Així ho arreplega una enquesta de la Unió de Periodistes Valencians als seus associats, realitzada del 5 al 17 de maig per a conéixer com ha afectat la pandèmia a la seua situació laboral i econòmica.

El centenar de respostes arreplegades demostra que la crisi econòmica provocada per la Covid-19 torna a sacsejar "durament" al sector del periodisme, com el 2008. De nou, el col·lectiu 'freelance' és el més afectat.

Segons el sondeig, el 90,9% dels autònoms experimenta cancel·lacions dels seus treballs i prop del 70% no té seguretat que es reprenguen una vegada passada la pandèmia.

Més de la mitat dels 'freelance' afirmen estar suportant impagaments per part d'empreses, clients particulars, institucions i administracions públiques. Prop del 55% preveu que podrà mantindre aquesta situació econòmica durant dos o tres mesos, mentre solament el 29% podria aguantar fins a mig any.

En aquest escenari, el col·lectiu demana més ajudes per als autònoms per part de les administracions i que les subvencions a les quals es poden acollir tinguen en compte diversos trams de reducció en la facturació. També exigeix poder ajornar impostos i la quota d'autònoms i que aquest es calcule sobre la base de la facturació.

Altres preocupacions que arreplega l'estudi són la precarització del treball, la falta d'encàrrecs, la situació de vulnerabilitat, els impagaments i "un futur on les empreses tornen a retallar en comunicació, com ja van fer en l'anterior crisi".

QUASI UN TERÇ EN ERTO

En el sector dels periodistes que treballen per compte d'altri, la situació és menys greu respecte a la pèrdua de treball, però igualment "preocupant" en la reducció d'ingressos. Durant aquesta crisi, quasi un 7% dels enquestats ha patit un acomiadament i un 26,4% un ERTO.

La pandèmia no ha significat cap pèrdua mensual per a la mitat, mentre el 16% afronta una reducció de més del 40% del seu sou i el 15% veu minvats els seus ingressos entre un 20 i un 40%.

Davant aquesta situació, quasi el 38% dels periodistes creu que les seues condicions laborals i econòmiques són pitjors que abans de la pandèmia. La majoria destaca la precarietat del sector i la incertesa sobre la situació laboral després dels ERTO, ja que la majoria dubta de si es mantindran els llocs de treball.

Així i tot, la desaparició de mitjans de comunicació, la reducció de la qualitat informativa i els problemes derivats del teletreball i la conciliació són unes altres de les preocupacions expressades pelsassociats.

Aquests professionals reclamen més formació i més mitjanstècnics per a realitzar el teletreball, a més de mostrar el seu suport al pla d'ajudes públic per a mitjans de comunicació vinculat a la contractació demanat per la Unió de Periodistes.