato', de Martín i Soler; 'L'isola disabitata', de Manuel García; i 'El barberillo de Lavapiés', d'Asenjo Barbieri).

Grans batutes participaran en 'Les Arts és Simfònic', com Fabio Luisi o Daniele Gatti, a més dels espanyols més internacionals com Gustavo Gimeno, Pablo Heras-Casado o Juanjo Mena i prestigiosos especialistes en l'orquestra, com Mikko Franck, una de les més sòlides batutes wagnerianes per a 'Tristan und Isolde' o Marc Mikowski, reconegut mundialment pels seus treballs amb el Barroc i el Classicisme.

En l'escena, Les Arts presentarà a grans renovadors, que juntament amb Castellucci, dirigeixen per primera vegada en València: Pierre Audi i la seua minimalista 'Fi de Partie', Àlex Ollé amb el seu impactant 'Tristan und Isolde', Laurent Pelly i el seu brillant exercici de teatre musical en 'La Cenerentola' o la trencadora i fresca adaptació de 'Falstaff' de Mario Martone.

En l'apartat de veus, 'Les Arts és Lied' congregarà Lise Davidsen, Ainhoa Arteta, Christian Gerhaher, René Pape, Anita Rachvelishvili i Sonia Yoncheva. Destacable també el concert de Joyce DiDonato en 'Les Arts és Grans Veus'.

En aquest sentit, els repartiments d'òpera inclouen cantants especialistes en cadascun dels repertoris. Les Arts presenta en Espanya 'Fi de Partie' amb el mateix elenc de la seua estrena absoluta a Milà, mentre que els més especialistes rossinians, com Anna Goryachova, René Barbera i Carlos Chausson conformen l'elenc de la nova producció de 'La Cenerentola'. Igualment, per a Verdi, cantarà en la Sala Principal el Falstaff de referència, Ambrogio Maestri, acompanyat de Violeta Urmana, que debuta en el paper de Mrs. Quickly.

Wagner també torna amb primeres figures: Stephen Gould, Tristan de referència, el debut com Isolda d'Elena Pankratova i la presentació en Les Arts de, possiblement, el millor baix de la seua generació, René Pape. Mentre que en 'Cavalleria rusticana' i 'Pagliacci', que tanca 'Les Arts és Òpera', Jorge de León realitza la proesa d'interpretar els exigents rols de Turiddu i Canio, acompanyat de solistes com Sonia Ganassi o l'emergent Misha Kiria.

Sarsueles i altres músiques

Aquesta pròxima temporada es manté el compromís per restaurar la importància de la sarsuela amb la producció de 'El barberillo de Lavapiés' d'Alfredo Sanzol, amb la direcció musical de Miguel Ángel Gómez Martínez.

La dansa es consolida com a capítol amb "entitat pròpia" amb especial atenció al ball espanyol, dansa contemporània i ballet clàssic: el flamenc d''Una oda al tiempo', de María Pagés Compañía, inicia un cicle que compta també amb el debut de la Veronal i el seu espectacle 'Sonoma', ideat pel valencià Marcos Morau, amb la clausura al juny de la Companyia Nacional de Dansa amb 'Giselle', en una proposta de Joaquín de Luz.

'Les Arts és Flamenc' creix també en diversitat i nombre de concerts per a reunir els artistes més rellevants del cant flamenc: José Mercé, Duquende, La Macanita, Argentina o Niño de Elche. A més, 'Les Arts és Altres Músiques' continua amb la seua tasca per oferir la varietat de gèneres més completa, des del fado amb Mariza; l'essència del cabaret berlinés d'Ute Lemper o el 'jazz', amb el guitarrista Pat Metheny.

Plácido Domingo i Helga Schmidt

D'altra banda, Pablo Font de Mora s'ha referit al tenor Plácido Domingo per a afirmar que, "en principi", no se li va a tornar a contractar per una sèrie de "circumstàncies" que afecten la seua figura com la seua "avançada edat". Quan se li ha preguntat si es deu a les acusacions d'abús sexual que van portar al patronat del coliseu a retirar el nom de l'artista del seu Centre de Perfeccionament ha dit: "No té res a veure".

Ha agregat que la seua figura compta amb "l'admiració de tots ací" perquè és "el més gran tenor de la història vocal espanyola i universal" i el seu nom "mai ha de quedar deslligat de la història de Les Arts". No obstant açò, ha insistit que la decisió de retirar el seu nom del Centre de Perfeccionament va ser "molt meditada" perquè "la crisi" oberta per aquestes denúncies i la declaració que va realitzar el propi artista era "incompatible" amb "l'ideari" que defén Les Arts.

Sobre aquesta qüestió, Raquel Tamarit ha admés sentir-se com a dona "molt incòmoda" amb que el centre portara el nom del tenor "des del primer moment" en què es van conéixer les denúncies. "A títol personal sí que m'incomoda", ha assenyalat i més, ha comentat, quan la pròpia persona ha reconegut els fets.

D'altra banda, Font de Mora s'ha mostrat partidari que puga haver-hi un record a la qui fora intendent del coliseu, Helga Smith, qui va morir el passat octubre abans de ser jutjada per una presumpta malversació en una causa en la qual els acusats van resultar finalment absolts.

Ha precisat que no es tractaria de posar el seu nom a una sala del coliseu o del Centre de Perfeccionament i "més després de l'ocorregut" amb Domingo -"seria un lleig absolut a la figura de Plácido", ha dit- ni fer un concert 'ad hoc', però sí dedicar-li una de les cites de la pròxima temporada, com el Requiem de Mozart. Amb tot, es tracta d'una decisió "política" que ha d'adoptar-se en el patronat.