Fiscalia demana sis anys de presó per a Marisa Gracia i dos exdirectius de FGV
Fiscalia demana sis anys de presó per a Marisa Gracia i dos exdirectius de FGV J.L.PERALES - Archivo

La Fiscalia de València sol·licita una pena de sis anys de presó per a Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), i dos exdirectius de l'entitat per presumptes irregularitats en contractacions de seguretat de l'entitat pública.

Així consta en l'escrit de qualificació que el ministeri públic ha remés al Jutjat d'Instrucció número 8 de València, en el qual sol·licita l'obertura de juí oral contra Gracia i els dos exdirectius Vicente Contreras i Manuel Sansano. Els acusa de delictes de prevaricació i falsedat documental.

El jutjat va haver de reobrir aquesta causa després que l'Audiència li ho ordenara en veure que podien haver-hi indicis de delicte. El jutjat instructor va arxivar el procediment a la fi d'octubre de 2017 i enfront d'aquesta decisió, tant Fiscalia com el denunciant, un ex-cap de seguretat de Metrovalència, van presentar un recurs. L'Audiència, després d'estudiar-los, va decidir estimar-los i va instar el jutjat a seguir amb la causa.

El procediment se centra en dos aspectes: pagament de penalitats de dos empreses de seguretat entre els períodes 2007 i 2011; i adjudicació de contractes de servicis.

El procediment

Respecte al primer punt, el jutjat va arxivar al no veure acreditat el fet delictiu i va raonar que existia testimoni comptable que acreditava que les penalitzacions es van compensar, reduint pagaments que devien fer-se a les empreses per servicis prestats. La Sala, no obstant açò, no va compartir aquest criteri i es referia a un informe de la Intervenció General de la Generalitat, sobre el qual va afirmar que no era absolutament concloent i deixava oberts alguns interrogants.

Agregava sobre aquest tema que la Intervenció només va poder basar-se en certificacions de la pròpia FGV, deixant entreveure que no podia emetre un informe absolutament concloent, que requeriria probablement una auditoria o examen pericial més exhaustiu de les relacions econòmiques entre FGV i les dos empreses proveïdores qüestionades.

Per a l'Audiència, la qual cosa sí quedava clar és que les compensacions realitzades ho haurien sigut prescindint total i absolutament del procediment administratiu corresponent. Així, estimava que sense prejutjar la qualificació final del fet, no era descartable que les decisions de compensació irregulars, si van tindre com finalitat eludir els mecanismes de control de tals actes, pogueren ser constitutives de prevaricació administrativa. Per açò entenia que en aquest punt no podia donar-se per conclosa la instrucció.

Pel que fa al segon aspecte investigat, els contractes de seguretat, l'Audiència va veure indicis suficients com per a no sobreseure les actuacions -les declaracions del querellant, els documents aportats en els quals consten rectificacions manuscrites sobre l'informe original del querellant, la negativa a formar cos d'escriptura per part de la persona assenyalada pel querellant com a autor de les notes manuscrites o la contractació dels fills de Gràcia per empreses de seguretat-.

Consulta aquí más noticias de València.