La llista d'espera de la dependència, aquella que formen les persones que esperen la resolució del seu expedient o la percepció de la seua prestació després de ser aprovada, s'ha reduït a la Comunitat Valenciana quasi a la meitat en els últims tres anys, en concret un 48%.

Segons les dades a 3 de maig d'enguany de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en aquesta situació es troben 21.436 persones, enfront de les 44.686 de l'1 de juliol de 2015. Tot açò després de triplicar-se les sol·licituds i de disparar-se un 59% el nombre de beneficiaris, fins als 66.731 de l'últim recompte, una xifra mai abans aconseguida.

Aquest és el panorama general del sistema valencià d'atenció a la dependència després de quasi tres anys de gestió de l'actual Consell, i en concret de la vicepresidenta i titular de la Conselleria, Mónica Oltra, el principal repte de la qual quan va accedir al càrrec era acabar amb l'embós en la tramitació d'aquestes prestacions.

Per a açò, s'ha reorientat la gestió a través dels ajuntaments mitjançant els serveis socials municipals, de manera que la tramitació s'ha agilitat. A més, s'ha format a 537 persones valoradores (enfront de les 17 en plantilla que hi havia en 2015) i s'ha eliminat burocràcia, ja que des del passat 1 de gener de 2018 són els propis ajuntaments els qui envien l'expedient a la plataforma comuna i s'evita el tap en els serveis centrals autonòmics.

De fet, segons ha indicat, en els últims tres mesos s'han aprovat una mitjana de 2.500 expedients al mes. Quant a les prestacions, des de 2016 es van elevar a les quanties màximes, la qual cosa va beneficiar a més de 9.600 persones, i els pagaments es van posar al dia, enfront dels tres mesos de retard de setembre de 2015.

En el catàleg de prestacions, la proximitat dels serveis municipals permet focalitzar millor el recurs que s'assigna a la persona en situació de dependència i la compatibilitat entre els mateixos. En aquesta llista figuren la promoció de l'autonomia personal, els habitatges tutelats, el servei de teleassistència, l'ajuda a domicili, els centres de dia, l'atenció en residències, l'assistència personal o la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar.

A més, s'ha creat la prestació econòmica de Garantia de Servei Residencial (el programa Queda't a prop), perquè qualsevol persona tinga dret a una plaça residencial pública o concertada en un radi de 20 quilòmetres respecte al seu domicili, del que ja es beneficien 663 persones.

En l'àmbit pressupostari, la inversió ha crescut des dels 429,5 milions d'euros destinats en 2014 fins als 630 milions d'euros consignats en els comptes públics de la Generalitat per al present exercici 2018. D'aquest total, l'Estat aporta 70 milions d'euros, el 12%, enfront del 18% de mitjana en el conjunt de comunitats autònomes.

Oltra ha atribuït l'increment de les sol·licituds al "boca a boca que el sistema funciona". Segons ha manifestat, el seu departament manté "el compromís d'acabar amb les llistes d'espera a la fi de 2018" i els seus col·laboradors xifren entre 80.000 i 90.000 el nombre ideal de beneficiaris que, per població, hauria d'aconseguir el sistema de la dependència a la Comunitat Valenciana. L'espera mitjana actual és d'1 any i 3 mesos, enfront dels 4 anys i 6 mesos de 2015.

Segons l'Observatori Estatal de la Dependència, la valenciana és una de les comunitats que més ha millorat en els seus indicadors, si bé encara té recorregut per a deixar definitivament arrere el furgó de cua. Tal com ha recordat Oltra, en els primers anys d'aplicació de la llei, "molts sol·licitants morien sense tenir reconegut el dret".