València ix del Pla d'Ajust estatal tres anys abans del previst i tindrà 10 milions més per al pressupost
València ix del Pla d'Ajust estatal tres anys abans del previst i tindrà 10 milions més per al pressupost 20MINUTOS.ES

L'Ajuntament de València, l'única de les grans ciutats espanyoles que seguia sotmesa al Pla d'Ajust del Ministeri d'Hisenda, ha aconseguit sanejar els seus comptes i eixir d'aquest curset que li impedia disposar lliurement dels seus recursos per a destinar-los a despesa corrent i inversions.

El Govern d'esquerres encapçalat per Joan Ribó (Compromís), en coalició amb el PSPV-PSOE i València en Comú, portarà al ple municipal de setembre una modificació de crèdit de 29,6 milions per a liquidar definitivament el préstec amb l’ICO que va demanar l'anterior Executiu del PP de Rita Barberá per al període 2012-2022 a causa de la seua mala situació financera, que combinava un elevat nivell d'endeutament amb factures en els calaixos i impagaments a proveïdors.

Així ho han anunciat aquest dimarts el propi Ribó i el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar (PSPV), en una roda de premsa en la qual han actualitzat l'estat dels comptes del Consistori. L'alcalde ha afirmat que la decisió del ple serà hàbil 40 dies després, el 10 de novembre, de manera que, abans de finalitzar l'any, s'amortitzaran els préstecs pendents i, en els pressupostos de 2019 ja no estarà vigent el Pla d'Ajust, amb el que quedarà extingit tres anys abans del previst.

Amb l'eixida de l'Ajuntament d'aquest control, el Consistori recuperarà el control d'uns 10 milions d'euros que aniran al pressupost municipal, si bé encara no està clar a quines partides concretes. En tot cas, Ribó ha confirmat que no es compensaran baixant impostos perquè "hi ha moltes necessitats", com l'elevada taxa de pobresa o les dificultats d'accés a l'habitatge.

"Mai hem dit que veníem a baixar impostos: venim a millorar la gestió", ha dit el regidor Vilar, qui ha destacat que el Consistori seguirà limitat en la gestió pel sostre de despesa de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, "però hui eixim d'una situació en la qual estàvem molt mal situats", ha afegit el responsable municipal d'Hisenda.

En aquest sentit, el deute estimat per a finals d'enguany serà de 446 milions d'euros, un 38% menys que el registrat en 2015, quan l'actual Executiu tripartit va accedir al Govern local (714 milions d'euros) i un 54% inferior al màxim registrat en 2012, quan va accedir al Pla d'Ajust.

El nivell de deute previst per a enguany suposa un 53% respecte als ingressos al tancament d'exercici, enfront del 135% de 2012. El termini mitjà de pagament a proveïdors, per la seua banda, se situa actualment en 2,1 dies. "Paguem de forma rigorosa i els proveïdors ho saben", ha dit Ribó.

Els 29,6 milions d'euros que es destinaran a liquidar els préstecs del Pla d'Ajust procedeixen principalment de pagaments d'expropiacions per execucions de sentències (18 milions d'euros, juntament amb altres partides) i d'una altra partida d'amortització prevista en el pressupost (6 milions d'euros)

Antecedents i conseqüències

Segons ha explicat Ribó, en 2011, l'anterior Govern municipal del PP va demanar un primer préstec per a finançar el pagament a proveïdors per 61,63 milions d'euros, dels quals la meitat (31,51 milions) corresponien a pagaments realitzats sense crèdit pressupostari (factures en els calaixos).

Aquesta operació no va aconseguir sanejar el deute amb els proveïdors de l'Ajuntament, de manera que en 2012 es contracta una nova operació per a amortitzar en 10 anys per import de 183,16 milions d'euros. D'aquest import, 88,18 milions eren factures en els calaixos.

D'aquesta manera, un deute comercial de 244,79 milions es va convertir en deute financer, la qual cosa va disparar l'endeutament del Consistori fins al seu màxim històric: 1.046 milions d'euros, el 148% dels seus ingressos, i va abocar a l'Ajuntament al Pla d'Ajust per a 10 anys (2012-2022), el màxim permés pel Ministeri d'Hisenda.

Què suposava per a València estar sota el Pla d'Ajust? Entre les mesures a les quals obligava estaven la prohibició de crear nous organismes, ens i empreses municipals, fixava un superàvit obligatori que en 2017 va ser de 90 milions d'euros i sotmetia al Consistori a una tutela financera amb controls trimestrals "que el Govern no s'aplica a si mateix", ha dit Ribó. "Fins i tot vam tenir amenaces serioses, una va ser la de tancar l'EMT per no complir amb el Pla d'Ajust", ha recordat el primer edil.

"El PP va hipotecar a 10 anys el futur de València: no podíem endeutar-nos, havíem d'amortitzar 150 milions i ens impedia de facto fer grans inversions en 10 anys i també despesa corrent", ha afegit Ribó. "La dreta té fama de gestionar bé l'economia, però nosaltres hem demostrat que gestionem l'economia d'aquesta casa infinitament millor", ha afirmat l'alcalde de València.

Consulta aquí más noticias de València.