Així mateix, veuen responsables polítics d'aquesta gestió els expresidents de la Generalitat Eduardo Zaplana i Francisco Camps, així com l'exconseller d'Economia i actual diputat del PP en el Congrés, Gerardo Camps; l'expresident de la institució Alberto Catalá, i la directora general de fira i exconsellera d'Indústria i posteriorment de Turisme, Belén Juste, entre d'altres.

Així consta en la proposta de dictamen de 254 pàgines sobre la comissió d'investigació, que analitza la gestió dels recintes firals de la Comunitat Valenciana. Aquest text haurà de ser aprovat en comissió i finalment passarà al ple de les Corts.

Així ho han donat a conéixer aquest dijous els parlamentaris José Muñoz, PSPV; Josep Almeria (Podem) i Teresa García (Compromís) en una roda de premsa en la qual no ha participat Cs, malgrat ser firmant del document i recolzar-ho, perquè, segons fonts de la formació taronja, el document havia d'haver-se presentat el dilluns "després de la seua aprovació en comissió".

El dictamen analitza la gestió del recinte firal valencià durant el període 2000-2012 i s'estructura en diferents apartats en els quals s'aborda la naturalesa jurídica; el Pla de Modernització i d'Ampliació i la gestió de la direcció que, segons han apuntat, és "la punta de l'iceberg" de tot el "modus operandi".

Entre les principals conclusions del document, els parlamentaris han assenyalat que es consta "saqueig en la gestió directiva, mala gestió, decisions polítiques i partidistes d'una institució en la qual va haver-hi tracte de favor al PP i contractes amb empreses vinculats a casos de corrupció com Taula o la Gürtel".

"Fira València il·lustra els 20 anys de mal govern del PP ambla gestió, controls gens clars i corrupteles que ens ha costat als valencians més de 1.000 milions d'euros", ha subratllat el diputat del PSPV, José Muñoz, mentre que per a Teresa García ha sigut "una operació urbanística de grans dimensions propiciada per l'Ajuntament de València, un finançament de la inversió sense cap control propiciada per la Generalitat i amb l'excusa de la internacionalització una relació amb empreses vinculades a casos de corrupció".

En concret, en relació a la gestió directiva, la diputada de Compromís ha detallat que s'ha constatat que des del 2007 fins el 2011, "es multipliquen les despeses de representació i les targetes visa fins a un valor superior al milió d'euros de forma anual", en un moment en què comencen les pèrdues de la institució pel període de crisi. A més, del 2006-2007 es consta una baixada dels beneficis en més d'un milió d'euros, però, no obstant açò, "més s'unflen les despeses dels directius en regals, viatges i restaurants".

Per tant, ha remarcat que es "constata que en els anys en què la crisi comença a colpejar la institució, a nivell directiu es produeix una espècie de saqueig de les accions i gestió de la pròpia fira", ha ressaltat per a incidir en el "tracte de favor al PP" com demostra que no es demanara la factura per la celebració del seu Congrés nacional en 2008, que posteriorment es va haver d'abonar per la via judicial, o la convocatòria d'un acte del PP europeu que es va facturar "directament a la Generalitat".

Així mateix, en eixe període ha explicat que es produeix una relació amb empreses vinculades a coses de corrupció com Valmor amb despeses per 300.000 euros de la fira per a convidar a esdeveniments relacionats amb la Fórmula 1 i de 120.000 euros per a la compra d'entrades i llotges Vip per a aquest esdeveniment esportiu.

Altres empreses són Orange Market a la qual es va contractar per 1,5 milions per a un pla de màrqueting i esdeveniments relacionats amb Habitat 2008 les despeses del qual "no s'ha pogut justificar" o Laterne de la qual existeix un pagament de més de 495.000 euros per a servicis de màrqueting i comunicació amb justificació "etèria".

Pel que fa al pla de modernització, aprovat el 21 de juliol de 2001, Muñoz ha assenyalat que de la projecció inicial de 325 milions d'euros de cost es va passar a "587 milions, un 80,65% més del previst". A més, ha detallat que des de l'inici de les obres es van succeir diferents modificacions i "cap dels compareixents ha sigut capaç de demostrar que hi haguera una planificació de les fases del projecte per a preveure una desviació de la inversió com va resultar finalment".

Ha assenyalat que, a partir d'aleshores, Fira València comença a entrar en pèrdues i rep subvencions de la Generalitat i, malgrat aquesta situació, el Patronat aprova el pla d'ampliació el 16 de desembre de 2004, "amb el coneixement d'aquestes dificultats" per 262 milions d'euros. Tot açò, ha puntualitzat, sense que s'haja pogut comprovar si existeixen "informes favorables de viabilitat del projecte".

Així mateix, ha assenyalat que hi ha elements en matèria d'obres amb sobrecostos del 89,26% i fins i tot d'un 647% en diferents elements d'obra pagats per Fira València.

Al final de l'operació, ha recordat que la Generalitat ha hagut de subrogar-se el deute de la institució a través d'un decret amb un risc viu del conjunt de les operacions de 476,29 milions d'euros i després d'haver pagat 268 milions en interessos. Per tant, la repercussió total ha sigut de més de 1.000 milions d'euros de sobrecostos, ha apuntat.

"MODUS OPERANDI"

Per a Josep Almeria, la gestió en la fira posa de manifest el "modus operandi d'un partit que també es veia reflectit en un 'modus vivendi' per part de les persones que actuaven i gestionaven entitats a la Comunitat Valenciana".

En aquest sentit, ha explicat que encara que de les compareixences ha quedat clar que l'expansió i modernització de la fira era "un clam dels sectors productius" i comptava amb el suport de la Generalitat, les decisions que s'adoptaven eren "polítiques i partidistes" per part del PP que estava en el Govern.

Respecte a la naturalesa de l'entitat, han indicat que es va utilitzar la falta de concreció per a assumir que era de titularitat pública i "esquivar la rendició de comptes" i evitar majors controls i fiscalització.

ACUDIR A FISCALIA

Amb totes aquestes dades, els diputats han assenyalat que quan es faça públic el dictamen, després de la seua aprovació, es posarà en coneixement de la ciutadania i dels òrgans judicials corresponents perquè avaluen si a més de les responsabilitats polítiques assenyalades en el document, puga haver-hi penals que han de ser investigades.

I és que, encara que han recordat que la Fiscalia va arxivar la investigació per presumptes irregularitats en les obres d'ampliació del recinte, consideren que ara amb aquest document es detallen aspectes concrets sobre la gestió en el recinte i, per tant, si aprecien responsabilitats que superen el polític ho portaran a Fiscalia.