Comunitat Valenciana

Seixanta-set persones perden la vida ofegades en espais aquàtics valencians en 2017

  • A Espanya, la xifra se situa en 481, mentre que en 2016 fou de 437, amb el que s’ha registrat un augment d’un poc més del 10%.
  • El perfil de víctima és el d’un home de nacionalitat espanyola i major de 35 anys que mor en un espai sense vigilància.
  • Un total de 3.116 persones van morir ofegades en el Mediterrani quan intentaven arribar a Europa.
Simulacro de rescate de ahogamiento
Simulacro de rescate de ahogamiento
DELEGACIÓN DE GOBIERNO
Simulacro de rescate de ahogamiento

Un total de 67 persones van morir per ofegament en espais aquàtics de la Comunitat Valenciana al llarg de 2017, segons el balanç de l'Informe Nacional d’Ofegaments que elabora la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

En el conjunt del país, 481 persones van perdre la vida ofegades en espais aquàtics durant 2017, 44 més que l'any anterior. Va haver-hi altres 106 defuncions per altres causes o motius desconeguts i es van registrar quasi 2.500 rescats.

L’any 2017 es tanca amb una pujada un poc superior al 10 per cent en les morts produïdes en espais aquàtics espanyols, en aconseguir les 481 persones mortes enfront de les 437 que es van donar en 2016.

Així ho arreplega l'Informe Nacional d’Ofegaments que posa a més de manifest que es van produir altres 106 morts en espais aquàtics per altres causes o per motius desconeguts.

Perfil de les víctimes

Al llarg de l'any passat es va registrar el rescat en el mitjà aquàtic d’almenys 2.487 persones, de les quals 1.059 van ser traslladades a un centre sanitari, mentre que de la resta o no es tenen dades o no va ser necessària la seua evacuació.

Les dades de defuncions per ofegament en espais aquàtics d'Espanya se centren en el perfil d'un home (80%), de nacionalitat espanyola (73%), major de 35 anys (71,9%), que mor en un succés ocorregut en una platja (52%) o en un mitjà aquàtic que en qualsevol cas manca de vigilància i de servei de socorrisme (90%) i entre les 10.00 i les 20.00 hores (71,5%).

El passat any, els mesos de juliol, amb 95 morts, agost, amb 71, i juny, amb 70, van ser els que més ofegaments mortals van registrar, mentre que febrer i novembre, amb 17 cadascun, els que menys.

Balanç per comunitats autònomes

Canàries és el territori que més defuncions ha tingut, igual que en 2016, encara que amb un important increment, fins a aconseguir els 93 en 2017 enfront dels 71 de l'any anterior. Aquesta dada suposa que en l'arxipèlag canari es van produir el 19,3 per cent del total de les morts per aquesta causa en espais aquàtics espanyols.

Li segueixen Andalusia, amb 74 morts i el 15,4 per cent, Comunitat Valenciana (67 i 13,9%), Galícia (58 i 12,1%), Catalunya (44 i 9,1%), Illes Balears (28 i 5,8%), Cantàbria (22 i 4,6%), País Basc i Regió de Múrcia (18 i 3,7%, en cada cas), Castella i Lleó (17 i 3,5%), Astúries (10 i 2,1%), Aragó (9 i 1,9%), Extremadura (8 i 11,7%), Comunitat de Madrid (5 i 1%), Castella-la Manxa (4 i 0,8%), Ceuta (3 i 0,6), La Rioja (2 i 0,4%) i Navarra (1 i 0,2%). A Melilla no s'ha registrat cap mort.

Migrants i persones refugiades 

Aquestes dades no arrepleguen les defuncions per ofegament que es produeixen en els intents d'arribada a Espanya per part de persones migrants i refugiades.

La Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme s'ha adherit a la Declaració de Vancouver sobre la reducció del risc d’ofegament d'immigrants i refugiats que reclama mesures a les nacions i comunitats davant "un problema complex que requereix una acció preventiva global" i que representa "una tragèdia evitable que necessita una acció de reducció de riscos més efectiva".

L'Organització Internacional per a les Migracions, l'organisme de Nacions Unides per a la migració, calcula que al llarg de 2017 un total de 3.116 persones van morir ofegades en el Mediterrani quan intentaven arribar a Europa.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento