Comunitat Valenciana

La supressió de concerts en batxillerat, majoria de queixes al Síndic de Greuges

  • La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va ser l'administració que més peticions no va contestar.
  • Aquest dimecres el Síndic Major, José Cholbi, ha presentat en Les corts l'Informe Anual del 2017 de la institució.
Lliurament a Les Corts de l'informe del síndic de Greuges
Lliurament a Les Corts de l'informe del síndic de Greuges
FLICKR CORTS
Lliurament a Les Corts de l'informe del síndic de Greuges

La supressió d'unitats concertades de batxillerat en centres educatius de la Comunitat Valenciana i la "disconformitat" amb el nou model lingüístic educatiu van generar 5.765 queixes al Síndic de Greuges en el passat exercici del 2017, mentre que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mónica Oltra va ser l'administració que més peticions d'informació d'aquesta institució no va contestar o ho va fer amb quatre mesos de retard, la qual cosa va obligar a dictar resolucions sense la seua resposta.

Així consta en l'informe anual del 2017 de la institució que aquest dimecres, el Síndic Major, José Cholbi, ha entregat al president de Les Corts, Enric Morera, i que, posteriorment ha presentat als mitjans de comunicació acompanyat pels síndics adjunts, Carlos Morenilla i Ángel Luna, qui ha enlletgit al departament d'Oltra la seua "falta de col·laboració", la qual cosa, al seu juí, "no afavoreix de cap manera el prestigi de la institució".

El document arreplega que en l'exercici passat es van dur a terme 30.136 actuacions en defensa de la ciutadania, de les quals 17.544 corresponen a queixes tramitades per la institució, 39 van ser d'ofici, i 12.592 a consultes ateses per l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania. Quant a la procedència, l'1,36 %, unes 235 queixes, van ser a la província de Castelló; el 35,99%, 6.241, a la de València i el 62,65%, 10.863 a la d'Alacant.

Principals queixes

Respecte a les principals queixes, el 59% dels problemes que va investigar el Síndic el 2017 van estar relacionats amb la prestació de servicis públics bàsics de l'estat de benestar com ara l'educació, sanitat, atenció a la dependència, servicis socials, vivenda o igualtat. En concret, és l'àmbit de l'educació el que concentra el major nombre de queixes, amb un total de 6.661, de les quals 5.147 corresponen a accions per la supressió de les unitats concertades en batxillerat i 618 per la "disconformitat" amb el nou model lingüístic.

No obstant açò, també les hi ha per l'atenció "deficitària" a menors amb necessitats educatives especials o per la falta de personal per a solucionar els problemes d'higiene en aules de 3 anys.

En matèria de Medi Ambient, la institució va tramitar un total de 2.891 queixes, de les quals 1.322 van ser pel tractament d'aigües residuals a l'Illa de Tabarca i 341 van estar relacionades amb els problemes del soroll al barri de Russafa de València, mentre que en l'àrea de sanitat es van rebre 2.290 queixes, 1.183 per la falta de desfibril·ladors en instal·lacions esportives i altres relacionades amb les llistes d'espera o les infraestructures sanitàries.

En matèria de dependència, les queixes per l'aplicació de la llei van aplegar a les 937 i les més habituals es van referir als retards en el reconeixement de les prestacions reconegudes en la norma o amb l'enregistrament de sol·licituds. També van ser freqüents les queixes en matèria de responsabilitat patrimonial per defunció de sol·licitant de la declaració de dependència.

Les queixes en servicis locals van arribar a les 937; en ocupació pública van ser 338; en servicis socials es van rebre 281, especialment per retards en valoració del grau de discapacitat o per la renda garantida de la ciutadania, mentre que urbanisme va acumular 279 queixes; hisenda pública, 157 per temes relacionats amb els tributs gestionats pels ajuntaments o l'administració autonòmica; i vivenda va concentrar 133, principalment per demores en l'accés a immobles públics per part dels col·lectius més desfavorits.

Crítiques a Oltra

D'altra banda, l'informe assenyala el grau de col·laboració de les administracions públiques valencianes amb la institució i, encara que Cholvi ha destacat que en general és "molt elevat i satisfactori", ha fet notar que hi ha 13 administracions que no han contestat a les seues peticions d'informació en diversos requeriments, la qual cosa ha obligat el Síndic de Greuges a dictar resolucions sense conéixer la posició de l'administració denunciada. També hi ha unes altres que no han donat resposta a les seues recomanacions.

Entre elles es troba la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que en 133 queixes no ha contestat i en 95 resolucions no ha respost els suggeriments o recordatoris del Síndic.

Sobre aquest tema, Ángel Luna ha considerat "sorprenent" el comportament del departament d'Oltra per l'"elevadíssim nombre de casos que no ha contestat la petició d'informació o ho ha fet passats quatre mesos des que es va sol·licitar" i també pel "elevat nombre que no ha respost les resolucions del Síndic".

Al seu juí, aquesta situació suposa "una falta de col·laboració amb el Síndic que no afavoreix per a res el prestigi de la institució". "La força de les nostres resolucions està en la qualitat de les mateixes, en el prestigi públic i el suport que li donen Les Corts, si les pròpies institucions no col·laboren amb el Síndic evidentment el prestigi de la institució decau", ha lamentat.

En aquest sentit, ha explicat que han rebut escrits de ciutadans que "es lamenten" que "no només la Conselleria no els contesta a ells, sinó que ni tan sols contesta al Síndic" o ho fa passats quatre mesos, ha reprovat.

"Tema doblement greu"

Luna ha advertit que aquesta qüestió és "doblement greu" perquè en la majoria dels casos són respostes "absolutament estandarditzades" el que, al seu juí, "justifica menys, si és que hi haguera alguna possibilitat de justificar, que no es conteste en termini". "Hi ha respostes que són complexes que es pot entendre que es tarde a contestar, però quan es fa una resposta estàndard en la qual l'única cosa que canvia és el nom de la persona no és possible d'entendre que es tarde quatre mesos".

Ha explicat que aquesta situació va ocórrer amb anterioritat i se li va posar de manifest a la Conselleria i la seua resposta va ser que tenia falta de mitjans materials i personals i, per tant, justificava el retard "en el retard que tenia al seu torn l'hora de rebre els escrits del Síndic". No obstant açò, ha considerat que "el problema va deixar de ser problema" amb l'arribada de l'administració electrònica i, malgrat açò, "lluny d'arreglar-se es ve agreujant", ha recriminat.

En aquest sentit, ha avançat que en el que va d'any "moltíssims expedients" que s'han resolt "són informes de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento