"La idea pareixia utòpica a Espanya fa una dècada, però ja no ho és", ha comentat el professor, "com proven els canvis que estan experimentant les seues grans ciutats a pesar de retrocesos puntuals com els de Madrid".

Querol ha enumerat, durant la conferència impartida en el cicle organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló, algunes de les accions del manual d'instruccions per a tornar a fer respirables les ciutats, detalla la UJI en un comunicat.

Així, ha destacat la necessitat d'elaborar plans estratègics metropolitans de millora de la qualitat de l'aire, perquè creu que la política de mobilitat ha d'involucrar la ciutat i la seua àrea d'influència. "Londres, París, Barcelona i altres grans conurbacions dissenyen ja la política d'emissions a aquesta escala", ha afegit.

El professor ha defès que les ciutats han d'aprofitar l'espai que guanyaran amb la desaparició de milers de cotxes per a llançar "ambiciosos" projectes d'augment de carrils bici, zones per als vianants i verds, i ha dit que Holanda i Copenhaguen són exemples.

Xavier Querol és doctor en Ciències Geològiques per la UB, especialista en geoquímica ambiental. Dirigeix un grup de R+D de 25 persones que treballa en temes ambientals, especialment qualitat de l'aire, i va estar guardonat amb el premi Medi ambient de la Generalitat de Catalunya 2009.

És vicedirector del Bureau Científic d'EMEP de Nacions Unides per a la contaminació transfronterera, a més de membre de diversos grups d'experts per a redacció de directives europees de qualitat de l'aire i de diversos projectes d'assessorament a Magrama i a diverses comunitats autònomes i ajuntaments.

Membre del consell assessor per a la Unió Europea en el programa 'Clean Air for Europe', de les Nacions Unides i del comité científic assessor sobre qualitat de l'aire de l'Organització Mundial de la Salut en l'àrea de la Unió Europea, ha destacat pels seus treballs en l'avaluació de l'impacte de l'accident en la mina d'Aznalcollar i el disseny de mesures per a pal·liar-ho.