L'Ajuntament de València disposarà en 2020 del pressupost més alt de la seua història, amb un import total de 898,4 milions d'euros, un 5,8% més que el del present any. L'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, i el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, han presentat aquest dimarts el projecte elaborat pel Govern local, que preveu un augment dels ingressos fruit de la major recaptació via impostos i de l'estalvi derivat de la reducció del deute, així com de despeses, amb importants increments en personal per a Policia Local i Bombers, i també en clavegueram, neteja i manteniment de parcs i jardins.

Tots dos dirigents han posat en valor el fet que els pressupostos municipals es presenten abans de finalitzar el mes d'octubre, per a iniciar així el tràmit cap a la seua previsible aprovació a la fi de desembre amb el suport dels partits que conformen l'Executiu local, Compromís i el PSPV.

En paraules de Vilar, aquest fet "demostra la cohesió en el Govern" municipal "en els moments importants, no puntuals", mentre Ribó ha subratllat que el de València és "el primer ajuntament d'una gran ciutat" que aprova a hores d'ara el seu projecte de comptes per a 2020.

Menys deute i càrrega financera

Un dels aspectes més destacats és la progressió en la reducció del deute. Si al juny de 2015 el Consistori acumulava un endeutament de 750 milions d'euros, en finalitzar el present any se situarà en 374,85 milions, i en els comptes de 2020 es preveu finalitzar l'exercici amb 328 milions de deute. És a dir, una reducció de més del 50% en cinc anys.

Aquesta baixada, unida a l'eixida del Pla d'Ajust estatal que encotillava la despesa municipal, permetrà a l'Ajuntament de València un estalvi de 12,5 milions d'euros en despeses financeres que podrà dedicar a altres partides.

El reequilibri dels comptes municipals deixa el deute per davall del 40% dels ingressos consolidats, amb marge fins al límit del 75% que recomanen les autoritats fiscals. "Estem preparats per a fer front a una possible desacceleració econòmica", ha afirmat Ribó, "sens dubte molt millor que abans de l'anterior crisi, en 2008, amb un deute descontrolat i uns ingressos descurats".

Despeses

El pressupost creix en 49,16 milions d'euros, una xifra que, en l'àmbit de la despesa, anirà destinada fonamentalment a millores en el clavegueram (19,1 milions, un 25,9% més) i noves inversions en la xarxa, amb altres 17,2 milions d'euros. Un altre capítol destacat és el de personal, que creix en 21 milions (un 7,4% respecte a 2019) per a contractar més policies locals, bombers, tècnics i arquitectes municipals.

En l'apartat de serveis a la ciutadania, destaca també l'increment de la despesa en jardineria (manteniment i poda de parcs i jardins i gestió de nous com els de Malilla, Benimàmet i Parc Central), que puja 4 milions, fins als 29,7 milions d'euros, així com en neteja, que amb un creixement del 6,3% escalarà fins als 74,9 milions d'euros. En aquest apartat, Ribó ha anunciat un pla de xoc destinat a determinats barris i a esdeveniments i ha explicat que l'augment també obeeix a la coincidència amb la renovació dels contractes de prestació dels serveis de jardineria i de neteja.

En el capítol de despesa destaca, a més, el manteniment de vies urbanes (calçades, voreres, ponts i túnels), que es dispara un 43,4% i aconseguirà els 5,5 milions d'euros en 2020 (més altres dos milions en el capítol de noves inversions), així com altres partides per a Benestar Social (34,1 milions) i la Capitalitat Mundial del Disseny (500.000 euros). L'EMT augmenta un 3,5% l'aportació municipal, Mobilitat Sostenible comptarà amb un 28,2% més per a assumir el pàrquing de Parcent (al costat del de Bruges) i el nou contracte de l'ORA, i també creixen les transferències per a Festes i la Fundació Esportiva Municipal.

Respecte a les noves inversions, a més de la referida en clavegueram, destaquen les reurbanitzacions de les places de la Reina (6 milions) i de Bruges (1,3 milions) i la intervenció en tres centres escolars amb fons de la Generalitat en el marc del Pla Edificant: el CEIP Malilla (525.000 euros), l'IES Peset Aleixandre (1,3 milions) i el nou CEIP Sant Àngel de la Guarda (4,5 milions d'euros).

Altres projectes seran les excavacions i urbanització de l'entorn de Sant Vicent de la Roqueta (600.000 euros), el Pla Edusi del Cabanyal (4,7 milions), el nou sistema de comptabilitat de l'Ajuntament (4,2 milions), les càmeres de vigilància en els entorns BIC i la remodelació de parcs (Manuel Granero, Montoelivete, Costa d'Ivori, Campoamor, Manuel Simó...).

Ingressos

Com pensa cobrir el Consistori tot aquest nivell de despesa? Amb més ingressos que, fonamentalment, procedeixen de les pujades d'impostos (ICIO, IBI i parcialment de vehicles), amb el reforç de la inspecció i amb els 24 milions d'euros per a clavegueram que, amb caràcter finalista, es recaptaran a través de la factura de l'aigua. "Qui consumisca més aigua haurà de pagar més aigua", ha afirmat Ribó.

A més, la liquidació dels lliuraments a compte de l'Estat procedent de l'increment de la recaptació de l'IRPF, IVA i impostos especials a València proporcionarà 28 milions d'euros més al Consistori. La Generalitat, per part seua, transferirà 3,2 milions per a serveis socials, 6 milions per a col·legis i instituts i 578.000 euros per a escoles infantils.

A la cua en pressió fiscal

Tant Ribó com Vilar han insistit que la pressió fiscal de València s'ha mantingut (611 euros per habitant) i és, hui dia, la ciutat amb menys pressió fiscal de les grans urbs espanyoles, per darrere de Madrid (1.094 euros), Barcelona (906), Zaragoza (693) i Sevilla (617).