Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana, la primera en gastos en I+D del sector universitari en percentatge del PIB

La Comunitat Valenciana és la segona amb més percentatge de gastos en R+D deguts al sector de l'ensenyament superior i la regió amb més gastos en investigació i desenvolupament en percentatge del PIB. En canvi, és la segona amb menys participació de les dones en el total d'investigadors d'ensenyament superior.

Aquest són alguns dels resultats que llança l'informe 'Les universitats espanyoles. Una perspectiva autonòmica 2019', publicat la Fundación Conocimiento y Desarrollo (Fundación CYD) que presideix per Ana Botí.

El document evidencia que les universitats valencianes destaquen per ser les cinquenes amb més publicacions científiques per personal docent i investigador en equivalència a temps complet, les quartes amb més projectes de I+D aprovats pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial en relació amb el professorat a temps complet i les que tenen més sol·licituds de patents internacionals per PDI a temps complet.

En el cas de les publicacions també destaca per ser la sisena comunitat amb més percentatge de documents d'excel·lència liderats per la universitat i la cinquena en percentatge de publicacions en col·laboració amb institucions de la regió. En la majoria dels casos, la universitat valenciana que més ressalta en aquest àmbit és la Politècnica de València.

En aquesta ocasió, l'informe també ofereix dades d'inserció laboral. La Valenciana és la novena comunitat amb més percentatge de població jove, de 18 a 24 anys, i també està en una situació intermèdia respecte al saldo migratori interior de la població de 20 a 29 anys, sent negatiu però reduït.

Quant a la inserció en el mercat de treball dels egressats valencians -entesa com la situació en 2018 dels titulats en 2013-2014 afiliats a la Seguretat Social, precisen els responsables de l'estudi-, la regió ocupa una posició intermèdia-baixa en taxa d'afiliació (l'onzena més elevada), mentre que registra el tercer major percentatge d'autònoms i el sisé major de contractats de manera indefinida, atenent als afiliats per compte d'altre.

En canvi, està també entre les cinc amb menys percentatge d'ocupació ben encaixada (inscrits en les categories que correspon, de titulats superiors) i menys base de cotització mitjana anual (afiliats per compte d'altre a temps complet). Els graduats superiors de la regió d'entre 25 i 64 anys són els cinquens amb major taxa de parada d'Espanya i amb menor taxa d'ocupació.

Així mateix, les dades conclouen que el sistema universitari de la Comunitat Valenciana és el quart més important quantitativament d'Espanya, tant en termes de matriculats, egressats i Personal Docent Investigador (PDI) -representant entre l'11% i el 12% del conjunt de les universitats espanyoles presencials-, com també si es considera el gasto en I+D i els investigadors en el sector de l'ensenyament superior, el nombre de publicacions científiques universitàries, l'oferta de places de les seues universitats públiques presencials o la matrícula de nou ingrés per preinscripció.

Per cada 1.000 habitants es registren 30 matriculats universitaris a la Comunitat Valenciana (cinquena major ràtio d'Espanya), 6,4 egressats i 2,8 PDI (sisenes ràtios més elevades).

Respecte al perfil dels matriculats i egressats, el sistema universitari valencià destaca per estar entre els cinc amb major participació relativa dels alumnes de nacionalitat estrangera, la qual cosa es deu, per universitats, especialment a l'Europea de València, seguida de la Cardenal Herrera-CEU. A més, destaca que el professorat de les universitats valencianes està entre els cinc amb menys percentatge de 60 i més anys i amb més dedicació a temps parcial.

ESPECIALITZACIÓ DE MATRICULATS I EGRESSATS

D'altra banda, les universitats valencianes són les terceres amb menys especialització en ciències socials i jurídiques, atenent a la distribució de matriculats per branques d'ensenyament, i, en canvi, les segones amb més especialització en ciències de la salut, en comparació del conjunt del sistema universitari espanyol.

Açò últim es deu, especialment, a les universitats privades de la comunitat: la Cardenal Herrera- CEU, l'Europea de València i la Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, entre les set universitats espanyoles amb més especialització en aquesta branca.

La Comunitat Valenciana és la sisena regió espanyola amb més proporció de graduats universitaris en branques STEM (setena si es dividixen per la població de 20 a 29 anys).

L'informe també donar que el sistema universitari de la Comunitat és el tercer amb major taxa de rendiment dels seus alumnes i el quart amb menor percentatge de crèdits matriculats en segona i successives matrícules, encara que, en canvi, és també el quart amb major taxa d'abandó de l'estudi en primer any.

Finalment, assenyala que les universitats públiques presencials de la Comunitat Valenciana són les quartes amb més transferències (corrents i de capital) per alumne i les segones amb major ràtio de taxes, preus públics i altres ingressos per alumne (la tercera amb més increment entre 2009 i 2017).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento